Fer gana!
Els ametlers i les Falles ens avisen que la primavera s’acosta i amb ella, les picadetes al Sol. Són coneguts per tots, agraden a la majoria i a uns pocs fan al.lèrgia. Els aperitius són molt nostres, però d’on ixen?
Igual que el xiquet urbanitzat en excés dibuixa un pollastre ja pelat o un lluç a medallons i amb guarnició, molts de nosaltres dibuixaríem tramussos i taperots en salmorra. Però òbviament, abans d’estar embotats, vivien en alguna planta. Quina?
Els més austers
Cacaus i tramussos, imprescindibles a la vora d’una foguera ben alta. Tant és així que ni tan sols te’ls has d’emportar de casa sinó que sempre hi ha algú que els reparteix. El cacauet és un arbust d’origen brasiler que no aplega al metre d’alçada, amb tiges peludes i ramificades que desenvolupen arrels en tocar terra. Les flors són grogues i el fruit, el cacauet, madura sota terra la qual cosa fa difícil saber si ja estan bons per a la recol·lecció. Si els arranquem abans, el fruit no tindrà cap valor i si ens esperem germinarà i tampoc serà comestible.
Arachis hypogaea, cacauet
Recol.lecció de cacauets
Els tramussos són llegums que obtenim del llobí, un arbust que pot arribar a fer 2 metres i originari de Nord Amèrica. Roman verd dos anys i les inflorescències són de tots els colors possibles per la qual cosa té un gran valor ornamental. En recol·lectar-los dins d’una beina, com els pèsols, tenen un sabor amarg degut als alcaloides que hem d’eliminar posant-los en salmorra i deixant-los uns dies a remulla com fem amb les olives.
Lupinus albus, flor delllobí
Tramussos. Imatge de Flickr, autor Carlos Lorenzo
No menges quicos al cine!
Tant els quicos com les rosetes són dacsa, aleshores, perquè els quicos no exploten en fregir-los? Les rosetes són la subespècie de dacsa que ens deixa escoltar els diàlegs al cinema. El gra de Zea mays everta conté el germen de la futura planta, midó i aigua però la seua coberta és més grossa i resistent i en escalfar el gra de dacsa es comporta com un olla a pressió. El midó absorbix l’aigua i quan s’evapora s’expandeix donant lloc a l’escena estrela dels videos a càmera lenta del YouTube.
Zea mays everta, dacsa de les rosetes, procés explosiu
De l’any de la tàpera
Això diuen quan una cosa no sé sap quant de temps té. Mengem tàperes i taperots, però on estaven abans d’acabar en un esmorzar amb esgarradet de bacallà? Si visitem el teatre romà de Sagunt, veurem uns arbusts de color verd intens que pengen de les tàpies (d’ahí el seu nom) amb flors blanques de quatre pètals. Són les tapereres! El seu conreu sembla una qüestió de tradició familiar i d’elles obtenim dos aperitius diferents, la tàpera, que és la gemma floral que es recull abans de la floració i el taperot, que és un fruit allargat i carnós amb moltes llavors.
Flor de Capparis spinosa. Imatge de Flickr, autor Alberto García
Tàperes i taperots
A la fresca
En rogle, de nit, en cadires, amb els veïns i rossegant pipes! Les formigues fan l’agost amb les seues corfes. Els gira-sols són més populars que algunes de les plantes que ja hem anomenat, però sabies que les seues flors no són el que semblen? Coronant cada tija apareix un capítol envoltat de falsos pètals format per les vertaderes i diminutes flors. Cadascuna d’aquestes flors menudes esdevindrà una pipa, una llavor de gira-sol que ens menjarem torrada, salada i a la fresca.
Helianthus annuus, gira-sol. Imatge de Flickr, autor Marc Fuyá
Pipes. Imatge de Flickr, autor Guida Alles
En les festes més fines
El pistatxo és un arbre caducifoli d’origen asiàtic i que pot fer 7 metres d’alçada i té una copa molt densa i flors sense pètals. Si volem conrear pistatxos haurem de plantar exemplars dels dos sexes. Del pistatxo ens mengem les llavors envoltades per una corfa dura i un interior de color verd cridaner. Tolera bé les sequeresi florix un poc després que l’ametler. Els fruits es recullen quan la coberta externa es desprén fàcilment, es bullen amb sal i es deixen assecar abans de ser empaquetats.
Pistacia vera, pistatxo. Imatge de Flickr, autor Alberto Gracía
L’anacard també és un arbre d’origen brasiler el fruit del qual té forma de pimentó, entre groc i roig lluent i la llavor, amb forma d’ametla torta, és l’aperitiu que mengem torrat i salat. Per a recol.lectar-lo cal esperar que el fruit caiga de l’arbre sobre un sòl lliure de mala herba. Amb un colp fluix sobre el fruit es deprén la llavor, l’anacard.
Anacardium occidentale, anacard,fructifica a partir del tercer any. Imatge de Flickr, autor Luigi Zarrillo
Anacards. Imatge de Flickr, autor Mathew Packer
Queden molt fruits i llavors comestibles i deliciosos per descobrir. Si t’hem obert la gana, ara és hora de fer una picadeta, però no oblides preguntar-te d’on ve allò que menges.
