El meu hort és un desastre!
A pesar que ja sabem que el vostre hort d’estiu ha estat tot un èxit, recollirem els errors més comuns que solem cometre els qui ens iniciem en horticultura. No teniu cap amic a qui no li haja eixit cap tomaca? O se li hagen aclivellat? Ara és el moment de donar-li bons consells.
Crear un hort des del no-res és tota una experiència enriquidora: deixar nét i nodrir el substrat, llaurar-lo, afegir fem i elements perquè les nostres plantes estiguen còmodes i puguen donar-nos la collita de què després presumirem davant dels amics i la família. Dir allò de he fet el gaspatxo amb les hortalisses del meu hort és tot un triomf però les coses canvien quan les plantes moren o la collita es llança a perdre.
Els consells d’Espores
Per als qui ja tenen experiència en temes hortícoles sols ens queda recordar-los que Espores va recollir el passat any, mes a mes, els consells de l’hortolana del nostre propi Jardí. Seguint aquesta col·lecció d’articles podreu mantindre el vostre hort sa i en producció tot l’any gràcies als consells instruccions de Carmen Latorre.
I és que els consells de la nostra Carmen son de gran valor ja que ella, des de la seua experiència, ens ajuda a planificar i prevenir, dues ferramentes valuosíssimes pel que fa a l’horticultura. Però com hem dit, aquest article va adreçat a aquells que ja ho han fet malament, perquè el primer pas per millorar és admetre els errors, identificar-los i hi buscar-los el remei.
I és en aquest punt en què entra en joc el detectiu, aquell personatge que ens ha acompanyat a la platja per descobrir-nos que les cosetes negres que semblen restes de carbó d’una foguera i trobem per tot arreu en la sorra són llavors de Pancratium maritimum. Aquest detectiu, que sap fins i tot interpretar els excrements dels animals, s’endinsa hui en un hort per llegir les marques que les diferents plagues, carències, excessos o condicions han deixat en la nostra esperada collita.
Un desastre de tomaques…
Comencem amb l’estrella de l’hort, la protagonista de les amanides d’estiu, del gaspatxo, del salmorejo o del pisto… Us heu quedat amb les ganes de tastar-les? Potser, una de les causes haja estat la coneguda pesseta, una mena de crosta negra rodona que apareix en l’àpex inferior de la tomaca. Amb sort, en retirar aquesta part amb un ganivet, la resta de la tomaca roman sana.
Podridura apical de la tomaca causada per falta de calci. Imatge de El blog de Plantelia
Però, a què és deguda aquesta pesseta? L’aparició d’aquesta fisiopatia està relacionada amb nivells deficients de calci en el fruit, encara que l’estrès hídric i la salinitat també hi influeixen, és a dir, que la planta necessita més calci del que pot assimilar per l’arrel. La taca comença per la zona de la cicatriu del pistil com una taca circular necròtica que pot arribar fins al diàmetre de tot el fruit. Per pal·liar aquesta carència, no cal més que afegir quelats de calci foliarment.
Tomaques clivellades per canvis bruscos de temperatura. Imatge del blog Huertitas
Conseqüència d’un estiu marcat pels extrems potser l’aclivellat de les tomaques, unes obertures radials que eixen des del pecíol. Malauradament, poc podem fer per evitar aquesta situació si el nostre hort està a la intempèrie posat que els clivells s’obrin quan, després d’un dia de molta calor baixen sobtadament les temperatures, bé per tempestes o per nits fresques.
Les albergínies necròtiques
En el nostre hort totes les hortalisses creixen juntes, cadascuna al seu solc, però juntes i això fa que les malalties afecten a tot el veïnat vegetal. Per exemple, parlem del Virus del Bronzejat de la Tomaca (TSWV: Tomato Spotted Wilt Virus), a pesar del nom, és una de les principals malalties de les albergínies, encara que, per suposat, ataca també les tomaqueres.
Albergínia infectada pel Virus del Bronzejat de les Tomaqueres. Imatge del blog Homo Agricola
Quin aspecte presenta una albergínia que pateix aquest virus? En aquest cas, els fruits mostren taques, maduració irregular, deformacions i necrosi però també cal mirar les fulles que presenten fortes línies sinuoses de color més clar sobre el fons verd i les tiges amb necrosi apical i taques irregulars.
Per evitar la infecció de les nostres plantes haurem d’eliminar les males herbes, controlar els trips (transmissors del virus) i eliminar les plantes afectades. Si penseu plantar albergínies el proper any, recordeu que existeixen varietats resistents al virus. Informeu-vos en el vostre viver proveïdor.
Les pobres albergínies pateixen el càstig de l’escarabat de la creïlla (Leptinotarsa decemlineata) que també ataca a les tomaques. En primer lloc, cal saber reconèixer-lo: l’adult mesura 1 centímetre i les larves són grosses i taronja. Hiverna com a adult a terra i quan arriba la primavera s’activa. Els adults mengen i posen els ous en el revés de les fulles. Les larves, en néixer, devoren amb molta avidesa les fulles. El dany (defoliació) corre a càrrec tant de les larves com dels adults.
Escarabat Leptinotarsa decemlineata. Imatge de Udo Schmidt 
Larva de Leptinotarsa decemlineata. Imatge de Jason
Tenen 2 ó 3 generacions a l’any, per la qual cosa els danys son quantiosíssims. Cal recollir a mà els escarabats adults i usar les alguna de les matèries actives que segueixen: Etofentrox, piretrines, triclorfón o Bacillus thuriengiensis si optem per la via ecològica.
Carabassetes amb fongs
Què bona està la carabasseta! Que no n’heu menjat? És possible que els fongs hagen arrasat les mates i no és fàcil combatre-los. Tenim tres espècies que els fan malbé. La primera, Sphaerotheca fuliginea (Schelecht) Pollacci: provoca taques pulverulentes de color blanc (cendra o oïdi) en lesfulles i també afecta tiges i pecíols que esdevenen grocs i secs. Aquests símptomes reben el nom de cendra de les cucurbitàcies. Després, Botryotinia fuckeliana (de Bary) Whetrel, causant de la podridura grisa: és un paràsit que ataca les fulles i les flors per produir lesions marrons. En els fruits es produeix una podridura tova (més o menys aquosa, segons el teixit), en els quals s’observa el miceli gris del fong.
Oïdi en carabasseta. Imatge de La Huertina de Toni. Fes clic en la imatge per obtindre la recepta del tractament casolà d’aquesta malaltia
Per últim, Sclerotinia sclerotiorum (Lib) de Bary: a la planta produeix una podridura tova (no desprèn mala olor) aquosa al principi que posteriorment s’asseca cobrint d’un abundant miceli cotonós blanc. Els atacs a la tija amb freqüència col·lapsen la planta, que mor amb rapidesa.
Les principals fonts d’inòcul són les restes vegetals que són dispersats pel vent, esquitxades de pluja, gotes de condensació en plàstic i aigua de reg. Si reconegueu algun dels símptomes d’aquestos fongs, haureu d’eliminar les plantes infectades i les males herbes així com canviar les estructures de fusta (per exemple els tutors). La solarització és un mètode efectiu per acabar amb aquestos fongs que viuen en la terra.
Esperem que el proper any totes les vostres hortalisses esdevinguen un plat deliciós. Si saps què té la teua planta, podràs previndre-ho el proper estiu. Això sí, no oblides que per molt que ens anticipem, les verdures ens agraden tant a nosaltres com a les plagues així que cal estar alerta.
