Dones i agricultura, les guardianes de la biodiversitat
Segons un estudi publicat al novembre del passat any, gran part de la conservació de la biodiversitat agrícola i ramadera del món es deu al paper que les dones exerceixen, des de fa segles, en tots dos sectors.
En un món en el qual la bretxa del gènere sembla cada vegada més tancada, són molts els que es pregunten quin és el paper real de les dones en el món agrícola, especialment en les zones menys desenvolupades, si la seua producció és equivalent a la dels homes i fins quin punt l’aplicació de polítiques de gènere en aquest sector, especialment en els països en vies de desenvolupament, és important. Evidentment, en aquest sentit, ens trobem amb un problema, les dones, malgrat treballar la terra, no tenen els mateixos recursos per al cultiu que els homes.
Segons dades empíriques publicades per la FAO, la diferència de productivitat entre els agricultors de sexe masculí i femení es deu a diferències en l’ús d’aquestos recursos, tant naturals com humans. Si les dones tingueren els mateixos recursos i el mateix accés a ells que els homes podrien incrementar el rendiment de les seues explotacions agrícoles sobre un 30% i augmentar la producció dels seus països entre un 2% i un 4%. Les xifres no semblen cridaneres, no obstant, si traduïm aquestes dades relacionades amb la reducció de la fam, ens trobem amb dades significatives ja que l’augment de la producció produït per l’equiparació de recursos homes-dones en l’agricultura podria reduir el nombre de persones famolenques en el món entre un 12% i un 17%. Evidentment, tot dependria de cada regió, i dins d’aquesta, de quantes dones es dediquen a l’agricultura, quantes a la producció i l’amplitud de la bretxa de gènere a la qual s’enfronten. Però abans d’aprofundir més en informes i dades, sembla que la resposta està clara. És necessari aplicar polítiques de gènere en països del tercer món i especialment en el sector agrícola? Rotundament, sí.
Homes que cacen i dones que sembren
Des de la prehistòria, homes i dones han assumit rols que són el germen de la nostra cultura i la nostra civilització. En una societat en la qual la caça i la recol·lecció es converteixen en elements indispensables per a la vida, els homes van assumir un paper de caçadors, mentre que eren les dones qui arreplegaven els fruits. A causa del seu coneixement de la flora, la major part dels antropòlegs creuen que van ser les dones qui van conduir les societats antigues cap al Neolític. Van aparèixer les primeres agricultores de la historia!
Les cultures clàssiques (Grècia i Roma) van subjugar el paper de la dona a labors de casa, però durant l’Edat Mitjana va tornar a tenir un important paper econòmic i social vinculat a l’agricultura i la ramaderia: la majoria de les dones eren camperoles i treballaven en el camp realitzant les mateixes tasques i en les mateixes condicions que els homes. La sembra, la recol·lecció o la cura de ramats eren algunes de les seues tasques, açò sí, amb salaris sempre inferiors als dels homes.
Des de l’Edat Moderna i fins a l’actualitat la dona ha exercit un paper fonamental en el sector agrari i ramader, especialment en les petites explotacions i quasi sempre vinculat a la sembra i recol·lecció d’hortalisses i a la cria d’animals de corral. Però cal recordar que en la majoria de països en vies de desenvolupament, la major part d’explotacions tenen aquestes característiques. Segons l’Informe Estat Mundial de l’Agricultura 2011, publicat per la FAO, les dones representen, el 43 % de la força laboral agrícola en els països en desenvolupament. Per això, el deguem la salvaguarda de cria i cura de moltes espècies autòctones, especialment si parlem de ramaderia.
La dona com a agent de seguretat alimentària i nutricional
Les dones que crien ramat a tot el món han de ser considerades les principals protagonistes en els esforços per detenir el declivi de les races autòctones i crucials per a la seguretat alimentària rural. Dels 600 milions de criadors pobres de bestiar en el món, al voltant de dos terços són dones que són també caps familiars i econòmiques. Normalment, són els homes els qui emigren a les ciutats i a altres països a la recerca de treball. El nombre de dones vídues també es troba entre aquestes xifres.
Les races autòctones estan adaptades a condicions locals sovint dures, són resistents a la malaltia, sobreviuen amb farratges fàcils d’obtenir a nivell local i en general cuidar de si mateixos. Aquestes races no produeixen una gran quantitat de carn, llet o ous, però són una reserva de material genètic irreemplaçable, doncs estan perfectament adaptades al medi, són resistents a malalties i servirien com a base per a la implantació de programes de millora genètica. Tot açò, per no dir que en un món amenaçat pel canvi climàtic, les races que són resistents a la calor, la sequera o les malalties tropicals tenen un gran valor a llarg termini. El problema és clar: requereixen més cures i produeixen menys que altres espècies introduïdes pel que els governs, en lloc d’ajudar a aquests petits agricultors i ramaders, el que fan és afavorir a grans empreses que introdueixen noves espècies sense tenir en compte ni mantenir a les espècies autòctones.
Però, com hem dit anteriorment, més enllà de salvaguardar les espècies autòctones adaptades al medi, la presència de la dona en el món rural és necessari si volem un món sostenible, ja que les dones són agents de canvi a favor del creixement econòmic, el progrés social i desenvolupament sostenible. Però fins ara, les dones compten amb un menor accés als béns productius, incloent la terra i els serveis financers. Tampoc tenen massa presència en les accions col·lectives ni en la política.
Per a abordar aquestes qüestions, diverses institucions com l’ONU, la FAO, el FIDA o el PMA van engegar en 2011 el programa conjunt Accelerant el Progrés Cap a l’Apoderament Econòmic de les Dones Camperoles“, una iniciativa desenvolupada inicialment a Etiòpia, Guatemala, Kirguizistan, Libèria, Nepal, Níger i Rwanda i que posa el seu esforç en cinc objectius: millorar la seguretat alimentària i nutritiva, incrementar els ingressos, fomentar el lideratge i la participació en les institucions rurals i crear una política mediambiental més responsable a nivell nacional i internacional. Aquest programa afecta a les regions rurals dels països citats amb anterioritat en àrees diverses com l’agricultura, la ramaderia, pesca o silvicutura i gràcies a ell i fins avui, 19 milions de dones rurals pobres van participar en programes i projectes recolzats pel IFAD, i les dones van suposar més del 60 per cent del total de persones a les quals es va formar la emprenedoria i la gestió d’empreses, i en matèries relacionades amb la gestió comunitària, i van suposar més del 50% dels usuaris de serveis de finançament rural.
Projectes dones i agricultura
Entre els projectes del programa trobem l’aposta pels boscos a Burkina Faso. Quasi la totalitat el país africà està cobert per arbres o per sabana. Per tant, els boscos suposen una font de vida que inclou aliments, medicines i robes. Però també són una font d’ingressos. Els productes forestals no fusters són una de les majors fonts econòmiques del país i inclouen aliments silvestres, com la fruita seca, fulles, bolets, mel, comestibles insectes (erugues i tèrmits) així com les espècies, les herbes, les fibres, olis i altres productes d’origen animal o vegetal utilitzats per a aliments, preparacions medicinals o cosmètics. Veient el potencial d’aquests productes forestals per a millorar la vida i els ingressos de les dones rurals, la FAO va establir en 2009, per a establir un projecte a través de set províncies del nord i centre nord de Burkina Faso. S’ha realitzat la distribució de terres i s’ha format a les dones en gestió d’empreses de base comunitària eficaces amb la finalitat d’incrementar els seus ingressos i ser autosuficients.
En el cas de Tanzània, per exemple, els esforços s’han centrat en facilitar l’accés de les dones a la terra. Malgrat la legislació d’igualtat de drets a Tanzània, les normes consuetudinàries segueixen limitant la propietat i el control de les terres de les dones rurals. El Projecte Sostenible gestió de pasturatges – implementat per la Coalició Internacional amb el suport del FIDA i el Fondo Belga de Seguretat Alimentària (BFFS) – es va crear en 2009 per a ajudar al fet que les dones tinguen dret sobre les seues terres, a més d’establir un sistema de planificació d’ús comunal. El suport de l’equitat de gènere ha sigut essencial per a la viabilitat d’aquest procés, que exigeix que els plans a nivell comunitari sobre l’ús de la terra i els recursos naturals en les zones rurals. El projecte té la intenció d’examinar de manera proactiva els drets agraris de la dona, per a protegir-los o fomentar-los quan calga. Similar a aquest programa és Rwandesa de Desenvolupament Sostenible que treballa per a augmentar la consciència de la comunitat dels drets de la terra, especialment a les dones rurals que depenen de la terra per a la seua sustente. Encara que la legislació de Rwanda garanteix els drets de les dones a la tinença de la terra, les pràctiques tradicionals que encara porten a la discriminació de gènere. En conseqüència, moltes dones no poden posseir, controlar o heretar terres. Una de les àrees clau de la intervenció és el registre de terres, la qual cosa dóna una oportunitat per a assegurar els seus drets de propietat a la terra que està registrada a nom de tots dos cònjuges.
Totalment diferent és el cas d’El Salvador, on els programes de gènere se centren en l’equitat entre homes i dones a l’hora de rebre ajudes econòmiques, la qual cosa les converteix en encara més vulnerables. L’any 2003 es va engegar en el país el Programa de Reconstrucció i Modernització Rural per a ajudar a les zones afectades pels sismes que van arrasar quasi el 50% de les zones agrícoles del país en 2001. Al principi, la política de gènere no estava dins d’aquest programa, no obstant açò, quan les dones – un gran segment de la població objectiu – no van poder beneficiar-se d’un fons d’inversió per al desenvolupament econòmic rural perquè no tenia accés a la terra, va ser necessari remodelar el fons d’inversió.
