Conrear un miratge, I
No sabem perquè hi ha palmeres als miratges però sí sabem que no cal estar assedegat per sentir-se prop d’un oasi ni estar somniar per tastar els millors fruits.
En aquest article parlarem sobre l’agricultura d’oasi, una opció possible a poques latituds en què inclourem les palmeres, però més endavant dedicarem l’espai al conreu dels cítrics menys coneguts.
El passat mes de maig se celebrà al Jardí Botànic el congrés EUNOPS (The European Network of Palm Scientists) que va reunir els estudiosos de les palmeres a la nostra ciutat on, després de discutir sobre els estudis botànics i visitar el nostre Palmetum, anaren d’excursió a Elx, com no, per visitar el Palmeral de més de 2000 anys d’existència. Però d’això ja parlarem en Espores. També es va oferir una exposició titulada “Palmeres, un món per descobrir“, produïda i documentada pel Jardí mateix. Baix veiem la imatge del cartell de l’exposició protagonitzat per la planta del mes de setembre, la palmera de fulles roges.
Fes clic en la imatge per visitar la fitxa de la Planta del mes de setembre
Imprescindible saber que…
Les palmeres pertanyen a la família Arecaceae que conté unes 2.400 espècies però no són vertaders arbres perquè el tronc, més correctament anomenat estípit, no té creixement en grossària ni es ramifica com el dels arbres. Potser això li costara el nom de Príncep dels Arbres.
Huerto del Cura, Elx
Amb una distribució típicament tropical, les palmeres també s’han adaptat a altres ambients com la conca mediterrània, d’on és el nostre margalló (Chamaerops humilis), la palmera dels barrancs canaris (Phoenix canariensis) o Trachycarpus, que s’ha aventurat a viure a 2.400m d’altura en l’Himàlaia.
Les flors de les palmeres són poc cridaneres i s’agrupen generalment en inflorescències i en algunes espècies són molt fragants. Quan són fecundades donen lloc als fruits, dels quals hi ha dos tipus, els cocos i els dàtils, de forma un poc més tècnica, drupes o baies, respectivament. Curiosament, els fruits són molt més cridaners que les flors i amaguen les llavors al seu interior carregades de substàncies de reserva i molt atractives per a nombrosos organismes, per això cal plantar-les com abans millor.
Imatge de FlickR
Imatge de FlickR
El conreu de la palmera
Les més conreades a nivell mundial són el cocoter (Cocus nucifera), la palmera datilera (Phoenix dactylifera) i la palma Palmira (Borassus flabellifer) de què s’obtenen cocos, dàtils o farina de sagú (fàcil de digerir), respectivament. Un dels factors a tenir en compte és l’alçada que la palmera assolirà amb el temps perquè tal vegada siga convenient instal·lar un parallamps, sobretot al mediterrani on solen haver tronades amb càrrega elèctrica.
Si el que et preocupa és el morrut roig (Rhynchophorus ferrugineus) pots fer clic a la imatge, que et reconduirà a un article anterior d’Espores en què parlem d’aquesta plaga entre altres.
Pel que fa als agents climàtics, cal saber que les palmeres suporten millor que els arbres la força del vent però les sequeres perllongades poden debilitar els teixits vegetals i fer-los més trencadissos. Els vents salins de vora mar tampoc les beneficien però la llum del sol és, com no, imprescindible per al bon desenvolupament. Algunes espècies que creixen a les selves tropicals, on durant la joventut viurien protegides de la insolació directa per arbres més alts, necessiten ser conreades a mitja ombra fins l’edat adulta.
Quant al fred, cal conèixer bé l’origen de la palmera que conreem perquè algunes espècies, les més costaneres, no suporten massa bé les gelades mentre que les procedents de zones muntanyoses són més rústiques i toleren millor les baixes temperatures. Així que protegirem les palmeres més sensibles al fred amb les més resistents.
Imatge aèria del Jardí Botànic. Autor José Plumed.
Si t’interessen les palmeres pots preguntar pel monogràfic dedicat a elles en la taquilla del Jardí Botànic i a més, i també per la Carcassa, la nostra palmera més especial, vos indicaran on està localitzada. L’agricultura d’oasi, com hem dit, és per uns pocs però nosaltres, per sort, som d’eixos. Pots animar-te i plantar algunes de les espècies de què hem parlat i més endavant publicarem Conrear un miratge, Part II, dedicat al cítrics més estranys.
Imatge de capçalera de FlickR
