AGRICULTURA INTEL·LIGENT

Sequeres, inundacions, empobriment ecològic, disminució de la biodiversitat, l’agricultura s’enfronta a multitud de reptes que no poden esperar llargues i a voltes infructuoses negociacions polítiques. Així sorgeix l’agricultura intel·ligent per trobar a curt termini solucions sostenibles i beneficioses per al nostre entorn.

Un dels reptes més importants al que s’enfronta el món en un futur més o menys proper és l’augment exponencial de la població però sobretot el de trobar solucions per poder alimentar-los a tots. I es que segons un informe de la FAO publicat a principis de 2010, és necessari que en les pròximes quatre dècades la producció agrícola augmente més d’un 70% per a poder satisfer les necessitats alimentàries de la creixent població mundial. 

El repte és important i difícil ja que a la manca de recursos o l’absència de polítiques del seu aprofitament, com per exemple passa amb l’aigua, cal afegir altres factors com el del canvi climàtic, que amenaça constantment amb els seus efectes devastadors l’agricultura. Els conflictes armats, l’empobriment continu de les zones menys riques del planeta i els desastres naturals tanquen el cercle que ens indica que no podem seguir així, hem de viure l’agricultura des d’un punt de vista totalment diferent.

Durant anys, l’agricultura ha estat lligada al desenvolupament econòmic i tecnològic, deixant d’un costat altres factors com per exemple l’humà i l’ecològic. En l’últim segle el sector agrícola ha estat molt vinculat a la tecnologia i als combustibles fòssils tant a la fase de producció com a la de distribució, així, davant les fluctuacions i pujades dels preus dels carburants i front un futur incert en conte a la seua disponibilitat, el repte és deslligar els preus dels aliments als combustibles fòssils. Per a fer-ho, s’ha de transformar el sistemes agroalimentaris en el seu conjunt en models intel·ligents, principalment a nivell energètic.

Sistemes intel·ligents en estalvi energètic

Es tracta d’un enfocament molt interessant pel que fa a l’ús d’energia en l’agricultura que suposa una nova manera d’aprofitar millor aquesta doble relació entre l’energia i els aliments. S’estima que al voltant del 30% de l’energia mundial es destina a la producció d’aliments, un consum que genera més del 20% del total de les emissions de gasos d’efecte hivernacle i que deriva de diferents accions com bombar aigua, estabular el bestiar, conrear, recol·lectar o calfar els cultius protegits sota l’hivernacle, entre altres coses. Encara que una vegada feta la recol·lecció també es consumeix al processament, l’empaquetat, l’emmagatzematge, el transport i el consum. 

Exemple de funcionament d’una instal·lació de biogàs que es nodreix de les deixalles d’una granja. L’estalvi d’energia és molt alt

Molts són els passos que es poden donar per a estalviar, per exemple, a nivell de l’explotació es poden incloure motors més eficients, compost i fertilitzants de precisió, a més de fer un seguiment del reg per evitar pèrdues i subministrar l’aigua de forma més selectiu. També podem utilitzar directament varietats agrícoles i races animals més sostenibles o aquelles tradicionals més adaptades a la nostra terra aprofitant la saviesa popular. Després de la recol·lecció, podem prendre altres iniciatives com millora del transport i les infraestructures, apostar per un millor aïllament de les instal·lacions on s’emmagatzemen els aliments o reduir el seu empaquetat i balafiament.

Per altra banda l’utilització de fonts d’energia locals i renovables durant tota la cadena alimentària pot ajudar a millorar l’accés a l’energia. Allí on existeixen recursos suficients d’energia solar, eòlica, hidràulica, geotèrmica  o procedent de la biomassa, poden usar-se en substitució dels combustibles fòssils. A més podem aprofitar els productes de deixalla per a reutilitzar-los, tot es pot aprofitar.

Forn de fang tradicional

Agricultura i canvi climàtic

El canvi climàtic planteja múltiples amenaces a l’agricultura com la reducció de la productivitat agrícola i els ingressos en les zones del món que compten ja amb nivells elevats d’inseguretat alimentària i mitjans escassos per a fer front a condicions meteorològiques adverses. En un context de clima variable, la capacitat de transformar l’agricultura per a alimentar a una població creixent sense perjudicar la base dels seus recursos naturals no solament permetrà aconseguir els objectius de seguretat alimentària sinó que també ajudarà a mitigar els efectes negatius del canvi climàtic.

L’agricultura no solament pateix els efectes del canvi climàtic, sinó que també és responsable del 14% de les emissions globals de gasos d’efecte hivernacle, per això ha de formar part de la solució per mitigar-los. Una agricultura més productiva i resistent requerirà una millor gestió dels recursos naturals, com la terra, l’aigua, el sòl i els recursos genètics a través de diverses pràctiques com l’agricultura de conservació, el control integrat de plagues, la agroforesteria o les dietes sostenibles.

Agroforesteria, arbres, aliments i sostenibilitat

La agroforestería o agrosilvicultura és un sistema productiu que integra arbres, bestiar i pastures o farratge, en una mateixa unitat productiva. Aquest sistema està orientat a millorar la productivitat de les terres i al mateix temps ser ecològicament sostenible. La incorporació d’arbres a les labors agrícoles i agropecuàries, acompanyat de recerca científica, permet trobar mètodes i tecnologies de producció més eficaces i més sostenibles. El nostre món necessita precisament açò, produir més amb menys cost i recursos. 

La silvicultura és la cura dels boscos, turons o muntanyes i també la ciència que tracta d’aquest cultiu i les tècniques que s’apliquen a les masses forestals per a obtenir d’elles una producció contínua i sostenible de béns i serveis demandats per la societat

I es que els arbres permeten recuperar naixents d’aigua, protegeixen amb la seua ombra els cultius, conservant més la humitat, i mantenen més fresques les pastures, la qual cosa redueix l’estrès de calor del bestiar. A més, així es poden recuperar espècies natives o en extinció i millorar la seguretat alimentària de les comunitats.Com a exemples de sistemes agroforestals poden esmentar-se els cultius perennes (tals com a cafè i cacau) sota ombra d’arbres, cultius anuals intercalats amb plantacions d’arbres, horts casolans mixts, combinacions d’arbres amb pasturatges, plantacions d’arbres per a farratge, cultius en franges, cèrcols vius i cortines trencavents. Un gran ventall de possibilitats.

Encara que l’ús de l’agroforesteria no és gens nou, s’està reprenent com un tipus de sistema agroalimentari sostenible. Aquest pràctica emergeix com una eina d’adaptació i mitigació de canvis climàtics que de moment s’utilitza en molts llocs del món. Actualment, és Amèrica Central, una regió on el reescalfament planetari podria generar pèrdues de 19% del producte intern brut, la que ha pres més partit per aquests models, encara que Brasil, en Amèrica del Sud, també és pioner en la recuperació d’aquestes tècniques.

En 1985, Ernst Götsch va començar una plantació de cacau en el sud de Badia, en ell nord-est brasiler. La terra es trobava en condicions molt pobres ja que després de 40 anys d’agricultura de frega i crema, el sòl s’havia esgotat i els pous s’havien assecat. Cinc anys després, la terra estava coberta per un agrobosc jove però productiu i l’aigua fluïa de nou. Tot això ha estat resultat d’aplicar un sistema d’agroforesteria anàloga regenerativa, desenvolupada per Götsch, que a Brasil es coneix com SAFRA i que ha inspirat a molts altres.

El cacau és una de les espècies que més pot beneficiar-se de projectes de agroforesteria

Segons un article publicat recentment per la FAO, milions de persones podrien escapar de la pobresa, el fam i la degradació del medi ambient si els països realitzaren més esforços en la promoció de la agrosilvicultura. Quasi la meitat de la superfície agrícola del món conté almenys un 10% de la coberta forestal, per la qual cosa és vital per als mitjans de subsistència de milions de persones. Iniciatives com els boscos de miombo del centre, est i sud d’Àfrica, que cobreixen 3 milions de km2 en més d’11 països, podrien mantindre uns 100 milions de persones, sobretot de baixos ingressos. 

No obstant açò, els últims estudis de la FAO posen de manifest que pesar dels nombrosos beneficis de la agroforesteria, el sector està molt limitat per polítiques adverses, restriccions legals i falta de coordinació entre els diversos sectors als quals contribueix. Per açò, segons destaca la institució, la negociació a llarg termini i l’extensió de línies de crèdit són fonamentals, ja que els agricultors que planten arbres obtindrien beneficis passats alguns anys. 

En aquest sentit, a Costa Rica, un fons nacional de finançament forestal assignat en 1996 per subvencionar activitats forestals, es va ampliar en 2001 i 2005 als sistemes agroforestals que combinen cultius, arbres i ramaderia. En els últims 8 anys s’han signat més de 10.000 contractes per a la agrosilvicultura, que ja han donat lloc a la plantació de més de 3,5 milions d’arbres en les finques.