Abelles de ciutat
El Botànic acull la jornada tècnica sobre apicultura urbana organitzada per l’Ajuntament de València i l’Observatori Municipal de l’Arbre i per eixa raó volem oferir unes pinzellades sobre aquesta mil·lenària feina i presentar-vos el nou vídeo en què us mostrem les ferramentes bàsiques de l’apicultor.
Dins de la setmana de l’apicultura urbana el Botànic acull la primera jornada del cicle “Jornades sobre Apicultura Urbana / València 2016” que tindran lloc durant la setmana del 12 al 17 de desembre, i es componen d’una sèrie d’activitats molt diverses relacionades amb el món de les abelles amb la finalitat de divulgar i conscienciar la ciutadania, sobre els beneficis que aporten.
Abelles fòssils i no tan fòssils
Fa quasi 20 milions d’anys que les abelles socials i fabricadores de mel viuen al nostre planeta, molt abans que la nostra espècie. I és que el signe apícola més antic és un jeroglífic d’una abella gravat en la tomba d’Abysos a Egipte que data de 5510 a. C. Al 2400 a. C., a Creta, Apis mellifera, ja es trobava perfectament domesticada i a Espanya, la prova més antiga de l’activitat apícola data del 7000 a.C. i se situa en el poble valencià de Bicorp. És la cova de l’Aranya en què es representa una escena de recol·lecció de mel d’un rusc a un arbre.
Article recomanat: El preu de la pol·linització
Apis mellifera va ser introduïda en Amèrica cap al segle XVII i en Austràlia al segle XIX. Però aquesta no és l’única espècie d’abella mel·lífera que existeix. Abans de l’època cristiana a l’Índia i el Japó es recol·lectava la mel d’Apis cerana, Apis dorsata i Apis florea i en Amèrica, abans de l’arribada dels conqueridors europeus, es recollia la mel d’espècies sense fibló.
La seguretat és el primer!
Potser sembla tan evident que a molta gent se li oblida preguntar-se si és al·lèrgic o no a les abelles per això, abans de decidir emprendre una via professional apícola, caldria parlar amb el metge de capçalera i passar per les proves pertinents a l’al·lergòleg. Cal recordar que les al·lèrgies poden aparèixer en qualsevol moment i que un resultat negatiu de les proves sols significa que en eixe moment no som al·lèrgics.
Article recomanat: L’art de criar abelles
A continuació, arriba el moment d’estudiar un poc perquè cal entendre bé l’estructura social tan complexa de les societats d’abelles per ser un bon apicultor. I com l’oferta bibliogràfica és inabastable destacarem un llibre menut però molt pràctic en què la biologia de les abelles s’explica al torn que es descriuen les tasques de l’apicultor mes a mes. Iniciación a la Apicultura. Tecnología y Calendario és una obra d’Elena María Robles i José Carmelo Salvachua Gallego i un manual elaborat amb el pensament dels apicultors.
Apicultura en les ciutats del món
L’apicultura urbana s’inscriu en un moviment mundial per a la salvaguarda d’aquesta espècie. Els ecosistemes urbans es caracteritzen per una gran diversitat de plantes mel·líferes i una utilització de plaguicides inferior a la dels ecosistemes agrícoles. És una activitat que no genera cap impacte ambiental negatiu i ajuda al manteniment de la biodiversitat a la ciutat. Amb unes mínimes mesures de precaució, l’activitat és molt segura i no genera problemes de convivència.
Article recomanat: Per qui brunzen les abelles?
Londres, és una de les principals ciutats de referència en apicultura urbana. Terrats d’edificis, parcs, escoles, jardins, àtics o fins i tot llocs tan emblemàtics com el Palau de Backingham, en el “Bee map” de la ciutat podem veure els diferents punts de la ciutat on podem trobar abelles.
A Alemanya és la plataforma “Deutschland-Summt”, la que ha integrat participants de diferents àrees com apicultura, conservació de la naturalesa, ciència, cultura i economia per promoure l’admiració i estima per aquest important insecte. Les ciutats com Frankfurt, Munic, Hamburg o Berlín formen part d’aquest projecte.
A Nova York, el col·lectiu N.Y.C.B.A. agrupa més de 100 persones que tenen els seus ruscs en parcs, cases, cobertes d’edificis d’oficines o restaurants. Fins i tot la dona de l’ex-president nord-americà, Michelle Obama, va prendre la decisió d’ubicar dos ruscs als jardins de La Casa Blanca com a mostra de la importància d’aquests insectes a la natura i la producció d’aliments.
A Espanya aquesta activitat encara és bastant rara però destaquem els casos de Còrdova (any 2007) on l’Ajuntament va instal·lar caixes d’abelles com bioindicadors del nivell de contaminació. A Culleredo, en 2012, es va inaugurar el primer apiari urbà ubicat al jardí botànic d’aquesta ciutat galega. I a Barcelona també tenen projectes en marxa sobre apicultura urbana. Què ens espera a València? Vine a la jornada sobre apicultura urbana i ho sabràs!
