Esta és la història d’una microalga de la qual durant anys se sabia que vivia en diferents líquens costaners, però a la qual encara no s’havia assignat un nom d’espècie. El seu ADN apareixia en els estudis amb el codi A48, però faltava aïllar-la del liquen i estudiar-ne les característiques per a poder descriure-la formalment. Un tal·lus recollit a l’illa de Tabarca va permetre fer-ho i descriure-la com a Trebouxia tabarcae. El seu nom, a més, va ser triat amb la participació d’estudiants de la Universitat de València.

Com es pot conéixer la presència d’un organisme abans de descriure’l com a espècie? En este cas, les seqüències genètiques indicaven que l’alga pertanyia a un llinatge diferent de les espècies descrites, però encara no s’havia aconseguit aïllar-la per a estudiar-ne les característiques de manera independent. Per a estudiar les seues cèl·lules amb detall i completar-ne la descripció, va ser fonamental obtindre un cultiu pur.

L’alga que feia anys que s’anomenava Trebouxia sp. A48

La història d’esta microalga va començar abans que fora reconeguda com una espècie diferent, ja que el seu ADN apareixia en un estudi publicat el 2014, encara que aleshores es va identificar com a Trebouxia decolorans. El 2020, noves anàlisis van permetre distingir aquelles seqüències i assignar-los un codi provisional: Trebouxia sp. A48. Amb este codi es va detectar en líquens de diferents llocs i altres grups d’investigació van poder continuar estudiant-la. Fins i tot es va seqüenciar el seu genoma abans que rebera el nom de Trebouxia tabarcae. I encara que la seua descripció com a espècie és recent, esta microalga feia anys que despertava interés entre els investigadors.

No n’hi havia prou amb haver trobat el seu ADN? En realitat, les seqüències permetien reconéixer-la com un llinatge diferenciat, però per a descriure formalment la nova espècie també era necessari estudiar les seues cèl·lules i comparar-les amb les d’altres Trebouxia. Com que dins d’un liquen poden conviure diferents microalgues, disposar d’un cultiu pur permetria estudiar-ne les característiques de manera independent i saber quines corresponien a A48.

Conéixer un organisme abans de descriure’l científicament també ocorre fora del món microscòpic. A Bonaire, una illa del Carib neerlandés, la fotògrafa submarina Ellen Muller va fotografiar un xicotet cranc ermità que encara no tenia nom científic. Més tard es van recol·lectar exemplars per a estudiar-los i, el 2017, va ser descrit com a Pylopaguropsis mollymullerae. Del cranc hi havia fotografies; d’A48, seqüències d’ADN. En els dos casos, la primera evidència de la seua existència va arribar abans que la seua descripció formal.

La mostra que faltava estava a Tabarca

Tabarca, davant del litoral alacantí, és l’illa habitada més menuda d’Espanya. Des de 1986, les aigües que l’envolten formen una reserva marina. En els seus fons s’estenen praderies de Posidonia oceanica, una planta marina que proporciona aliment i refugi a nombrosos animals. El bon estat d’estes praderies afavorix la regeneració dels recursos pesquers de la zona, i entre les espècies característiques de la reserva es troben l’anfós i la cigala de mar.

La nostra microalga protagonista, en canvi, es va trobar en terra ferma. Encara que Trebouxia tabarcae apareix amb freqüència en zones pròximes a la costa, no és una alga marina ni necessita estar en contacte amb l’aigua salada: viu en líquens que creixen, per exemple, sobre roques o escorces. A Tabarca, el vent, la influència marina i la forta insolació condicionen la vida de les plantes i els líquens, i un d’ells contenia la microalga coneguda fins aleshores com a A48.

Un liquen es forma per l’associació simbiòtica mutualista d’un fong amb un organisme capaç de realitzar la fotosíntesi. En l’exemplar de Tabarca, eixe organisme era una microalga del gènere Trebouxia. Però de quina espècie? Encara que l’aspecte del liquen permet reconéixer Xanthoria parietina, no revela quina espècie de Trebouxia hi viu: per a esbrinar-ho cal estudiar l’alga. Per a aïllar-la, l’equip va prendre xicotets fragments de la capa algal del liquen i els va cultivar fins a obtindre un cultiu pur, és a dir, un cultiu en què només creixia una espècie de microalga. Això va permetre estudiar les seues cèl·lules i realitzar les anàlisis necessàries per a caracteritzar-la.

La soca aïllada es va comparar genèticament amb altres espècies de Trebouxia i es va estudiar mitjançant diferents tècniques de microscòpia i experiments fisiològics. Les anàlisis van confirmar que A48 constituïa una espècie diferenciada i van mostrar, entre altres característiques, la seua tolerància a temperatures relativament elevades. El conjunt d’estos resultats va permetre descriure-la formalment com a Trebouxia tabarcae. La soca de referència, ASUV 162, va quedar depositada en la Col·lecció d’Algues Simbionts de la Universitat de València, on es conserva perquè es puga tornar a estudiar.

Un nom triat per estudiants

La descripció de Trebouxia tabarcae va arribar també a les aules de la Universitat de València. El seu nom es va triar dins d’un projecte d’innovació docent integrat en les classes de botànica, en el qual van participar 133 estudiants de diferents graus. La votació va ser l’última part d’una activitat més àmplia sobre com es reconeix i es descriu una espècie.

Abans de començar, l’alumnat va respondre un qüestionari sobre nomenclatura, participació en la ciència, publicacions científiques i diversitat de líquens de la Comunitat Valenciana. Durant les setmanes següents va rebre formació teòrica i pràctica sobre classificació, taxonomia i filogènia, cosa que li va permetre conéixer els conceptes i mètodes utilitzats en l’estudi de la microalga. En acabar, va respondre un segon qüestionari per a valorar l’activitat i va votar entre cinc noms proposats. La proposta que fa referència a Tabarca, Trebouxia tabarcae, l’illa on es va recollir el liquen del qual es va obtindre la soca utilitzada per a descriure l’espècie, va rebre el 37,6 % dels 133 vots i va ser el nom triat.

Els qüestionaris van permetre conéixer com va valorar l’alumnat l’experiència. En el qüestionari final, el 63 % va puntuar amb un 4 o un 5, en una escala de cinc, la millora de la seua comprensió del procés de descripció d’espècies, i el 80 % va indicar que havia conegut millor les línies d’investigació del seu professorat. El projecte va aconseguir portar a l’aula una investigació en curs i va donar als estudiants l’oportunitat de participar en una decisió concreta i de molt de valor: el nom que rebria la nova espècie.

Una microalga costanera present en diferents líquens

Com hem mencionat, el liquen recollit a Tabarca va permetre descriure Trebouxia tabarcae, però el seu ADN ja s’havia detectat en líquens d’altres parts del món. Estos registres apareixien amb el nom provisional A48, però ara podem deixar arrere este codi i referir-nos a la microalga pel seu nom. La majoria dels registres procedixen de la conca mediterrània, però també n’hi ha a les Canàries, en regions atlàntiques i temperades d’Europa i a la costa de Califòrnia, a més d’alguns a Sud-àfrica i Austràlia.

Esta distribució plantejava una pregunta: quines condicions compartixen els llocs on s’ha trobat la microalga? Per a investigar-ho, en un altre estudi que vam publicar recentment vam analitzar les condicions climàtiques dels llocs on s’havia detectat T. tabarcae associada al liquen Xanthoria parietina. Vam trobar que T. tabarcae apareixia sobretot en zones relativament càlides i humides, on la temperatura varia poc al llarg de l’any, especialment prop de la costa del Mediterrani occidental.

L’estudi es va centrar en X. parietina, però T. tabarcae també viu associada a altres líquens. S’ha detectat en líquens de la família Teloschistaceae, entre els quals figuren altres espècies de Xanthoria, com X. aureola i X. monofoliosa, i Seirophora villosa. A més, hi ha registres en gèneres d’altres famílies, com Flavoplaca, Leproplaca, Physcia, Polyozosia i Ramalina. Per tant, X. parietina és un dels líquens amb els quals s’associa, però no l’únic.

Com hem vist, encara que la microalga A48 ja havia aparegut en nombroses investigacions amb este codi, ningú l’havia descrita formalment. Ara té un nom, un nom científic lligat a Tabarca, i cada vegada que un estudi es referisca a ella com a Trebouxia tabarcae, el nom de l’illa estarà present. I, per descomptat, la seua història continua, i és probable que futures investigacions la detecten en altres líquens i llocs, i amplien així el que sabem sobre les seues associacions i la seua distribució.