10 preguntes verdes a… Julia Fortaña
L'actriu valenciana Júlia Fortaña, a qui hem pogut veure en produccions de teatre clàssic, projectes de caràcter social i títols com Fortuna o Després de tu, visita Espores. Formada entre València i Madrid en art dramàtic i Estudis Hispànics, Júlia entén l'escena com un engranatge col·lectiu i la vida com un aprenentatge constant on les arrels mai es perden. Amb ella ens submergim en un passeig on la interpretació es fusiona amb la terra; un viatge des dels jocs de la infantesa entre els camps de tarongers de Turís fins a la boira enigmàtica de la vall de Baztan. Un camí íntim on conviuen l'aroma del romaní i eixa necessitat tan humana d'adaptar-se a qualsevol clima extrem per a continuar creixent.
Quin és el teu primer record de natura?
El meu primer record de la natura és a la caseta del meu poble, Turís, quan anava de menuda tots els diumenges amb els meus pares, tios i iaios a menjar paella. Després de dinar els meus cosins, la meua germana i jo ens en anàvem pels camps de tarongers a jugar i a buscar arenes movedisses als barrancs.
Quin és el lloc més verd i espectacular que has visitat?
Les Muntanyes Rocoses al Canadà. Vaig fer un intercanvi quan estava en primer de batxillerat i la família em va portar un cap de setmana a acampar. És el cel més bonic que he vist mai. També em van ensenyar a espantar ossos, però gràcies a la vida mai vaig haver de fer-ho servir.
Et va tocar fer alguna vegada de planta en una obra de teatre?
Quan anava a infantil vaig fer de flor. Estava molt contenta, si ens fiem de les fotos.
Tens alguna peli o llibre que t’haja marcat on la natura siga la protagonista?
Canto jo i la muntanya balla. Me’l va regalar la meua parella i em va impactar molt com la natura era un personatge més.
Paisatge que inspire la teua pròxima obra
La vall de Baztan, a Navarra. Vaig estar allí les últimes vacances al gener i crec que l’obra de teatre que estic treballant té molt d’aquesta atmosfera que es crea a dalt de la vall. Pot ser un dia de sol meravellós i de sobte apareix una boira que no et deixa veure absolutament res a un metre de distància. Si has eixit a caminar, pot desorientar molt.
Un sabor vegetal que odies i un que et fascine.
No m’agrada gens l’espàrrec blanc. I em fascina el bròcoli i el sabor del romaní.
Plantes amb flors o sense flors? Per què?
M’agraden més sense flor. Sóc molt fan del verd.
Si la teua vida actual fóra una planta, en quina fase de creixement estaria i quines cures necessitaria?
Crec que estic en una fase de prefloració. Les arrels ja són profundes després de molts anys de formació, aprenentatge i treball constant. He dedicat molt de temps a preparar el terreny, a créixer i a enfortir-me. Ara sent que estic preparada per a florir, per mostrar tot allò que he cultivat i per ocupar el meu lloc. Les cures que necessite en aquest moment són oportunitats, confiança i espais on poder desenvolupar el meu potencial i continuar creixent i aprenent a través de l’experiència professional.
Si pogueres heretar una habilitat o ‘superpoder’ del regne vegetal quin triaries per al teu dia a dia?
Crec que la d’adaptar-me a qualsevol clima extrem. Tinc una circulació malíssima i contínuament visc gelada. Si tinc fred o calor em costa molt concentrar-me i ser una persona funcional.
Tens un racó verd secret a la teua ciutat al qual acudir quan necessites pensar o respirar?
Sempre he sigut més de mar que de muntanya. Quan necessitava estar sola anava a les roques del far de Cullera. Si no, quan era més xicoteta, també m’escapava molt al Garbí a passejar o perdre’m.
