Nova Guia Botànica de la comarca Requena-Utiel

A principi d’aquest any 2026 va veure la llum la Guía Botánica de la comarca de Requena-Utiel, una obra on un equip de biòlegs, amics i companys, hem bolcat el treball i coneixement conjunt de diversos anys, per a mostrar la riquesa vegetal d’aquest territori únic i enfortir la consciència col·lectiva sobre el valor d’aquest patrimoni natural compartit.

Aquesta publicació, estructurada en quatre blocs fonamentals que detallaré a continuació i documentada gràficament amb més de 1.000 fotografies, és una obra a la qual li tinc especial afecte. I és que convida a descobrir la bellesa de les serres, hortes i planes d’aquesta regió a través de diferents itineraris, a conéixer la flora local a través de completes fitxes botàniques i a entendre el medi natural que sosté la vida a la regió, aprofundint en la seua geologia, climatologia, edafologia i biodiversitat. Un recurs valuós però fràgil que hem de conservar perquè les generacions presents i futures el puguen continuar gaudint.

La presentació de la guia, tant a Requena com al Jardí Botànic de la Universitat de València, ha tingut un acolliment extraordinari, amb una gran assistència de públic i molt interés per l’obra. Per això, continuarem promocionant-la els pròxims mesos a través de diferents actes en la província, com Las V Jornadas Internacionales del Tejo (15-17 abril) a Requena.

Abans de seguir amb la descripció del llibre, m’agradaria agrair el suport de les entitats Territorio Boval, l’Ajuntament de Requena, las Bodegas Ferrer-Gallego, la Societat Valenciana d’Ornitologia (SVO) i, en especial, del Jardí Botànic de la Universitat de València, institució on treballe, ja que sense la seua col·laboració no hauria estat possible el projecte. I tampoc vull oblidar-me de companys de professió i amics que amablement ens han cedit algunes de les fotos amb les quals s’il·lustra aquesta guia.

Descobrir la comarca Requena-Utiel

La primera part del llibre consisteix en un acostament al medi físic i vegetal de la regió. Després d’uns primers capítols essencials sobre localització de l’àrea, geologia, edafologia o climatologia, s’aborden altres aspectes més botànics com una aproximació a la vegetació de la comarca o la història de la seua flora.

El capítol d’antecedents botànics fa un repàs bastant exhaustiu sobre els especialistes en biologia vegetal que van transitar per aquestes terres. Així, podem llegir com a científics tan il·lustres com Heinrich Moritz Willkomm o Carlos Pau van realitzar algunes eixides i recol·leccions per la comarca, però també com altres personatges, potser menys coneguts, van deixar la seua empremta en la història botànica d’Utiel-Requena. És el cas, per exemple, de Manuel Martínez de Pisón amb més d’un centenar de plecs d’herbari recol·lectats en la zona del riu Cabriol i que es conserven en l’herbari del Jardí Botànic.

També es fa un repàs per totes aquelles espècies descrites a partir de material recol·lectat a la comarca. I és que no sols es van descriure plantes en el segle XVIII, actualment es continuen descobrint tàxons nous en zones relativament ben conegudes com en el cas d’aquest territori.

Per a finalitzar aquesta primera part, podem endinsar-nos en la conservació vegetal del territori. Es tracta d’una zona molt transformada i amb una presència i impacte dels usos del territori molt evident, però que al seu torn amaga racons de gran bellesa i naturalitat. Així ho testifiquen el gran nombre de figures de protecció amb les quals compta: una Reserva de la Biosfera, dos Parcs Naturals, un Paratge Natural Municipal i dotze microreserves de Flora.

Conéixer la flora característica

La segona part del llibre inclou 250 fitxes d’espècies vegetals seleccionades pels autors, atés el criteri d’abundància a la comarca i també, en alguns casos, la seua singularitat. Per a cada fitxa hi ha una descripció breu de l’espècie i indicacions de la seua distribució, fent èmfasi en el localitats a la comarca Utiel Requena

A més, compta amb un apartat d’observacions on podem trobar usos tradicionals relacionats amb l’espècie en qüestió, tant a la comarca com en territoris pròxims, aspectes taxonòmics i nomenclaturals, i en molts casos comentaris a espècies pròximes també presents a la comarca, fent èmfasi en els seus caràcters útils per a diferenciar-les. Això també implica que, sovint, en cada fitxa no només hi ha imatges de l’espècie principal, sinó que s’ha intentat incloure també fotos de les altres espècies esmentades en l’apartat d’observacions.

Així, per a la fitxa de la corregüela (Convolvulus arvensis), a part de la descripció, distribució, ecologia i imatges d’aquesta espècie, podem trobar indicacions clares i imatges per a diferenciar-la de la resta d’espècies d’aquest gènere presents a la comarca, com són C. althaeoides, C. lanuginosus i C. lineatus.

Les fitxes estan agrupades en els quatre grans grups en els quals tradicionalment es divideixen les plantes vasculars: falagueres, gimnospermes, angiospermes dicotiledònies i angiospermes monocotiledònies. I dins de cada grup les reunim per famílies ordenades alfabèticament, igual que els gèneres, quan aquests compten amb més d’una espècie amb fitxa.

Interpretar el paisatge a través d’itineraris botànics

La tercera part està dedicada a les rutes botàniques. Es tracta de recorreguts per diferents punts de la comarca que, a més de convidar al gaudi i l’observació del paisatge, inclouen indicacions per a reconéixer tant les formacions vegetals que trobarem com algunes de les espècies de flora més interessants de cada zona.

Així, a més d’esmentar espècies ja descrites en les fitxes, es comenten unes altres d’interés, algunes de les quals són les que s’han triat per a il·lustrar aquestes rutes, evitant, en la mesura que siga possible, repetir aquelles que ja compten amb fotografia en l’apartat anterior.

En total són 13 itineraris botànics d’interés, alguns amb dos o més trams separats, la qual cosa fa que en total sumen 16 recorreguts per a tota la comarca.

Per a la selecció d’aquests itineraris s’ha tingut en compte que estigueren representats la totalitat de municipis de la comarca, així com el major nombre d’hàbitats presents en la zona. D’aquesta manera, comptem amb recorreguts per alzinars, retalls de teixedes i pinedes, però també per altres zones aparentment menys atractives, encara que de gran interés per la seua flora associada, com a enclavaments d’algeps o salins, i sense oblidar-nos de la flora arvense, aquella relativa a camps de cultiu i zones transitades, tan present i important a la comarca.

Aprofundir en la diversitat vegetal

La guia conclou amb un inventari (checklist) de la flora present a la comarca, una eina de gran utilitat per als qui busquen anar més enllà de les 250 espècies descrites inicialment i vulguen aprofundir en el coneixement florístic de la comarca. Per a la seua confecció s’han tingut en compte totes les plantes citades al Banc de Dades de Biodiversitat de la Comunitat Valenciana (BDBCV), on s’arrepleguen observacions i cites bibliogràfiques, així com l’estudi de plecs depositats en els herbaris del Jardí Botànic de la Universitat de València, majoritàriament, del Real Jardín Botánico de Madrid i l’Institut Botànic de Barcelona. A això, se li han sumat les observacions pròpies dels autors al llarg de diverses dècades d’estudi de la flora de la zona.

Els herbaris han sigut d’enorme utilitat tant per a corroborar cites bibliogràfiques i observacions del BDBCV, com per a descartar altres assignades erròniament a una espècie. I és que el testimoniatge dels herbaris és essencial en aquesta mena d’estudis, ja que permet revisar registres històrics sota el prisma del coneixement científic actual.

La llista d’espècies es presenta en una taula amb columnes que arrepleguen informació de gran utilitat. A més del nom científic, l’autoria i la publicació original on es descriu la planta, s’indica si l’espècie figura amb altres noms en bases de dades taxonòmiques de referència, com Plants Of World Online (POWO). També es detalles el tipus biològic, la distribució a nivell mundial, la grandària, el període de floració, el grau d’abundància, tant en el conjunt de la Comunitat Valenciana com en el de la comarca, i si es tracta de flora exòtica.

Al final del capítol s’inclouen un parell d’índexs relatius a l’apartat de les fitxes: un de noms vernacles i un altre de noms científics. En aquest últim es distingeix entre les espècies amb fitxa i imatge, aquelles que només compten amb fotografia i menció, i les que únicament són esmentades.

A mode de síntesi, considere -i crec que parle per la resta dels autors del llibre- que es tracta d’una obra orientada a un ampli espectre de públic, amb una clara vocació divulgadora però que no oblida el rigor científic. A mi m’agrada qualificar-la de «escalable», en el sentit que permet pujar de nivell gradualment en el coneixement botànic de la zona.

Com a introducció a la botànica, aquest llibre facilita l’acostament a la flora del territori a través de diferents rutes per a, posteriorment, aprofundir mitjançant les fitxes d’espècies seleccionades i les observacions relacionades. L’objectiu final és que, amb les eines adquirides, el lector puga traure el màxim profit a la llista de tàxons de la comarca. Aquest inventari és, de segur, un punt de partida que convidem a completar i ampliar mitjançant l’estudi i el gaudi de la flora d’Utiel-Requena. Així, esperem que, en un parell de primaveres, aquesta llista haja crescut gràcies a la col·laboració de tots i totes.

La guia pot adquirir-se mitjançant la página web de la Editorial Tundra i de la llibreria especialitzada en natura Oryx, i pròximament en la pròpia web del Jardí Botanic de la Universitat de València.