Avanços i novetats en Renaturalitza VLC: primers resultats de l’inventari florístic

Com vàrem comentar en l’anterior article, gràcies al finançament de la Fundación Biodiversidad, diferents entitats i institucions valencianes estem treballant conjuntament per a desenvolupar el projecte “Renaturalització València”. L’Ajuntament de València el lidera, mentre que el Jardí Botànic de la Universitat de València, la Sociedad Española de Ornitologia-Birdlife i la Fundación Global Nature aportem els coneixements científics necessaris per a avaluar i incrementar la biodiversitat de la ciutat, cadascuna des de la seua especialització. Aquest projecte forma part de la convocatòria del “Plan de Recuperación, Transformación y Resiliencia”, finançat amb fons Next Generation de la Unió Europea.

Dins del projecte, al Jardí Botànic ens encarreguem de fer el seguiment de la flora urbana. Una de les accions que hem portat a terme des de principis de 2024, ha sigut la realització de l’inventari de la flora dels parcs i jardins seleccionats. Aquest inventari inicial és imprescindible per a poder avaluar després l’efecte de les accions de renaturalització previstes sobre la millora de la qualitat ambiental i la biodiversitat de la ciutat. Per tant, una vegada seleccionats els espais (figura 1) i coneixent quines accions es realitzaran en cadascun d’ells, hem procedit durant les quatre estacions de 2024 i el que portem de 2025 a elaborar el catàleg florístic dels solars, jardins, parcs i parterres inclosos dins de l’estudi. Aquests  59 espais estan localitzats en més de 30 barris que es distribueixen pel 90% dels districtes de la ciutat de València.

En què consisteixen aquests inventaris florístics? Es tracta de fer una llista de totes les espècies de flora espontànies que es troben als espais seleccionats, i per a això hi ha que identificar-les. En aquest cas, no sols hem anotat la relació d’espècies, sinó que hem aprofitat per a recol·lectar exemplars d’elles i els hem dipositat com a testimoni a la col·lecció de plantes vasculars de l’herbari VAL de la Universitat de València, ubicada al Jardí Botànic. D’aquesta forma, no sols podem realitzar una millor determinació de les plantes (ja que en alguns casos cal utilitzar la lupa per a fer una correcta observació dels seus caràcters diagnòstics), sinó que, a més a més, queda un registre físic que perdurarà en el temps i que permetrà realitzar els futurs estudis de la flora de ciutat de València.

Dades sobre la flora de la ciutat de València

De totes les espècies trobades, anem a mostrar-vos algunes de les que ens pareixen més cridaneres o interessants. Totes són xicotetes herbes que moltes vegades passen desapercebudes i no els prestem cap atenció, però són espècies molt importants per a mantindre la biodiversitat dels nostres parcs i jardins, i de la nostra ciutat. Els pardals, les papallones, les formigues, les marietes, però també les granotes, els gripaus, les sargantanes o els dragons es beneficien d’elles. També són útils per a conservar un sòl fèrtil, millorar la gestió de l’aigua de la terra i reduir la temperatura de l’ambient.

En total hem pogut identificar 207 espècies repartides pels espais verds visitats. Aquestes s’agrupen en 142 gèneres i 38 famílies. En la figura 2 podem vore la freqüència de les 42 espècies més observades (localitzades en més de 10 parcs). A continuació farem una xicoteta referència a les 8 espècies més abundants.

oa annua (pèl de bou) és una gramínia, l’espècie més comuna als espais verds valencians, formant gespes. Generalment té un port menut, que pot arribar fins als 30 cm, amb xicotetes espigues blanquetes. Tot i que amb les continues segues, mai arriba a desenvolupar-se tant.

Capsella bursa-pastoris (sarronets de pastor), és una crucífera anual que presenta les fulles formant una roseta basal. Té nombroses flors blanques molt menudes disposades en un llarg raïm i fruits en forma de sarronet triangular. Aquesta espècie atreu diferents insectes pol·linitzadors i, a més a més, produeix nombroses llavors que poden servir de font d’aliment per a les aus. Creix ràpidament i es regenera sense problemes cada vegada que seguen l’herba, per això és una espècie tan abundant (figura 3B).

Oxalis corniculata (agrella), presenta unes fulles trifoliolades, cada folíol té forma de cor. Les flors, de color groc, destaquen sobre el verd o morat de les fulles; forma uns fruits allargats que, en obrir-se, dispersen unes llavors molt menudes llançant-les de forma violenta fins a 2 metres de distància de la planta mare (figura 3A).

Lepidium didymum (cervina menuda), és altra crucífera que presenta nombroses fulles en la roseta basal i flors molt menudes que pràcticament no es veuen. Degut a la forma de creixement, suporta molt bé el trepig i no és veu afectada per la sega, per això és tan abundant entre les plantes herbàcies dels parcs i jardins.

onchus tenerrimus (lletsó de paret), es tracta d’una espècie de la família de les compostes que presenta fulles molt variables, amb nombrosos lòbuls allargats. Les flors, grogues, ligulades, agrupades en capítols, atreuen nombrosos pol·linitzadors, entre els que podem destacar les abelles. Forma nombrosos fruits que presenten un vilà que els permet dispersar-se pel vent a certa distància de la planta mare.

Plantago major (plantatge), és una herba perenne de la família de les plantaginàcies amb les fulles llargament peciolades agrupades en roseta basal de la que ix una tija primeta, la inflorescència en forma d’espiga cilíndrica, amb nombroses flors xicotetes, molt poc cridaneres, amb els estams sobreeixits, densament agrupades a l’extrem superior.

Ranunculus muricatus (botons d’or), és una ranunculàcia anual amb unes fulles molt característiques, profundament lobulades i flors de color groc brillant. Els fruits estan coberts per espinetes grosses d’un mil·límetre o poc més de llargada (figura 3C).

Taraxacum columnare (dent de lleó), és una composta herbàcia, perenne, que presenta les fulles agrupades en una roseta basal de la que ix una tija prima i buida que presenta, al final, una inflorescència en forma de capítol amb flors grogues, ligulades, molt visitades pels pol·linitzadors. Els fruits madurs, allargats i amb un vilà terminal, es disposen formant un globus blanc que fàcilment trenca el vent separant cada fruit de la planta mare (figura 3D).

La major part de aquestes plantes estan adaptades i són capaces de resistir el trepig continuat o les segues freqüents. Han desenvolupat estratègies adaptatives com l’agrupació de les fulles en rosetes basals, el creixement de les tiges molt a prop del sòl o la capacitat de rebrot des de gemmes disposades arran de terra, tot això les fa sobreviure en un medi molt hostil per el maneig dels parcs i jardins, i el continu trànsit de persones i animals domèstics.

Pel que fa als gèneres, en la figura 4A s’observen els 10 més freqüents. Cadascun d’ells està present en més de 24 espais verds. Pel que fa a les famílies, les poàcies (gramínies), asteràcies (compostes), brassicàcies (crucíferes) i fabàcies (lleguminoses) han sigut les més observades (figura 4B).

Si ens centrem en les espècies menys observades, hi ha 81 que sols han sigut localitzades en un dels espais verds. D’aquestes, destaquem Chondrilla juncea (morret de bou), Hirschfeldia incana (ravenissa groga), Trifolium campestre (trèvol), Misopates orontium (gossets) i Potentilla reptans (cinc en rama) entre les espècies autòctones.  Tot i estar poc representades als nostres parcs i jardins, tenen una amplia distribució al llarg del territori valencià, i a poc que eixim de la ciutat les podrem trobar. Per altra banda, també hem trobat espècies al·lòctones com ara: Bowlesia incana (encara sense nom comú valencià i a la que es denomina “perejilillo” en Amèrica del Sud, d’on és originària), Veronica peregrina (verònica americana),Vachellia farnesiana (aromer) i Araujia sericifera (miraguà de jardí) procedents del continent americà; i Kalanchoe × houghtonii (sense nom comú) una espècie  híbrida procedent de Madagascar que ha mostrat un gran vigor híbrid i s’ha convertit en una planta invasora en molts llocs de la Regió Mediterrània.

De totes elles, parlarem més extensament en altra ocasió, però ja podem avançar algunes dades sobre diverses espècies de la flora al·lòctona trobada. Podem destacar, Bowlesia incana (figura 5) perquè, encara que va ser introduïda a Europa fa uns 50 anys, a la Península Ibèrica és molt rara i, al territori valencià, ha sigut localitzada molt poques vegades. També cal destacar que l’aromer, el miraguà de jardí i el Kalanchoe, estan declarades com espècies exòtiques invasores al Catálogo Español de Especies Exóticas Invasoras i per això han d’estar vigilades amb atenció per a que no puguen escapar al medi natural que rodeja la ciutat de València.

Biodiversitat dels espais verds

Quantes espècies podem trobar en una praderia de gespa de qualsevol espai verd de la ciutat?

En la figura 6 hem representat l’abundància d’espècies en els 28 parcs i jardins amb major diversitat d’espècies de flora. En la gràfica hem diferenciat els dos tipus de tractaments previstos sobre els espais estudiats. En color groc estan marcats els parcs i jardins ja existents, mentre que en blau hem assenyalat els espais que actualment estan tancats o són solars. Sobre els dos tipus d’espais farem actuacions de renaturalització durant el desenvolupament del projecte i, més endavant, tornarem a actualitzar l’inventari de flora per a conèixer l’efecte d’aquestes accions sobre la biodiversitat vegetal.

L’espai amb major diversitat és la pradera florida sembrada fa uns anys al parc del riu Túria, a l’altura de les torres de Serrans. Es tracta d’un dels espais que serà transformat durant el projecte per a construir l’anomenat nucli de conservació de pol·linitzadors, una actuació paisatgística basada principalment en la creació d’un jardí de plantes mel·líferes, molt cridaneres per als insectes. El foment dels pol·linitzadors serà també favorable per a la recuperació dels cicles biològiques de tot el parc del Túria. Tant aquest espai com el futur jardí de Trini Simó, que albergarà un museu viu de l’horta, estan actualment tancats al públic i en ells, les plantes es desenvolupen sense pressió ciutadana i amb una intensitat menor de les tasques de manteniment (reben menys segues). Per altra banda, a les voreres del solar d’Orriols, tot i que actualment s’utilitza com a aparcament i presenta el sòl molt compactat, hi trobem nombroses espècies que han aconseguit perdurar. En aquest espai s’instal·laran uns horts urbans.

Si ens centrem en els parcs i jardins, Túria Nova és el parc amb major diversitat d’espècies, on n’hem pogut identificar fins a 62 que pertanyen a 21 famílies. Aquest espai inicialment va tenir una sembra de llavors de pradera florida que va afavorir una major diversitat. Està ubicat a una zona de nova construcció i encara presenta una baixa pressió ciutadana. Els següents parcs en quant a diversitat d’espècies vegetals, són el Parc Lineal situat a Benimàmet i la mitjana enjardinada de la carretera V-15 (la eixida cap El Saler) presenten 50 i 48 espècies respectivament. Aquests dos espais estan a les afores de la ciutat, fet que permet que arriben més espècies de les zones periurbanes, generant autèntics corredors de biodiversitat. Tot i que presenten un nombre similar d’espècies, els catàlegs florístics d’aquests espais són diferents. El Parc Lineal és un lloc obert a la ciutadania on dia rere dia l’herba es veu xafada i es fan continues tasques de manteniment, mentre que l’espai de la V-15 no presenta trepig i es sega amb menys freqüència. En aquest espai enjardinat hem trobat espècies molt rares a la ciutat i que ens connecten amb els hàbitats silvestres que rodegen València, com ara Misopates orontium, Potentilla reptants o Hedypnois rhagadioloides (herba blanca). Per la seua part, encara que el Parc Lineal té una gran afluència de persones i animals domèstics, segurament el tipus de gestió que es duu a terme i la cura del veïnat, permet explicar l’alta diversitat d’espècies trobada.

Com hem indicat al principi, durant l’inventari s’han recol·lectat nombrosos plecs que han sigut depositats a l’herbari VAL de la Universitat de València com a testimonis de la presència de les diferents espècies. Fins al 2023, aquest herbari tenia 715 plecs de plantes recol·lectades a la ciutat de València. Amb aquest projecte, hem ampliat les dades amb més de 1300 plecs (figura 7) i la xifra seguirà augmentant durant l’exploració de 2025.

Aquest inventari no sols ens permet conèixer la diversitat d’espècies vegetals que creixen hui de forma espontània en les praderies urbanes dels parcs i jardins de la ciutat. També ens permet analitzar com ha evolucionat aquesta riquesa florística en els últims anys, ja que hi ha estudis de fa anys on es van fer inventaris de la nostra flora. El 1995 els professors José Luis Carretero (UPV) i Antoni Aguilella (UV) publicaren Flora y vegetación nitrófilas del término municipal de la ciudad de Valencia. Es tracta d’un estudi exhaustiu de la flora de la ciutat on varen identificar vora de 820 taxons.

D’aquesta manera, podem saber que la gramínia Sporobolus indicus (cua de ratolí; figura 8), trobada durant els nostres estudis en 5 parcs de la ciutat, no havia estat citada a València des de fa més de 30 anys. D’això també deixen constància els registres del Banc de Dades de Biodiversitat de la Generalitat Valenciana. Què ha passat en aquest temps? Què ha canviat en la ciutat per a que aquesta espècie haja tornat? Encara es prompte per a respondre a aquestes i altres qüestions relacionades amb la nostra biodiversitat urbana. En qualsevol cas, sabem que és un indicador de qualitat ambiental i haurem d’analitzar els resultats per a millorar la vida de les persones que habitem la ciutat.

En el dia a dia de la ciutat estem envoltats de nombroses espècies de flora, però per a la majoria de la societat, no deixen de ser taques de verd que ens envolten. Sols cal parar-se un moment per a poder observar-les. I vosaltres, quantes espècies espontànies podeu identificar al vostre parc habitual?