10 preguntes verdes a… Pau Roca
Sembla que a Pau, que es dedica a la música, a la fotografia i, fins i tot, a la literatura, res artístic se li resisteix. Junt a la seua guitarra, és una part inseparable de La Habitación Roja, però també forma part de Lost Tapes o Litoral, entre altres projectes. I, com qualsevol, està carregat de contradiccions curioses, du una sòlida trajectòria de més de dos dècades de música pop però li agrada el heavy, passeja integrat a la ciutat però només pot s’amaga al Camp de Morvedre, està còmode captant amb la càmera el paisatge natural, però ha escrit una novel·la incòmoda sobre el paisatge humà. I a espores? Planteja una realitat obscura pel que fa al consumisme però les seues respostes son lluminoses. Quan tocà en Sons al Botànic era estiu i interpretà la cançó 'Febrero', i ara en espores li preguntem per la primavera. Acompanya’ns en aquest passeig per les estacions amb molt bona companyia
Obris els ulls pel matí i la primera cosa verda que veus és…
Si estic a Beselga, on passe una tercera part de l’any, ho tinc fàcil, només he de mirar per la finestra. A València el tema es complica, i he d’esperar a arribar a la cuina on es veuen les plantes del balcó. I és una pena, perquè crec que és necessari per a viure bé.
Quin és el teu primer record de natura?
Els meus pares son molt d’anar d’excursió. Jo vaig néixer a Madrid i recorde molt quan anàvem a la serra. És un record molt poderós i tant la grandària dels pins com l’olor i el terreny, tan ple de verd, m’encantaven. A l’estiu, llogàvem una casa a Peguerinos (Àvila) i era meravellós anar.
I el paisatge que podria inspirar la teua propera cançó?
Casi qualsevol paisatge pot inspirar una cançó, no ha de ser necessàriament agradable. Als meus grups hem tingut molta relació amb el paisatge i l’hem emprat sovint. Per exemple, recentment hem tret “Las olas” amb La Habitación Roja, que és una cançó molt vinculada amb el paisatge, mediterrani en aquest cas, o “a la vora del mar”, també molt mediterrània que vam treure amb Litoral.
Ara que no ens sent ningú, quina és l’última planta que has matat?
Com deia abans, passe molt de temps al camp, on tinc un petit hort i per a tindre un hort s’han de matar plantes sense parar. T’ajuda a entendre el cicle vital i a mi em fa molt de bé passar-hi temps. He de triar quina planta és bona i quina no és convenient per als interessos de l’hort i això implica arrancar i segar moltes plantes innocents. Ara me n’he d’anar a podar. És una lluita amb i contra la natura. Una forma d’intentar domesticar-la i donar-li forma, una lluita perduda, per suposat.
Quina de les 4 R practiques més: reduir, reutilitzar, reciclar o recuperar?
Soc conscient de que el meu treball implica molt de desplaçament i això no es precisament massa sostenible. Al grup intentem ser-ho en la mesura del possible. Per exemple, el nostre merchandising el fem amb una gent de Saragossa molt compromesa amb el comerç just, materials ecològics i tintes no contaminants. I al meu dia a dia també soc prou conseqüent amb les 4R. No soc gens consumista a nivell de roba, menjar o tecnologia. Rep cada setmana una cesta de fruita i verdura ecològica de proximitat i separe el fem, etc. Encara aixina, crec que hem, i ens, falta molt a tots per a ser sostenibles. La vida moderna ens ho posa molt difícil.
Tria el teu poder si fores un superheroi ambiental
Siguent com soc, una persona que empra la roba necessària, al menys si em compare amb la mitja, em fa por quan he d’entrar a una gran superfície. Crec que ens hem tornat un poc locos en això del consumisme i la gent jove cada vegada és més depenent de dispositius per a l’entreteniment. En resum, seria un superheroi proper als Luddites.
Una olor vegetal que odies i una que et fascine
No crec que odie cap. Potser per això no existeix menjar vegetal o no vegetal que no m’agrade. Em fascina l’olor de la lavanda. També la del gessamí, que em recorda a les nits de l’estiu. Tinc de ambdues plantes a casa i és un goig diari.
Tens alguna pel·lícula o llibre que t’haja marcat on la natura siga la protagonista?
Hi ha una molt peculiar que de xicotet em va marcar molt, i és “Naus misterioses” (Silent Running, 1972). Va sobre un botànic que viu a l’espai en una nau o ha salvat moltes plantes perquè el planeta Terra està massa contaminat. Van encertar de ple.
Creus que regalar flors o plantes està passat de moda?
Potser, encara que les cerimònies en plan boda a lo gran i coses que fa res pareixien antigues ara estan de moda una altra vegada. A mi m’agraden ambdues opcions, flors o plantes. Em dona alegria tindre unes flors al saló, és el que em transmeten i m’agrada també sentir l’olor. I les plantes al balcó son vitals, un engany per a tindre alguna cosa verda en ple centre de València.
Per a tu la primavera és temps de…
Després de l’hivern toca reviure. Una explosió d’alegria i, fins a fa uns anys, molta al·lèrgia depenent d’on estiguera. Ho patia molt, afortunadament, ara em passa menys.
Per suposat, sense un hivern fred, la primavera no seria el mateix.
