Sal, cendres i aigua: Un viatge artístic-educatiu a través de les halòfites

Sempre m’han atret aquells espais liminars on les fronteres entre disciplines, cultures i perspectives es desdibuixen, permetent una indagació profunda i a vegades especulativa. És per això que amb el projecte “Más denso y salado. Plantas, ceniza y agua”, narrat en l’exposició “Una reflexió sobre la sal i les plantes halòfiles” a la Sala Hort de Tramoieres del Jardí Botànic de la Universitat de València, hem buscat explorar precisament eixa zona de trobada: la intersecció entre la terra i la mar, personificada en les plantes halòfites.

Aquestes espècies, adaptades per a sobreviure en entorns salins, són molt més que mers organismes vegetals. Són ambaixadores d’un ecosistema singular i fràgil, un recordatori constant de la profunda interconnexió entre la natura i la cultura. A través de la pràctica artística, he procurat visibilitzar la complexitat d’aquests espais, convidant tant als col·laboradors del projecte com als visitants a replantejar el seu vincle amb el territori i el medi ambient.

Des del principi, aquest projecte ha sigut un viatge de descobriment col·lectiu, transitant diversos camps del coneixement, des de l’oceanografia i la botànica fins a l’agronomia, l’artesania i fins i tot la filosofia, amb l’objectiu de comprendre les plantes halòfites i els desafiaments ambientals que les aguaiten.

El procés creatiu en un entorn educatiu

El pilar fonamental d’aquest projecte ha sigut l’oportunitat i el repte de desenvolupar el procés de creació en un entorn educatiu, en el marc del programa Resistències Artístiques: Processos Artístics en Entorns Educatius, promogut pel Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, la Secretaria Autonòmica de Cultura, la Direcció General d’Innovació Educativa i Ordenació i el CEFIRE Artístic Expressiu entre 2022 i 2023. Crec fermament que l’art pot ser una eina poderosa per a sensibilitzar sobre els problemes ambientals perquè desperta una dimensió simbòlica necessària per a una transformació significativa. Aquest programa innovador va permetre desenvolupar una proposta pedagògica potent, amb mitjans econòmics i mediació professional.

Així doncs, dues classes de primer de batxillerat artístic i científic de l’IES Professor Broch i Llop de Vila-real, a Castelló, van treballar en paral·lel des de gener fins a juny de 2023, participant en diverses experiències: realització d’objectes (herbari, cianotípies, peces ceràmiques, dibuixos), lectures, visites de camp al Jardí Botànic UV i al Saler, investigacions cartogràfiques, observacions al microscopi, etc.

Al seu torn, cada mes es va generar un espai de trobada i diàleg amb agents de diversos àmbits professionals i institucions emblemàtiques, com les botàniques Pilar Soriano i Elena Estrelles del Jardí Botànic UV, l’investigador José Miguel de Pau de l’Institut Valencià d’Investigacions Agràries, la investigadora científica Rosa Balbín Chamorro de l’Institut Espanyol d’Oceanografia, el ceramista Jaime Romero Tramoyeres de Jarom Ceràmics, a més de comptar amb la col·laboració i l’assessorament d’Alicia Rodríguez Boado i Almudena Millán Anou, totes dues professores a l’Escola d’Art i Superior de Disseny de Castelló.

El projecte es va desenvolupar a partir d’una sèrie d’interrogants que, més enllà de buscar respostes definitives, convidaven a una reflexió crítica sobre la nostra relació amb l’entorn. Ens preguntem, per exemple, com abordar la problemàtica de la Mar Mediterrània, un espai on investigacions recents assenyalen un augment en la salinitat i la densitat de les seues aigües. Aquest fenomen, que altera la circulació termohalina i la distribució de nutrients, té un impacte directe en el clima global. Quines lliçons podem extraure d’aquesta conca en relació amb l’oceà global?

Així mateix, considerem la creixent salinització dels sòls de regadiu a nivell mundial, un procés que accelera la desertificació de zones àrides i semiàrides. Això ens va portar a qüestionar els riscos que la salinitat representa per als sòls agrícoles de les nostres costes, així com el fenomen de la intrusió marina i com l’activitat humana intensifica la tensió entre l’aigua dolça i salada. Podria l’Albufera transformar-se en un ecosistema salí?

Un altre punt de partida va ser la comprensió de la salinitat com un factor ambiental clau que influeix en la distribució i el desenvolupament dels organismes. Ens va interessar conéixer el funcionament d’una explotació salinera i els organismes capaços de prosperar en aquestes condicions extremes. Quins secrets amaguen les aigües salines?

Les plantes halòfites, amb la seua sorprenent capacitat d’adaptació a sòls salins, també van capturar la nostra atenció. Quines són les espècies que trobem en el nostre litoral? Quins valuosos ensenyaments podem obtindre d’elles? Com podem representar-les a través de l’art? Quines dones artistes han dedicat la seua obra a la representació botànica, i quines tècniques van emprar?

Finalment, explorem l’ús de la cendra vegetal, provinent de plantes halòfites, en l’elaboració de la fayenza egípcia. Això ens va conduir a experimentar amb esmalts ceràmics a partir de plantes recol·lectades en saladars pròxims, buscant colors i textures únics. Com podem transformar aquestes cendres en peces que reflectisquen la riquesa del nostre entorn?

El comissariat, el disseny expositiu, les obres i el seu significat: teixint narratives

Quan Eva Pastor, del departament de Cultura del Jardí Botànic UV, va proposar exposar el projecte a la sala Hort de Tramoieres, plantegem aprofitar aquesta nova fase per a articular noves capes a eixa visió. Per a això, el comissariat, a càrrec de Culturama, ha sigut clau. En efecte, la seua labor, a part de seleccionar les obres i els materials més representatius, ha proposat obrir una dialèctica entre les perspectives científica i artística de manera atípica.

Ho va fer vertebrant l’exposició entorn d’una paret central pensada com una superfície de treball, d’investigació i d’arxiu, amb textos explicatius, entrevistes (tant escrites com projectades), plans i diagrames col·locats amb imants de manera relativament aleatòria. D’un costat de la paret, els temes relacionats amb la mar (oceanografia, biologia) i, de l’altre, els de la terra (botànica, ceràmica, agronomia). En oposició, les parets perimetrals presenten les obres realitzades de manera polida i reticulada. Aquesta tensió proposa veure la pràctica artística com una eina d’investigació que tanca, de manera implícita, la dimensió de la temporalitat, alhora que és perenne. D’altra banda, la informació científica pot canviar en qualsevol moment, ser reemplaçada a causa de nous avanços o esdeveniments climàtics. S’inverteix, llavors, la visió de caos científic i de rigor artístic.

Respecte a les peces més destacades exposades, es troba un prototip de geotèxtil de protecció dunar, elaborat amb palla d’arròs trenada, que exemplifica el potencial dels materials naturals i les tècniques tradicionals en la conservació dels ecosistemes costaners. Un conjunt de fotografies d’arxiu documenta accions dutes a terme en la glacera del Roine i en una platja del golf de Lleó, explorant la connexió entre el canvi climàtic i l’erosió del litoral. Així mateix, una col·lecció de fotografies de plantes halòfites, capturades durant la investigació, revela l’austera bellesa i la diversitat d’aquestes espècies adaptades a entorns extrems. Els plecs de l’herbari de plantes halòfites, cedits pel Jardí Botànic UV i subtilment intervinguts, estableixen un diàleg entre la ciència i l’art, subratllant la importància de la conservació de la biodiversitat.

Les cianotípies de les plantes estudiades, realitzades pels alumnes, reten homenatge a la figura de la botanista Ana Atkins, mentre que les mostres d’esmalts de cendres de plantes halòfites i taulells, també obra dels estudiants, exploren tècniques ceràmiques tradicionals. Les plaques de ceràmica, creades en col·laboració amb el ceramista Jaime Romero a partir de cendres de fusta de taronger i plantes halòfites, investiguen l’ús de materials locals i mètodes artesanals per a produir obres que reflecteixen la identitat del territori. Completen la mostra una aquarel·la que representa fulles de taronger afectades per la salinització del sòl, realitzada amb aigua salada com a metàfora poètica dels efectes de la salinització en l’agricultura, i “Salines”, un vídeo filmat en les salines de Santa Pola, que captura la singularitat d’aquest ecosistema i paisatge d’alta salinitat.

En definitiva, aquest projecte i l’exposició són una invitació a mirar el món amb altres ulls, a descobrir la fragilitat i la complexitat dels espais de transició, i a reflexionar sobre la nostra relació amb el medi ambient. Escales, qüestionaments, enfocaments reflexius i aplicats, investigació, col·laboracions, trobades, ecologies, cultura mediterrània, etc., són algunes de les paraules clau que ens van acompanyar al llarg del procés i que sorgeixen totes d’una inquietud cap a la relació que volem establir amb el nostre hàbitat. En aquest sentit, agraïsc al programa Resistències Artístiques, al Jardí Botànic, a l’IES Professor Broch i Llop i a totes les persones que han col·laborat en el projecte per compartir el seu incansable compromís a construir un futur més sostenible i equitatiu.

Per a il·lustrar l'article, hem aprofitat fotos que visibilitzen el paper de la comunitat educativa. La publicació que plasma de manera sensible la investigació continua disponible per a la seua descàrrega en Publicació "Más denso y salado".

Un altre article sobre l'exposició està disponible en Alicante Plaza.