10 arbres del Botànic pel Dia de l’arbre
Enguany, una vegada més pel Dia de l'arbre, li hem preguntat a les nostres companyes i companys de l'equip del Botànic de la Universitat de València quins són els seus arbres favorits del Jardí. Majestuositat, estima, records màgics, calma, refugi, curiositat... exemplars arboris que evoquen tot tipus de sentiments, únics per a cada persona i que de segur que us conviden a passejar pel nostre paisatge hivernal, aprofitant que avui, 31 de gener, l'entrada serà gratuïta, per a triar el vostre propi. O ja en teniu un? En aquest cas, no dubteu en compartir-ho amb nosaltres a instagram, mitjançant el hashtag #elmeuarbredelbotanic. No oblideu etiquetar-nos @jardibotanicuv i, si us animeu, explicar-nos perquè eixe arbre és tan especial per a vosaltres! Des d'Espores us desitgem un feliç dia de l'arbre!
Raquel de Rivas
CÀTEDRA CCC
Xiprer dels pantans << A més de que aquest arbre és el meu favorit del Jardí Botànic, el lloc en el qual està situat també ho és, un racó un poc apartat, protegit de les mirades, cobert de vegetació, amb el camí entremig, l’aigua que circula… crec que no es pot demanar més. Quan puc, m’escape un ratet allí per a aïllar-me de tot i respirar profund. L’arbre, és majestuós. És de fulla caduca, per la qual cosa hi ha moments que llueix més esplendorós que uns altres. Sempre que faig visites o faig classes al jardí em pare una estona en eixa zona i aprofite per a explicar l’evolució de les espècies com un lent procés d’adaptació, i com el canvi climàtic suposa una amenaça per a l’adaptació i per tant, per a la supervivència de les nostres espècies. Veient els pneumatòfors d’aquest arbre, que li permeten viure en zones entollades, és fàcil entendre com la transformació accelerada del medi està darrere de la pèrdua de biodiversitat vegetal. He llegit que en zones pantanoses dels Estats Units aquests pneumatòfors arriben a tindre la grandària d’un seient. Continuaré gaudint d’ell sempre que puga>>
Josefa Prieto
TÈCNICA DEL BANC DE GERMOPLASMA
Arbre orquídia d’Hong Kong << M’impressionen molts arbres monumentals del Botànic, tant per la seua edat, la seua forma o port, o altres característiques, però en aquesta ocasió triaré aquest exemplar per les seues precioses flors que s’assemblen a les orquídies, també les seues fulles són curioses, es componen de dos lòbuls amb aparença de papallona. En l’època de floració està impressionant, donant un toc de color rosat a la col·lecció d’ornamentals del jardí cromàtic >>
Sonia Martínez
ADMINISTRADORA DEL CENTRE
Magnòlia << El racó que uns quants exemplars monumentals creen al corredor principal del Jardí te entitat pròpia i el coneguem com a la ‘plaça de les magnòlies’. Un espai molt especial per a mi, no només perquè m’agrada molt aquest arbre sempre-verd i la seua flor, aromàtica i bonica; sinó perquè és on tenen lloc els concerts de ‘Sons al Botànic’ que tant m’han fet gaudir d’una altra de les meues passions, la música! Una experiència màgica, en acústic,sota la llum de la lluna i l’ambient acollidor dels magnolis en estiu >>
Juan Carlos Reolid
JARDINER
Garrofera << Tinc un vincle especial des de fa 20 anys amb aquest arbre. Quan treballava podant cítrics, en la Finca Càrcer, al costat de Beneixida, hi havia una garrofera catalogada com a singular o monumental que era al·lucinant. No estava podat com els que solem veure en got per a produir garrofes i, per increïble que semble, mesurava més de 15 m. El més impressionant era que les branques de falda, les branques que recolzen en el sòl, no s’havien tallat, i havia format 3 potes de polp immenses, que descansaven en el sòl i reforçaven l’ancoratge de l’arbre per a poder créixer en altura. El que m’apassiona de la garrofera del Jardí és que veig en ell un arbre amb molt de recorregut, és resistent, ja que aquest és el seu hàbitat, no s’ha detingut el seu creixement amb podes apicals i s’estan respectant les branques d’ancoratge malgrat els passadissos mitjançant podes de formació >>
Dani Del Toro
JARDINER
Pi pinyoner << Un dels meus arbres favorits (és impossible triar només un…) és aquest exemplar de pi monumental que hi ha al final del corredor principal del Botànic, a la col·lecció de forestals. M’impressiona la seua envergadura i m’agrada molt la majestuositat del seu tronc rogenc, sembla una columna grega alçant-se cap a l’Olimp. A més, deixa una empremta preciosa en el skyline del Jardí, des de l’altre costat del Parc del riu Túria >>
Gemma Burgos
AUXILIAR DE SERVEIS
Pummelo << Està empeltat sobre un peu de taronger amarg. Veure’l en fruit em captiva: taronges en unes branques, pomelos en altres, la combinació de colors és espectacular. A més, em meravella pensar que això és així, any rere any, probablement, des del segle XIX >>
Alfonso Cuadros
CONTROLADOR D’ACCESSOS
Figuera << El meu arbre favorit del nostre magnífic Jardí és la figuera que està al final del passadís central, al costat de la plaça de la font d’aigua potable. Gaudisc molt de la seua ombra i fruits a l’estiu i, sobretot, de l’olor que desprenen els seus fruits i fulles. Em trasllada a la infància, quan anava amb el meu avi al seu hort, en les càlids estius de Jaén, per a arreplegar les enormes figues que ens oferien les figueres del terreny. M’encantaven! >>
Pedro Cabrera
COORDINADOR DE SERVEIS
Osteomeles << Sota la seua ombra es reuneixen tot tipus de persones a prendre’s un café o una infusió quan es realitzen els nombrosos esdeveniments que es fan al jardí i els escolte parlant de diferents teories dels seus projectes professionals o simplement es retroben després de molt de temps i es conten la vida, és bonic que s’ajunten i tracten temes professionals molt diversos o simplement personals. Per a mi és com si la seua ombra unificara gent que té diferents teories professionals i personals, que parlen i es respecten, i això hui dia és molt important >>
Berta Miralles
TÈCNICA MITJANA D’INVESTIGACIÓ
Xiprer de l’Himàlaia << Aquest és un exemplar preciós per la seua imponent configuració i dimensions, que destaca a l’Escola Botànica del Jardí. M’agrada observar-lo de ben a prop: el seu tronc, sembla estendre’s infinitament cap al cel, i la seua escorça, mostra una textura distingible, clivellada en profundes línies longitudinals >>
Dani Ballesteros
INVESTIGADOR
Roure de fruits grans <<Aquest arbre monumental el trobem al cantonet del Jardí, darrere de l’escola de jardineria. La historia particular d’aquest arbre és que el plantaren al segle XIX, en l’época de Pizcueta, i al CNRGF d’Alaquàs (Centre Nacional de Recursos Genètics Forestals) tenen un dels germans que va vindre des dels Estats Units al mateix vaixell. Curiosament, és al CNGRF d’Alaquàs on s’ha instal·lat físicament el banc de pol·len que és part del banc nacional de germoplasma i que he ajudat a crear a través del meu projecte del “banc global de pol·len de Quercus“>>
Imatges: Jose Plumed i Elisa Caballer. Jardí Botànic de la Universitat de València.
