Projecte Renaturalitza VLC

Des del Jardí Botànic estem participant, amb molta il·lusió, d’un nou projecte, Renaturalitza València, liderat per l’Ajuntament de la ciutat, i comptant amb la participació també de la Societat Española de Ornitologia-Birdlife i la Fundación Global Nature qui, juntament al Jardí, li donem la cobertura científica necessària. Els objectius que perseguim són millorar l’adaptació al canvi climàtic, la lluita contra la pèrdua de biodiversitat i la millora de les condicions ambientals de la ciutat de València, per a fer-la un lloc més habitable per a les persones. Pel que fa a les accions, estan previstes quatre grans actuacions per a millorar alguns espais verds de la ciutat, seguint l’Estratègia Urbana València 2030 i el Pla Verd i de la Biodiversitat, desenvolupats per l’Ajuntament els últims anys. Tres de les accions incrementaran la infraestructura verda de la ciutat, mentre que la quarta busca millorar la biodiversitat d’espais verds existents.

Renaturalitza València està dotat amb 3,5 milions d’euros, i està finançat pel Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico, a través de la Fundación Biodiversidad, en la seua convocatòria de renaturalització i resiliència de les ciutats espanyoles, dins del pla de Recuperación, Transformación y Resiliencia, amb fons Next Generation de la Unió Europea.

Mans a la feina

Sembla un projecte molt ambiciós, i ho és, però anem a intentar dividir-lo en accions per a comprendre’l millor. Entre les actuacions de naturalització, està la creació d’un jardí mediterrani als terrenys de l’espai conegut com a Solar dels Jesuïtes, un espai reivindicat pel veïnat des de fa dècades amb la iniciativa Salvem el Botànic. Aquest solar es transformarà finalment en el Jardí Trini Simó, un jardí adaptat i resilient que busca reproduir el paisatge agrícola valencià per a convertir-lo en un museu viu.

L’espai comptarà amb els elements característics de l’horta valenciana que envolta la ciutat: sèquies, camins i tàpies; a més, mantindrà ritmes de cultiu semblants als de l’horta, utilitzant varietats tradicionals. Es tracta de fomentar la conservació de la biodiversitat autòctona, però també de que siga un espai de formació sobre la producció sostenible i de proximitat, sobre l’agricultura urbana i ecològica, i sobre el consum responsable. El Jardí, de titularitat municipal, comptarà amb el suport científic i didàctic del Jardí Botànic, qui serà el responsable d’elaborar el pla de plantació i d’alternança de cultius, gestionar les col·leccions de plantes i fer tota la proposta divulgativa i didàctica, dirigida als centres educatius i a les associacions veïnals i al públic en general.

I pel que fa a la segona acció, també ha sorgit del moviment ciutadà, es tracta de la iniciativa Orriols Convive, per a transformar un solar desocupat en un hort urbà al barri d’Orriols. Aquest hort comptarà amb 25 parcel·les de cultiu que es cediran temporalment al veïnat per a la producció d’hortalisses d’autoconsum. Quant a la tercera part del projecte, està prevista al tram VI del Jardí del Túria, just als peus de les torres de Serrans, i és la creació d’un nucli de conservació d’insectes pol·linitzadors, un lloc per a incrementar la biodiversitat de la ciutat donat que, per afavorir els pol·linitzadors, caldrà augmentar la riquesa d’espècies vegetals i, indirectament, també es contribuirà a l’increment de la presència d’aus, insectes, rèptils i xicotets mamífers.

A més, s’eliminarà l’actual tancament de la parcel·la, deixant un espai obert on qualsevol persona puga gaudir de l’espai envoltada de la gran diversitat de flora i fauna que acollirà aquest racó del Jardí del Túria. El projecte contempla la creació d’una gran pradera florida i acolorida amb gran diversitat d’espècies de flora autòctona, i s’instal·laran diversos elements que afavoriran la formació de nous hàbitats per a facilitar l’arribada d’una ampla varietat de pol·linitzadors i d’altres animals.

I que fem amb el que ja tenim?

La quarta i última actuació és en realitat un conjunt de més d’un centenar de xicotetes accions per a renaturalitzar espais verds ja existents i que estan repartits al llarg de tota la ciutat, convertint-los en nuclis de foment de la biodiversitat que milloren també la seua qualitat ecològica. Es faran instal·lacions, sembres i xicotetes obres que canviaran l’aspecte dels nostres jardins afavorint, com en el cas de la pradera del riu, l’arribada de tot tipus d’animals beneficiosos com pol·linitzadors, aus insectívores, rates penades, rèptils i amfibis, entre d’altres.

Per a establir les accions de foment de la biodiversitat més adequades per a cada espai, els equips d’investigació de les entitats científiques que formem el consorci els hem visitat tots, analitzant el seu potencial i com millorar-los pel que fa a la seua biodiversitat actual. Així doncs, hem elaborat una relació de 16 tipologies diferents de treballs de renaturalització que permetran incrementar la diversitat de flora i fauna sense afectar el disseny. Està previst que intervinguem en més de 120 jardins localitzats en quasi tots els districtes de la ciutat i en més de 30 barris.

Cap a un nou disseny verd de la ciutat

La jardineria urbana de les últimes dècades ens ha portat a imaginar els parcs i jardins com unes grans praderies verdes perfectament segades però, és aquest el millor disseny per a albergar vida, fer jardins resilients, adaptats al canvi climàtic i que ens aporten tots els recursos ecosistèmics que pot presentar un espai verd a la ciutat? La resposta, ja imaginareu, és no, pel que hem de canviar la forma de plantejar la jardineria urbana en la situació actual de crisi climàtica, i aquesta és la finalitat del Pla Verd i de la Biodiversitat aprovat per l’Ajuntament de València en 2023.

Com hem vist, i seguint el Pla, tant el projecte com les accions de foment de la biodiversitat estan orientades a afavorir l’augment de la riquesa de la flora i dels hàbitats als nostres jardins, per a convertir-los en focus d’atracció de tot tipus d’animals beneficiosos que milloraran la qualitat ambiental de la ciutat. Per aconseguir-ho, tenim previstes actuacions com canviar la gestió dels espais verds eliminant, reduint o modificant les dates de sega de les praderies, així com els treballs en les bardisses, deixant que es desenvolupen de forma més naturals i puguen aportar aliment i refugi per a la fauna. També sembrar espècies herbàcies en escocells i praderies, i plantar illes amb espècies arbustives per a formar paisatges heterogenis, a més d’utilitzar preferentment flora autòctona, adaptada al clima i que aporte nèctar i pol·len als pol·linitzadors natius.

En aquest sentit, cal facilitar espais on els pol·linitzadors, les aus i les rates penades puguen fer nius i trobar aliment en totes les seues fases de desenvolupament, com poden ser les plantes nutrícies, caixes nius o rocalles. A més, crearem xicotetes basses d’aigua naturalitzada per afavorir la presència d’amfibis i facilitar a les aus llocs per a beure, delimitarem espais per a que la natura es desenvolupe sense intervenció, com a llocs d’experimentació de les conseqüències de la reducció del manteniment, i aportarem punts d’aigua i fang per a les aus, perquè puguen hidratar-se i construir els nius.

Sembla evident que per molt que diguem que aquestes accions són xicotetes, no ho pareixen tant si pensem que poden aportar un gran canvi als espais verds de la ciutat. Per exemple, el retard de la sega dels mesos de febrer o març cap als mesos d’estiu permetrà la floració de les nombroses espècies adventícies que creixen al llarg dels parterres dels parcs i jardins, una floració que atraurà nombrosos pol·linitzadors que, al seu temps, permeten la formació de llavors que a poc a poc podran colonitzar els típics prats verds de gespa transformant-los en espais acolorits.

I és que a les ciutats la renaturalització implica deixar que la natura torne a ocupar els espais verds, perquè la biodiversitat significa riquesa d’espècies i hàbitats, i ens aporta nombrosos recursos i beneficis (serveis ecosistèmics) com suavitzar les temperatures, fixar carboni, purificar l’aigua i l’aire i el control biològic de les plagues. A més, cal tenir en compte el benestar físic i mental de les persones, l’espai de descans, exercici i oci, l’accés i contacte amb la natura, i la riquesa d’història i patrimoni, que permeten aprofundir en l’educació i sensibilització ambiental.

A banda, no podem oblidar tampoc els serveis que donen els horts urbans que podem trobar al llarg de la ciutat, i les fruites i verdures que es produeixen en ells. En definitiva, tot un ventall de serveis ecosistèmics suportat en gran mesura sobre els pol·linitzadors, amb un paper essencial per al sosteniment alimentari de les persones al llarg del món. El 75% dels cultius depenen de pol·linitzadors i si ens centrem en les espècies silvestres el percentatge puja al 85%. Les ciutats també poden ser un refugi per a nombroses espècies de pol·linitzadors, aportant-los aliment i hàbitat. En Europa, els principals pol·linitzadors són insectes, destacant les abelles, vespes, papallones,  arnes, escarabats, borinots, mosques i altres grups d’insectes. Per tant, no només s’ha de conservar l’abella de la mel, també els nombrosos pol·linitzadors salvatges que hi ha a la natura.

Totes les grans ciutats estan orientant-se cap a la renaturalització i amb aquest projecte es vol accelerar el procés a la ciutat de València, que segueix la seua pròpia Estratègia Urbana València 2030. Aquestes quatre grans actuacions no sols milloren la biodiversitat de la ciutat amb espècies autòctones, també generen més recursos ecosistèmics i més resiliència i aporten a la ciutadania i als visitants més benestar. En concret, des del Jardí Botànic de la Universitat de València, l’equip científic ens encarreguem de l’estudi  i seguiment de la flora dels espais verds seleccionats de la ciutat. Es tracta de fer un inventari inicial de totes les espècies espontànies que hi ha a les zones seleccionades i estudiar com va canviant la composició al llarg del projecte.

També triarem les espècies que hauran de sembrar-se o plantar-se en les actuacions de foment de la biodiversitat, a la praderia de pol·linitzadors i al Jardí Trini Simó.

Totes les accions aniran acompanyades dels panells informatius perquè el veïnat i qui ens visita puguen conèixer les accions que s’estan portant a terme en els seus voltants, i que siguen conscients dels beneficis que això suposa. Aquest gran projecte, a més, també inclou un gran treball de divulgació per a donar a conèixer-lo, i finalment, tots puguem formar part d’aquesta revolució per a renaturalitzar València.