Botànic del mes: Albert Navarro

Què et va atraure de la Botànica?

La resposta obvia, que no banal, seria que les plantes. Dels organismes vius són les que donen més caràcter al paisatge, a l’ecosistema. Aquest coneixement em va vindre un poc tard: soc criat a un poble de l’Horta Sud i el meu paisatge infantil va ser agrari, industrial i urbà. Les primeres plantes de les quals vaig saber el nom científic van ser l’agret (Oxalis pes-caprae), la raveníssia (Diplotaxis erucoides) i el matallums (Sysimbrium irio) que creixen en el trencadís de camps, carrers i naus industrials que ha esdevingut la comarca al llarg dels anys de la meua vida. Va ser una estada d’un mes sencer com a voluntari mediambiental al massís de Penyagolosa que va despertar en mi l’encís de la muntanya. I de l’excursionisme. Un mes sense tele, ni telèfon, ni diaris. Amb un horitzó constant d’arbres i coses verdes. De pedres i de terra. De sorolls misteriosos i d’aigua freda. Havia començat a estudiar per a ser enginyer agrònom però m’ho vaig deixar i per encetar la carrera de Ciències Biològiques. La botànica esdevé un espai on graviten els vegetals, la geologia, la meteorologia, la fauna,…en definitiva, la natura.

Ens podries resumir la teua trajectòria professional?

Des del punt estrictament botànic fa més de 20 anys que treballe en la conservació de la flora protegida de la Comunitat Valenciana en tasques encarregades per la Generalitat Valenciana mitjançant el Servei de Vida Silvestre i Xarxa Natura 2000 a l’empresa pública VAERSA (Valenciana d’Estratègies i Recursos per a la Sostenibilitat Ambiental).

A finals del segle XX el nostre territori tenia una legislació, pionera a tot l’estat, de protecció de flora. Però estava quedant obsoleta pel que fa al coneixement real sobre l’abundància i distribució de les espècies més rares. Precisament les que cal protegir. No era una característica pròpia. Al passat recent, el coneixement que es tenia sobre les plantes més rares era, amb sort, una quadrícula 10x10km o 1x1km, un topònim, una altitud sobre el nivell del mar i l’opinió experta d’algun botànic sobre la seua raresa. I amb eixa informació s’elaboraven llistes roges o llistats de flora protegida. Calia afinar-ho més per tal d’esbrinar quines espècies mereixen estar o no protegides i amb quin grau de protecció. Així doncs era necessari atresorar dades demogràfiques i geogràfiques precises de les plantes sospitoses d’estar amenaçades d’extinció. La meua feina bàsicament ha consistit a fer el seguiment d’eixes plantes. Feina que compartisc amb altres companys amb els quals treballe colze a colze.

En què consisteix el teu treball?

El seguiment de la flora protegida no consisteix únicament a valorar el grau d’amenaça d’una espècie i la seua evolució al llarg del temps. Un llistat de flora protegida no és una ximple classificació jeràrquica d’espècies amenaçades, el que seria una llista roja. A més, les administracions públiques amb competències en protecció de flora no només es comprometen a que eixes espècies no empitjoren el seu estatus d’amenaça, a més, es comprometen en millorar eixos estatus. En la mesura de lo possible. I hi ha dos formes de fer-ho: augmentant l’abundància i distribució de les plantes protegides creant noves poblacions (recol·lecció de propàguls, germinació, cultiu i plantació a la natura) o bé trobant noves poblacions de les quals no es tenia notícia o informació suficient per tal de fer efectiva la seua protecció.

La meua feina comença ex situ, assabentant-se sobre la biologia de la espècie. Buscar les seues localitzacions és el següent pas obvi. Ací l’existència i desenvolupament del Banc de Dades de Biodiversitat de la Comunitat Valenciana ha esdevingut al llarg dels darrers anys una eina de gran ajuda. Però també s’ha de cercar a les publicacions, herbaris, informes i qualsevol font a l’abast. Després s’ha de preparar l’eixida de camp i tota la seua logística intrínseca. I s’ha de treballar in situ sobre l’espècie censant-la de la manera més apropiada i agafant dades geogràfiques el més detallats possibles per tal de elaborar, a l’oficina, un mapa de la flora protegida valenciana.

Com penses que ha canviat el teu treball amb els anys? noves tecnologies, processos, especialitats, etc

A primers de segle es treballava amb mapes de paper a escala 1:50000, sense ortofotos, sense receptors GPS, amb un programari GIS encara en bolquers, amb la informació tècnica també en paper i dispersa o no accessible. Els telèfons mòbils eren incipients i en qualsevol cas la cobertura era pobra…

Ara tot està meravellosament a l’abast. L’accessibilitat als documents i a la cartografia és fàcil i la informació abundosa. El GPS, l’ordinador,…els dus a la butxaca. Els programaris cartogràfics han evolucionat molt i hi ha on triar. A més, s’han anat creant bases de dades de biodiversitat de fàcil consulta.

En tots aquests anys com a botànic, quina és la situació més curiosa o divertida, que es puga comptar, en la qual t’has trobat?

Bé, de vegades a ple estiu passeges per la platja amunt i avall tot vestit amb pantaló llarg, motxilla, botes, barret, GPS, telèfon mòbil, comptador, llibreta,…Açò contrasta amb els banyistes que per allà prenen el sol i el bany. Tant tranquils i vivint la vida i gaudint les seues vacances. Contrasta més si la platja és nudista.

Quina relació tens amb el Jardí Botànic UV?

Una relació de devot admirador. A més, al llarg dels anys he establert agradables i fructíferes relacions amb tècnics i investigadors del Jardí que encara continuen.

Quin paper té la divulgació?

La divulgació és important. Més important encara és la posada en valor de la feina que fas. Però és difícil. Les plantes silvestres i rares no tenen eixida mediàtica. Algunes orquídies o plantes amb flors boniques pot ser sí. Però la resta són invisibles per a la societat en general.

Estant de feina no es insòlit que se t’acoste alguna persona i et pregunte que és el que fas. Quan ho expliques la gent sol escoltar amb interés i educació. Però alguns et pregunten: i eixa planta serveix per a alguna cosa? I no, no crec que ho pregunten tendenciosament. Simplement no coneixen els valors de la biodiversitat.

Estàs orgullós d’haver participat en algun projecte especialment?

La recopilació de dades demogràfiques i geogràfiques de les espècies de flora amb les que he treballat al llarg dels anys ha servit i serveix per a valorar el seu grau d’amenaça. Esta informació és fonamental per a avaluar i/o elaborar els llistats legislatius de la flora protegida valenciana, estatal i de la Unió Europea. Així com a font per al projecte de ‘Atlas y Libro Rojo de la Flora Vascular Amenazada’ espanyola o la Llista Roja de l’UICN. A nivell autonòmic ja han hagut al respecte tres revisions legislatives: a 2009, 2013 i 2022.

A més, amb eixa informació l’equip elabora el ‘Mapa de la Flora Protegida de la Comunitat Valenciana’. Este mapa està integrat al Visor Cartogràfic de la Generalitat Valenciana (en la seua versió interna per al personal de l’administració autonòmica). Serveix al gestors del territori en les seues tasques, dins les seues competències, per a valorar les possibles afectacions a les espècies amenaçades per projectes, obres o qualsevol activitat. Sense eixir de l’oficina.

Has conegut persones interessants gràcies al teu treball?

I tant que sí. Moltes d’elles són gent relacionada amb la botànica que ja han sigut entrevistades en esta revista.

Com imagines als futurs botànics i botàniques?

Com una espècie en perill d’extinció. Des de fa anys la tendència a la universitat és a reduir el nombre d’hores de docència de la botànica, de professors i de recursos. És curiós que esta tendència negativa ha sigut quasi paral·lela a la progressiva presa de consciència científica i social del valor positiu de la biodiversitat en tots els seus aspectes. Tanmateix, cada vegada menys s’inverteix a preparar a científics que siguen capaços de treballar en el seu estudi.

Et consideres deixeble d’algun botànic o botànica especialment?

No en especial. Però em pareix imprescindible la ciència aplicada a la florística i la taxonomia. No puc obviar la feina feta al llarg dels anys de botànics com G. Mateo, M. B. Crespo amb les seues publicacions sobre la flora valenciana. També i per la mateixa raó a O. de Bolós i J. Vigo. I per la part que els toca també als diferents autors de l’obra Flora Iberica.

Quina és l’habilitat imprescindible per al teu treball?

La paciència, la curiositat i la il·lusió. Parafrasejant a Chesterton: hi ha una cosa que dona esplendor a tot i és la idea de descobrir alguna cosa a la volta de la cantonada.

Saber alguna cosa sobre la flora tampoc està de més!!! I sobre geografia també.

Eres al·lèrgic a alguna planta? Al pol·len?

Normalment patisc durant uns dies a la primavera de rinitis al·lèrgica. però poca cosa. No tinc idea a què pol·len puc reaccionar. Però de segur és cosa d’alguns mascles!! Curiosament ha sigut una cosa que ha sorgit ja cap l’edat madura.

Quina és la part més fastigosa del teu treball i la més gratificant?

La més fastigosa és arribar a casa tard, cansat, brut, suat, amb arraps, punxades i amb mal de peus. La més gratificant és també lo mateix. I si has pogut fer i/o trobar allò que t’havies proposat encara millor.

Què és el primer que fas en entrar en el teu despatx… i l’última?

Quan comence el jorn sovint consultar la previsió meteorològica i les dades climàtiques anuals acumulades. També sol ser la darrera cosa que faig. Has d’estar pendent de l’oratge quan et desplaces al camp. També has de tractar de preveure l’estat fenològic de las plantes allà on estiguen per poder trobar-te-les en el moment adequat.

Treballes sol o en equip? Com resulta treballar així?

Treballe en equip, però de vegades es va en solitari al camp. Records per als companys i amics Josep, Josep, Joan, Pati, Simón, Aruca, Carlos, Emili,…

Treballar sol es pot fer i es fa. Però tindre prop persones que fan el que tu i comparteixen il·lusions, preocupacions i esquemes mentals específics és millor. Per la seguretat també.

Menció a banda han tenen els estudiants en pràctiques. Durant més de tres lustres he pogut gaudir periòdicament de la seua companyia en hores de feina. Per descomptat que hi ha hagut un poc de tot, però de molts/es m’ha quedat un molt agradable record.