Puja a un arbre, i llig sobre arbres!

Amb #PlantesContades volem descobrir-te què amaguen les prestatgeries de la llibreria del teu barri pel que fa a plantes, natura, medi ambient, biodiversitat… la cosa va de verd, però va també de dibuix, i de pintura, i de tipografies, perquè aquesta secció busca per a tu els quaderns il·lustrats més bonics. Ací el contingut és interessant, però no li fa ombra al continent. En aquesta nova entrega hem tornat a seleccionar llibres dedicats a l’arbrat. En ells els gegants arboris són importants per molts motius diferents. Perquè són font de benestar i recursos, també perquè el nostre paisatge natural, fins i tot urbà, no seria el mateix sense ells, perquè amaguen les històries, reals o inventades, més boniques, i perquè ens declarem autèntics “estimadors d’arbres professionals”. Posats a inventar, aquesta és una bonica afició, no creieu?

L’arquitecte i l’arbre

En la calle de Pitágoras, número 45, vivía un vecino que solo tenia ojos para los edificios y algunes construcciones. Del resto, poco quería saber.

Per a què serveix un arbre? Quina pregunta més fàcil, pensarà tothom. La gent pràctica dirà que per a obtenir fruits i llavors, fusta, combustible, un aire més net; els creatius es decantaran més cap a l’ombra, cap a l’assossec; els xiquets diran que per a jugar i per a acollir les cases dels ocells. Tot això, clar, i molt més. En concret, una cosa més, un arbre pot servir per a ensenyar. Quant pot ensenyar-nos un arbre? Molt sobre ell mateix, però també sobre com veiem el món.

Des d’aquest concepte una mica abstracte parteix el deliciós conte L’arquitecte i l’arbre. Un exemplar caigut es converteix en professor silenciós per a algú massa acostumat a usar l’esquadra i el cartabó en el seu treball, centrat en l’ordre, en la classificació, en la rigidesa. Però la natura també segueix un ordre, potser un que no estem acostumats a percebre, però ordre al cap i a la fi. I la natura mai és egoista, es converteix en refugi amable i desinteressat per a tot el qui vulga gaudir-la. No deuríem llavors seguir aquestes premisses quan dissenyem un nou espai?

Aquest llibre il·lustrat, tot en blanc i negre excepte per les pinzellades de tres colors: verd, blau i groc, és una bonica història que ens conta el viatge interior d’algú que li dona un gir a les seues reflexions simplement tractant de salvar un arbre i observant-lo. Un fet que el canvia. Aquest àlbum és també un passeig per dibuixos que mesclen ciutat i natura. Però és molt més, perquè ens convida a reflexionar sobre diferents idees que sorgeixen en cada pàgina com els brots de les plantetes que adornen el nostre asfalt. Com funciona l’ordre en la nostra ment? Com percebem el fals caos de la natura? Com són les ciutats i pobles que volem? En qui pensem quan els construïm? Són moltes preguntes i tenim tres coses per a tractar de respondre-les: un arquitecte, un arbre i un llibre. No està mal com a començament.

L’arbre de l’any

El castaño dulce de Zengovarnoky, en Hungría, no es el más bonito, ni el más alto, ni el testigo de grandes milagros, pero sin duda, después de 300 años, es el que más ganas tiene de vivir.

Triar l’arbre de l’any és una idea que naix a la República Txeca fa més de vint anys, una idea de la qual sorgeix també aquest llibre que repassa alguns dels arbres que han guanyat el concurs. No han de ser els més vells ni els més importants, solament han de tindre al voltant gent que els aprecie i els considere prou valuosos com per a presentar-los a la votació. A més, aquest certamen i aquest quadern no estan solament units per una idea, també ho estan per un objectiu: acostar a les persones als arbres, perquè els estimen no sols com a éssers vius, també com a part d’una comunitat.

A través de les estacions i de petites o grans places i boscos de tot el món, realitzarem un viatge per alguns exemplars que han seduït a les autores amb les seues històries. Podrem anar molt, molt lluny, fins a Rússia, a visitar un àlber llorer, Populus laurifolia, de cent anys, del qual diu la llegenda que el va plantar un monjo budista a la part alta d’un pujol en plena estepa russa. Un arbre solitari enmig del no-res que regala ombra i recer a qualsevol viatger. Però també podrem quedar-nos a prop, en Lecina, Osca, on una alzina de mil anys va guanyar l’edició del 2021.

Una parella enamorada, un espai de jocs per a diverses generacions, una àguila pescadora, un capità que torna d’una guerra, un camp de futbol, llegendes de bruixes, una sequera… els contes i les anècdotes no acaben perquè cada arbre triat té una vida pròpia i a persones encarregades de relatar-la. Segur que cadascun de nosaltres pot pensar en el seu arbre favorit i que hi haurà molts motius diferents per a aquesta elecció, però tots conformaran el mateix paisatge, el de la nostra història.

Així que ja saps, primer inspira’t en aquest llibre amb les vides meravelloses d’aquests arbres, alguns diverses vegades centenaris. Després obri bé els ulls i els records, perquè se t’ocorreran molts candidats. I si t’animes, reuneix més opinions i presenteu una candidatura al concurs. L’emoció està assegurada. L’arbre de l’any, una catifa roja que acabarà plena de fulles i que, precisament per això, ningú s’atrevirà a agranar.

Pots seguir el concurs a www.treeoftheyear.org

Inventari il·lustrat d’arbres

Els arbres, en definitiva, són importants per a la humanitat també de manera simbòlica i poètica: no són, en certa mesura, una metàfora de l’ésser? Fan falta arrels per créixer, així com aigua, sol…

Els inventaris són llistes, enumeracions, enregistraments d’un conjunt de coses, poden sonar avorrits i tediosos o poden ser fascinants i incitar a seguir cada element amb el dit de forma ansiosa, sobretot si aquest inventari és d’arbres. Ens trobem en un moment terrible d’amenaça a la biodiversitat, en el cas de l’arbrat, la desforestació i els cultius intensius són un perill per a ells, afectant de passada als animals, al paisatge i a moltes altres coses que estan en la cadena. Mai un ésser està aïllat, el que li afecta a u ens acaba afectant a tots d’una manera o una altra.

Per això, com és d’important posar en valor cada exemplar arbori que ens envolta, conèixer el seu nom, les seues característiques, i encara que semble complicat, ho tenim una mica més fàcil amb aquest llibre, organitzat de forma didàctica per a repassar els arbres que trobem al carrer, als passejos, al camp i a la muntanya. L’inventari està classificat en coníferes, palmeres (tot i que botànicament no es consideren arbres) i frondoses. A més, a cada exemplar trobarem el seu port, la seua fulla i el fruit, per a fer-nos una idea del seu aspecte.

57 espècies en total entre les que trobarem la figera, Ficus carica, que pot aplegar als 200 anys i té arrels tentaculars, la magnòlia, Magnolia grandiflora, que deu el seu nom a Pierre Magnol, botànic del s. XVIII, la majestuosa sequoia, Sequoia sempervivens, l’arbre viu més alt del món, o l’arbre del viatger, Ravenala madagascariensis, que figura a l’emblema de l’illa de Madagascar. A més, tots estan acompanyats d’un detall que no és solament estètic: persones i animals es troben junt a les il·lustracions per a servir de referència i que ens imaginem la mida, perquè les xifres de vegades no signifiquen res sense una imatge.

I seguint amb les descobertes, la nostra curiositat es veurà coberta del tot amb el “petit vocabulari il·lustrat” del principi per explicar els tipus de fulles i escorces, perquè per a reconèixer un arbre la seua fulla és un dels criteris determinants. Així que passejarem entre fulles lobulades, compostes, oposades, en agulla… I no podem obviar que el llibre és una autèntica delícia il·lustrada, i així com els dibuixos de plantes encisen automàticament, ací viatges arreu del món i completes mentalment el paisatge que t’envoltaria si realment estigueres davant eixe arbre i no d’una làmina. La il·lustradora està formada en dibuix científic, i combina el traç negre del retolador i la tinta xinesa amb les aquarel·les.

Gaudeix aquest inventari, i aplegarà el dia en el que quedaràs amb una amiga i quan et pregunte on es trobeu ja no li diràs, “estic al Jardí Botànic, t’espere a un banc”, sinó que canviaràs la frase per un: “vine, busca’m, estic a l’ombra del til·ler”.

Sigues un arbre

Sigues un arbre! Posa’t ben dret. Estira les branques cap al sol. Fes arrels. Que s’enfonsin bé a la terra perquè puguis créixer fort.

El títol d’aquest conte no és un consell, no és una recomanació, ni tan sols és una idea, és una ordre! I així ens l’hem de prendre. Com, si no ens posem a la seua pell, anem a entendre la seua complexitat i el seu paper? La seua forma d’entendre el món? I més enllà, quina millor manera per a comprendre que arbres i persones no som, en realitat, tan diferents? Tal volta et semble una mentida, una bogeria, una invenció de conte. A veure si et puc convèncer del contrari.

Les acolorides il·lustracions de Maria Gianferrari amaguen un missatge potent. Si ho pensem bé, tenim moltes similituds amb els arbres. La pell front a l’escorça. Troncs que sostenen el nostre cap i distribueixen els nutrients. Moure’ns amb el vent, sentir la calor i la pluja. Ser un entre molts, no estar mai sol. Arrels i comunicacions. Arbres no autòctons, que venen de fora i són vulnerables. Ajudar des de la salut en la malaltia a qui ho necessita. Ser recer, sumar, fer gran. Un nucli fort, fet d’ossos o de fusta… La llista és molt llarga. Ho veus? A que ara sí?

És un no parar d’aprendre. A les guardes podrem delectar-nos amb la silueta de les fulles del bedoll, l’avellaner o el faig, entre moltes altres. També hi ha una llista de maneres d’ajudar a salvar als arbres o de col·laborar amb el nostre entorn. També podrem bussejar en l’anatomia d’un arbre, per aprendre que el càmbium és un teixit de creixement encarregat de produir cèl·lules noves i els anells de creixement, que els fongs ajuden als arbres a absorbir més nutrients, o que el duramen, tot i que està mort, és la fusta més dura, dona robustesa i permet que els arbres siguen els gegants imponents que tots coneguem.

Un llibre per a fascinar-te si ets menut, per a reflexionar si ets gran, i per a mirar als arbres amb uns altres ulls. Els ulls de qui sap que tot amaga més del que sembla, i de que no hi ha res més meravellós que un secret que pots compartir amb algú especial que saps que el va apreciar. I què li diràs, quan el trobes, a cau d’orella? Què li revelaràs? Exacte, que siga un arbre, perquè tots junts som un bosc.

Arbres

El Árbol de la Memoria nace en el momento en el que alguien se muere. En ocasiones, el árbol nace en el lugar donde la persona ha sido enterrada, pero también puede nacer en cualquier otro sitio que aquella persona hubiera conocido: quizá el pueblo donde nació o en una montaña donde había pasado unos veranos inolvidables.

Aquest preciós llibre és un conjunt d’històries. En elles un arbre és el protagonista de cadascuna. Captiven per la seua senzillesa i el seu missatge, també perquè estem mancats de bons relats que, durant un segon, ens facen somiar un poc, però sobretot són especials perquè aquests arbres inventats no estan tan lluny de ser reals. Tots tenim un arbre genealògic del qual despengem, tímids, en una de les branques de l’extrem, encara que ningú el mantinga actualitzat amb els noms en les seues fulles, o encara que no sapiguem molt d’algunes parts de la copa.

I arbres poregosos coneixem alguns, i ens agradaria tindre un arbre porta, i necessitem arbres far en la nostra vida, perquè “el far ens reconforte i deixem de sentir-nos perduts”. Quins altres arbres podem imaginar? No sempre per a parlar de plantes és necessari descriure característiques o armar escàndols de cicles biològics, no són importants els noms científics quan es vol explicar un sentiment, ni el lloc d’origen defineix res quan hi ha una mica de màgia en el que passa.

En aquest àlbum no hi ha etiquetes identificatives ni es compten els anells. Per contra, aprens que l’Arbre dels Secrets té fulles de colors diferents, és acollidor, per la qual cosa ajuda a la gent a confiar-se, i si li contes un secret li ix una fulla nova. Quan algun secret deixa de ser-ho, la fulla cau. Li confiaries alguna cosa que ningú sap a eixe arbre? Li murmuraries a les seues branques el que només guardes per a tu? També descobriràs que l’Arbre Curiós és molt casolà, vol estar prop dels éssers humans i té interès en moltes coses. Així que ja saps, quan el veges passar-se de tafaner, tanca les cortines!

Segur que devoraràs les històries amb afecte o li les explicaràs a qui devora un entrepà durant el berenar, somriuràs de mig costat per graciós o divertit, i pensaràs que són coses de xiquets. Però un matí, quan vages de pressa a algun lloc, de sobte cauràs en el compte que acabes de passar davant d’un arbre que semblava amagar una altra història, una que encara no s’ha contat, i llavors, mentre la imagines, la teua pressa es convertirà en un passeig.

Avista l’arbre i Troba la fulla

Si hi ha una cosa que dona ganes de fer en estar a l’aire lliure és jugar. Serà per l’espai que s’expandeix davant nostre, serà que ho relacionem amb oci, serà perquè sempre hi ha temps per a la diversió, però el cas és que a banda de gaudir del sol i l’aire, els bots o les carreres no poden faltar. I quan estem cansats? Podem aprofitar per a obrir bé els ulls i parar atenció als arbres que ens estan donant ombra. Com es diuen? Quina forma tenen les seues fulles? Cauran en hivern?

Aquest és la proposta del joc Avista l’arbre, 30 cartes per a 30 espècies, amb les que anar de branca en branca identificant i descobrint. Un fruit, la flor, la forma de la copa, les vores de la fulla, tot val per a diferenciar si estem davant un teix, un cirerer o un grèvol. Per a qui els conega dirà, què fàcil, però per als que van de llestos també hi ha reptes: quina escorça serveix per a adobar el cuir? Quin fruit aromatitza aliments i licors? Qui te aments a les flors masculines i femenines? Cartes per aprendre, jugar i anar fitxant els noms i els ports de l’arbre que ens acompanya en un pícnic, un passeig o una excursió.

I si no volem renunciar al verd mentre juguem però no ens abelleix pensar tant, ens podem decantar pel joc de memòria Troba la fulla. La típica proposta de destapar parelles recordant on estava cada cosa després d’haver destapat les parelles errònies. I no és fàcil, perquè si volem guanyar als contrincants haurem de para atenció a detalls molt concrets. La copa roja del Qercus rubra és pareguda a la del Acer rubrum, si vas amb pressa pots confondre les fulles del Fraxinus excelsio i la Carya ovata, i diferenciar en una carta la sequoia giganteum de la sempervivens només és per a ulls experts! Així que, jugant jugant, et descobriràs escodrinyant detalls i aprenent noms que no esperaves.

Les plantes estan a totes bandes, sobre la fulla que escrius i a la samarreta que portes, a la granera de l’àvia, a la crema hidratant, com no incloure-la en una bona sessió de jocs? Així que a la natura, agafa pilota, corda, milotxa, i també cartes!

Nota: les cites dels llibres estan en l’idioma original en què s’ha fet la lectura.