10 preguntes verdes a… Paula Ruiz
Per a celebrar l'11 de febrer, el dia de la dona i la xiqueta en la ciència, les nostres preguntes verdes havien de ser per a una dona científica, i dona la casualitat de que Paula ens va visitar al Jardí fa molt poc, presentant el llibre 'Genes, escribiendo el guion de la vida', en el qual ha participat al costat d'altres catorze professionals de la divulgació per a abordar un tema tan ampli i interessant com és l'ADN. Aquesta doctora en biomedicina i biotecnologia, gaudeix amb un bon sarao de divulgació científica, i dedica el seu temps a contar el que fa perquè se sent responsable d’explicar en què s’inverteixen els diners de la investigació, perquè creu que amb això la gent aconsegueix tenir un esperit crític, i perquè a més espera que les xiquetes i les joves sàpiguen que també es poden dedicar a la ciència, que eixe camí també és una opció. El divulgador Carlos Romá Mateo, a qui també vam entrevistar per ací, ha dit que en pensar en ella veu el costat més festiu i alegre de la divulgació científica. Suposem que per això no ha dubtat ni un segon a respondre el nostre test verd més boig!
Obris els ulls al matí i la primera cosa verda que veus és…
L’herba gatera amb la qual “desdejuna” el gat. És l’única planta que tinc a casa perquè se’m donen molt malament, però per ell faig un esforç per a cuidar-la. Tot perquè el meu Orxata vaja bé al bany.
Nota: Paula ha volgut demostrar-lo enviant a l’edició d’espores una prova fotogràfica. Certifiquem que Orxata és molt bonic.
Quin és el teu primer record de natura?
És difícil triar-ne un com el primer. Des de ben xicoteta he estat en contacte amb la muntanya i l’horta. El que associe exclusivament a la meua infància i tinc marcat en la memòria són els jocs entre tarongers al costat dels meus iaios.
Un paisatge que t’inspire
M’al·lucinen els llocs on la mar i la muntanya s’uneixen. Em costaria molt triar entre un o altre, com se sol preguntar, així que jo ho preferisc tot junt. Per a escriure m’encanta el murmuri de les fulles dels pins, tant com la brisa de la mar i el so de les ones.
Quina és l’última planta que has matat?
Doncs de nou l’herba gatera, jajajaja… Ja dic que jo faig un esforç, però cada cert temps he de comprar llavors noves i plantar perquè se m’oblida regalar-la.
L’hivern per a tu és temps de…
Gaudir més de plans casolans i de mandarines i carxofes! M’encanten els plans de manta, peli i roses, però encara més les fruites i verdures d’hivern.
Un aroma vegetal que odies i un que et fascine
Odie la pudor amb la qual em toca conviure cada vegada que faig bròcoli i m’encanta l’olor de clavell.
La teua fòbia inconfessable quan vas al camp
No suporte tindre vespes rondant i em tensa quan venen en massa a atacar el menjar que porte, però no m’agrada quedar com una poregosa. He anat millorant amb els anys per a conviure en pau amb elles, però no ens caiem bé.
Herbero, romer en la paella, infusió de timó, llicsons… Quina és la teua #plantagastronòmica preferida?
Jo em decantaria per l’alfàbega, però no sols perquè m’agrada per a menjar sinó perquè la tinc associada també a festejos de la terreta, i olorar-la és tornar-hi durant una estona.
La teua màxima per a consumir menys (ens la copiarem)
Ara mateix estic amb la màxima de “allò que entra per allò que surt”. És a dir, si per exemple m’agrada un jersei, però amb els que tinc vaig tirant i no n’hi ha cap que reemplaçar, no el compre.
3 coses que t’emportaries a un Jardí Botànic
Una càmera de fotos, botella d’aigua i entrepà. I a passar el matí!
