Educació ambiental, 365 dies a l’any
Conscienciar, empatitzar, participar, conservar, mobilitzar, reeducar, actuar… molts són els valors associats a aquest camp pedagògic interdisciplinari que pretén impulsar un canvi de paradigma ambiental en la nostra societat. Un en el qual la sostenibilitat i la conservació de la biodiversitat siguen les peces claus per a construir un planeta millor. El biòleg Víctor Benlloch, del Centre d'Educació Ambiental de la Comunitat Valenciana (CEACV), reflexiona sobre aquesta disciplina en el dia especial per a la seua celebració.
El 26 de gener celebrem el dia mundial de l’educació ambiental, una altra data commemorativa que pot passar sense pena ni glòria entre el maremàgnum de dates que tracten d’enaltir diferents esdeveniments, bones intencions, personatges, elements i productes de tota mena en el calendari anual. No obstant això, aquesta celebració hauria de servir per a recordar-nos que continuem tenint pendents algunes “factures sense pagar”.
Una petjada ambiental molt difícil d’esborrar
L’actual pandèmia, a més de totes les dificultats socials i econòmiques associades a ella, ha provocat una certa ocultació o semioblit dels problemes ambientals que es venen denunciant des de fa ja molt de temps i en els quals s’ha treballat des de diferents àmbits, per a tractar d’aconseguir una correcció i millora d’aquests. Aquests problemes ambientals són múltiples i coneguts, diversos i amb diferents nivells de gravetat, però en tots els casos, darrere d’ells sempre està la mà humana, que amb les seues activitats ha anat generant-los i agreujant-los des de fa ja temps, encara que ha sigut durant les últimes dècades quan la nostra capacitat d’impacte ambiental ha aconseguit la seua màxima expressió.
Les afeccions dels impactes que generem en el medi són molt diverses, però totes tenen en comú que són “insostenibles”, és a dir, que de no posar-les remei tindran (o més ben dit, estan tenint ja) conseqüències incorregibles i, a més, amb altíssims efectes negatius sobre les poblacions humanes i la seua salut, qualitat de vida, ingressos econòmics, ocupacions laborals i, fins i tot, sobre la seua supervivència.
I de totes aquestes qüestions ambientals, que de forma molt freqüent es retroalimenten entre si, la pèrdua de biodiversitat és sense lloc a dubte una de les més greus i preocupants de totes. Tal és l’escala en la qual s’està produint aquesta destrucció de la biodiversitat (a nivell genètic, d’espècies i poblacions i d’ecosistemes) que s’ha formulat ja la proposta que realment ens trobem davant la sisena gran extinció en la història de la Terra, però en aquest cas provocada per les activitats humanes i no per altres causes naturals.
Fer front als problemes ambientals, en general, i a la pèrdua de biodiversitat, en particular, és peremptori i implica importants canvis a tots els nivells: productius, de consum, organitzatius, de comportament…
Per a poder frenar i revertir el conjunt d’afeccions ambientals que generen el greu problema de la pèrdua de biodiversitat hi ha una important quantitat d’eines que van des de les accions legislatives fins a les d’investigació i científiques, però a més comptem també amb les de caràcter formatiu i educatiu, entre les quals tindríem tota la bateria d’opcions que ens proposa l’educació ambiental.
En el camp de l’educació ambiental relatiu a la biodiversitat (possiblement el que té més tradició) es desenvolupen diversos programes i accions per a posar en relleu el valor d’aquesta biodiversitat, els seus beneficis i riquesa, i també per a incrementar el respecte per ella i fomentar les accions directes per a la seua millora i protecció. Ací és on resideix el punt bàsic de l’educació ambiental, en el fet de moure a la participació per a aconseguir resultats.
Transversalitat i movilització ciutadana
Hui dia, per sort, són cada vegada més els col·lectius, empreses, ciutadans i ciutadanes…, que s’impliquen en programes, projectes i accions amb l’objectiu de cuidar els espais naturals i les espècies que acullen, la qual cosa no és obstacle perquè haja de continuar incrementant-se aquesta participació. És cada vegada més freqüent l’organització i desenvolupament d’accions de reforestació, de rehabilitació d’ecosistemes, la recuperació d’espais per a afavorir determinades espècies, les accions de custòdia del territori, en definitiva, de voluntariat ambiental. I tot això no és una altra cosa que el resultat final de la progressiva introducció d’aquesta disciplina en diversos àmbits socials, que ha generat processos de coneixement i conscienciació i ha espentat la participació social.
Una educació ambiental que s’erigeix ara més que mai, més que com a una opció, en una necessitat. Una necessitat perquè és imprescindible que el conjunt de la societat s’implique en aquests processos de canvi dirigits a aconseguir la “utòpica” sostenibilitat ambiental, però aquesta implicació passa prèviament per aqueixos processos de conscienciació i participació que també promou i desenvolupa l’educació ambiental.
Per tant, la celebració del dia mundial de l’educació ambiental no pot ni deu ser un dia més del calendari, hauria de ser el punt d’inflexió per a acceptar i impulsar l’educació ambiental com a una eina fonamental en la lluita per la sostenibilitat ambiental i social, per a la millora del nostre planeta i de la nostra societat, per la justícia i pel canvi de paradigmes. Una educació ambiental que impregne cadascun dels racons d’una societat que ha de ser conscient que ha de canviar.
L’educació ambiental ha de ser present els 365 dies de l’any, no és treball per a un únic dia, perquè el seu objectiu més important és crear còmplices en la complexa tasca de reconstruir un nou planeta, un nou planeta que se semble al que sempre va estar ací.
