Young innovators. Estudiants de secundària davant el canvi climàtic

El present article relata com s’ha organitzat un projecte destinat a abordar qüestions relacionades amb el canvi climàtic i la transició a la sostenibilitat amb alumnat d’educació secundària a la Comunitat Valenciana. El programa Young innovators, promogut per la Unió Europea, ha permés implementar un full de ruta dissenyat des del Departament de Didàctica de les Ciències Experimentals i Socials de la Universitat de València, en la qual ha jugat un paper essencial el professorat, tant en formació com en actiu. Una part essencial de l’activitat s’ha desenvolupat en l’entorn privilegiat del Jardí Botànic de la Universitat de València, on més de 220 joves d’educació secundària van treballar en Solucions Basades en la Natura (SbN) per a mitigar i adaptar les ciutats a l’efecte del canvi climàtic.

Sostenibilitat i educació

Quan s’aborden els grans problemes que assolen a la humanitat, la cerca de solucions sol desembocar en la necessitat d’una educació i ensenyament adequades que permeten que les noves generacions estiguen formades i disposades a fer passos per a oferir resultats. Per això, l’àmbit de l’educació ha d’assumir el repte de formar a la ciutadania del futur, però també a la del present, ja que l’alumnat de diferents edats forma part plena de la societat. En aquest sentit, la situació d’emergència planetària en la qual ens hem capbussat en aquests últims decennis, ja assenyalada per Rodger W. Bybee en 1991, ens ha de posar en acció per a realitzar una transició cap a la sostenibilitat.

Freepik

L’aprovació per Nacions Unides en 2015 del document “Transformar el nostre món: l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible” va establir les bases per a abordar a través de 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) els desafiaments socials, econòmics i mediambientals als quals s’enfronta la humanitat. Incorporar la sostenibilitat a través de l’objectiu específic d’una educació de qualitat (ODS 4) permet que aquesta siga reconeguda com una dimensió transversal des de la qual abordar la majoria de les actuacions docents.

És important assenyalar els esforços realitzats des de finals del segle passat, com la celebració de la Cimera de la Terra a Rio de Janeiro en 1992 que va suposar un punt d’inflexió en el reconeixement del paper de l’educació per a avançar cap a la sostenibilitat. Des de l’àmbit educatiu, un dels principals esforços globals per a abordar aquesta situació va ser la proclamació per Nacions Unides de la Dècada de l’Educació per al Desenvolupament Sostenible (2005-2014), amb el propòsit d’implicar el conjunt de la població en la cada vegada més urgent transició a la sostenibilitat, des de totes les àrees de coneixement i tots els nivells educatius, tant de l’educació formal com de la no reglada.

Freepik

Si bé sembla haver-hi un consens en la necessitat que totes aquestes crides impregnen els diferents sistemes educatius, es planteja el gran repte de com dur-lo a terme. Com ha d’abordar aquestes qüestions el professorat d’infantil, primària, secundària o universitat en les diferents assignatures? Fins a quin punt els llibres de text ajuden a incorporar la sostenibilitat? Quant pot o deu incorporar cada professor o professora de “collita pròpia” per a enriquir les propostes didàctiques? Fins a quin punt compta el professorat amb els coneixements, destreses i eines necessàries per a abordar qüestions de gran complexitat? En aquest sentit, la formació del professorat, tant inicial com contínua, ha de jugar un paper preponderant.

Canvi climàtic

El canvi climàtic és un dels problemes als quals s’enfronta la humanitat. Existeixen nombrosos estudis que alerten de la seua gravetat i, en particular, de la rapidesa amb què està afectant a tots els ecosistemes. Recentment, un article signat per més de 10.000 científics i científiques realitzava una declaració clara i inequívoca de l’emergència climàtica actual del planeta.

Freepik

Malgrat les nombroses crides, així com de la seua presència cada vegada major en els mitjans de comunicació, la problemàtica associada al canvi climàtic té aspectes que resulten poc clars (els efectes sobre la salut), creences errònies (com, per exemple, l’associació causal entre l’aprimament de la capa d’ozó i el canvi climàtic) i valoracions desajustades (sobre si hi ha urgència o no d’actuar). Tot això torna a destacar la necessitat de posar el focus en l’educació compromesa amb la transició cap a la sostenibilitat que promoga una ciutadania competent, entenent la competència com aqueix espai tridimensional de l’individu en què existeix un equilibri entre el que sap (coneixements), sap fer (procediments) i sap ser (actituds). S’han de treballar, al marge dels coneixements teòrics, qüestions tan essencials com el pensament crític i la capacitat de passar a l’acció.

Young Innovators en la Universitat de València

Partint de la base que els joves seran els més afectats pel canvi climàtic, al mateix temps que són la clau per als canvis a gran escala, es va crear Young innovators, un programa d’acció climàtica per a les generacions futures. Es tracta de l’única iniciativa a Europa que uneix a estudiants, escoles, ciutats, governs i empreses per a impulsar l’acció climàtica.

El projecte Young innovators ha sigut creat per l’EIT Climate-KIC, la Comunitat Europea d’Innovació i Coneixement (Knowledge Innovation Commnunity – KIC) que treballa per a accelerar la transició cap a una economia lliure d’emissions de carboni. Amb el suport de l’Institut Europeu de Tecnologia, EIT Climate-KIC identifica i dona suport a la innovació capaç de mitigar l’escalfament global i combatre el canvi climàtic.

Un dels equips presenta les conclusions de grup durant la jornada Young Climathon València del passat 29 de novembre. / Abel Cerdà

Young innovators treballa per a coordinar al sector de l’educació i al professorat com a multiplicadors del canvi, per a incorporar els reptes del canvi climàtic als centres educatius.

En 2019 el Jardí Botànic de la Universitat de València, juntament amb el Departament de didàctica de les Ciències Experimentals i Socials, ha iniciat una col·laboració amb EIT Climate-KIC a través del projecte Young innovators. S’ha treballat amb alumnat i professorat de cinc Instituts d’Educació Secundària (IES Benlliure, IES Enrique Tierno Galván, IES Serpis, IES Sorolla, IES Vall de Segó) en un procés de formació i apoderament per a la presa de decisions i per a liderar una societat pròspera, inclusiva i resilient, basada en una economia circular amb baixes emissions de carboni.

L’objectiu del projecte és abordar els problemes sociambientals i, en particular, el canvi climàtic, valorant la seua gravetat actual, posant l’accent no sols en les conseqüències per al medi ambient sinó també en les seues implicacions socials. Una de les singularitats del projecte a la Universitat de València és la implicació d’alumnat i professorat de diferents IES, així com de professorat en formació, concretament del Màster Universitari en Professor/a d’Educació Secundària. D’aquesta manera, es treballa en l’àmbit de l’educació secundària del present, així com en la del futur.

A través de les sessions de treball es persegueix contribuir a una educació per a la sostenibilitat que permeta debatre i implicar-se en la transició cap a societats més justes i sostenibles, tenint en compte que comportarà canvis imprescindibles en els nostres estils de vida i de la humanitat en el seu conjunt.

El projecte Young innovators ofereix l’oportunitat de treballar aspectes concrets que ajuden l’alumnat a entendre l’amenaça que suposa la crisi climàtica, objectivant la seua gravetat per a connectar qüestions de sostenibilitat amb aspectes essencials de la nostra vida. Es treballa des d’una perspectiva glocal, abordant qüestions des d’una perspectiva local, però sense perdre de vista el context global de la sostenibilitat.

Treballant el canvi climàtic en educació secundària

Al llarg de l’any 2019 s’han desenvolupat, en coordinació amb els centres d’educació secundària, sessions de treball en temàtiques concretes sobre sostenibilitat mitjançant l’aplicació de diferents eines metodològiques (aprenentatge col·laboratiu, plantejament de dilemes morals, aprenentatge per projectes, Aprenentatge-Servei, etc.) amb l’objectiu de fomentar l’anàlisi crítica, la reflexió personal i el debat col·lectiu. Es van concretar continguts de la realitat més pròxima de l’alumnat, reflexionant entorn de la seua responsabilitat en la presa de decisions.

Durant la jornada joves de diversos instituts van poder intercanviar idees. / Abel Cerdà

El projecte Young innovators es planteja des de la premissa que, si el canvi climàtic es deu en bona part a la suma de milions de xicotetes accions, les solucions han de passar igualment per milions de xicotetes accions individuals. En aquest sentit, la importància de l’educació per al desenvolupament sostenible a les aules s’apunta com a essencial.

La seqüència de treball pot resumir-se en els següents passos. En primer lloc, es va celebrar una reunió amb el professorat i equips directius dels IES per a seleccionar cursos i assignatures, triar eines de treball, concretar sessions i orientar-les per a adaptar-les a l’alumnat. En segon lloc, es van passar enquestes a l’alumnat sobre els seus coneixements, concepcions, interessos, preocupacions i motivacions.

En un tercer pas es van celebrar diferents sessions de treball en cadascun dels IES, entre les quals cal destacar:

a. Una sessió formativa general sobre canvi climàtic que aclarira les causes, efectes i mesures concretes per a la gestió del canvi climàtic.

b. Sessió explicativa dels ODS, que es va recolzar en alguns dels casos en una exposició itinerant proporcionada des de la pròpia Universitat.

c. Prototips per a l’anàlisi de problemes, mitjançant l’ús d’eines visuals i en les quals es van abordar qüestions pròximes com el consum domèstic d’energia (il·luminació, calefacció, aire condicionat), patrons de mobilitat, alimentació, roba…

d. Sessions d’Aprenentatge-Servei (ApS). El ApS és una proposta educativa on els participants aprenen en treballar en necessitats reals de l’entorn amb la finalitat de millorar-lo.

e. Sessió basada en l’anàlisi d’articles científics. Aquests textos van permetre un acostament a les fonts d’informació fiables, al llenguatge de la comunicació científica (estructura, vocabulari, etc.), i al funcionament de la ciència (disseny d’investigacions)

f. Sessions d’educació fora de l’aula, mitjançant visites a centres com l’Observatori del Canvi Climàtic de l’Ajuntament de València.

Finalitzades les sessions, es va realitzar una preparació de l’esdeveniment del Young Climathon a València.

Young Climathon València: un projecte que no ha fet més que començar

Un dels esdeveniments més esperats del projecte Young innovators va ser sens dubte el Young Climathon, celebrat el 29 de novembre de 2019 en el Jardí Botánic de la Universitat de València. El Young Climathon és un esdeveniment d’un dia en què l’alumnat treballa un o més reptes climàtics pròxims al seu context habitual a fi d’analitzar-los i proposar estratègies de gestió i acció. En aquest cas van abordar les Solucions basades en la Natura, concretament havien de buscar propostes que combinaren biodiversitat i espais verds per a ciutats resilients a través de la mitigació i adaptació al canvi climàtic. Es van treballar qüestions importants relacionades amb ecosistemes, flora i fauna, necessitats bàsiques a les ciutats, naturalesa i ciutats.

Cada participant es va assignar a un grup, cadascun dels quals es corresponia amb una espècie de planta endèmica del territori valencià. / Abel Cerdà

El Climathon va reunir a més de 220 joves estudiants, d’entre 12 i 18 anys per a treballar junts el repte climàtic plantejat. L’inici de la sessió va comptar amb la participació d’autoritats i representants de la Universitat de València, de Climate-KIC, així com de l’Ajuntament de València, per a donar pas a l’alumnat, que va presentar breument les accions i projectes desenvolupats en els seus centres en relació amb la mitigació o adaptació a l’efecte del canvi climàtic.

Posteriorment es va donar pas al treball en grups en cinc espais diferents del jardí, cadascun assignat a un endemisme valencià. En particular, cada grup va ser designat amb una de les següents espècies de plantes exclusives de territoris valencians: Silene cambessedesii, Leucojum valentinum, Carduncellus dianius, Cistus carthaginensis i Convolvulus valentinus. Això va permetre vincular l’experiència de l’alumnat en el Botànic amb la commemoració dels 25 anys de la creació de les Microreserves de Flora, cosa que van poder palpar en algunes de les sales, en les quals van treballar envoltats d’exposicions destinades a explicar diferents aspectes de la importància de la conservació de la flora i vegetació autòctones a través d’aquestes singulars figures de protecció.

Cada grup es va formar amb 45 estudiants provinents dels cinc IES, ja que un dels objectius del dia era que l’alumnat de diferents procedències treballara conjuntament. La metodologia de treball va girar entorn d’una eina que propicia el pensament visual per a l’anàlisi de problemes. Es va elaborar un prototip per a l’alumnat, adaptat a partir del denominat “oceà d’oportunitats”, procedent del Visual Toolbox de Climate KIC.

Cada grup havia de treballar les Solucions basades en la Natura al voltant d’un panell o canvas amb dos eixos coordenats en els quals l’eix horitzontal serveix per a establir si les solucions proposades suposen respostes a curt o llarg termini i l’eix vertical permet incloure les decisions pensades per a accions individuals o col·lectives. L’alumnat havia de situar solucions en diferents zones del panell incloent frases que recolliren la solució proposada. Aquesta metodologia persegueix proporcionar a l’alumnat una major capacitat per a observar la complexitat, afavorir la contextualització d’un problema o repte en un entorn que canvia espacial, temporal i circumstancialment, així com promoure l’enfocament de solucions a mitjà i llarg termini, entenent l’impacte de les múltiples conseqüències de la implementació d’aquestes solucions.

Es van treballar les Solucions basades en la Natura al voltant d’un panell o canvas. / Abel Cerdà

El procés va ser liderat pel professorat dels mateixos IES, amb la col·laboració d’alumnat de diferents edicions del Màster Universitari en Professor/a d’Educació Secundària, així com del Grau d’Educació Primària i del Diploma d’Especialització en Sostenibilitat, Ètica Ecològica i Educació Ambiental (Universitat Politècnica de València).

En 2020 el projecte continuarà, amb un major impacte, ja que es treballarà amb cinc Instituts d’Educació Secundària més (deu en total), reforçant-se amb la formació contínua del professorat en actiu en col·laboració amb els Centres de Formació, Innovació i Recursos Educatius (CEFIRE).