‘Low Carbon Feed’: el valor dels residus agrícoles

LIFE Low Carbon Feed (LCFEED) és un projecte de valorització dels residus agrícoles de l’arròs i de cítrics mitjançant el reciclatge per a la fabricació de pinsos per a bestiar remugant, en particular caprí. Els seus objectius són reduir la contaminació i contribuir a la mitigació del canvi climàtic, gràcies a que s’evita la crema d’aquests productes i a l’efecte dels olis essencials en els microorganismes productors de metà (CH4) –el més perillós gas d’efecte d’hivernacle– del rumen-reticle dels animals remugants.

Recollida de restes de poda de cítrics. / LIFE Low Carbon Feed (LCFEED).

Context econòmic-ambiental: Espanya i Comunitat Valenciana

Espanya, a causa de la seua localització geogràfica i diversitat climàtica i orogràfica, és un país ric en producció agropecuària. En relació a Europa, és el quart país amb major producció agrícola general. Aproximadament, la tercera part del sòl està catalogat com a terres de cultiu.

Els principals cultius espanyols són cereals com l’ordi (Hordeum vulgare) i el blat (Triticum spp.); i cultius llenyosos (arbres) de secà com l’olivera (Olea europaea), l’ametller (Prunus dulcis) i la vinya (Vitis vinifera).

A la Comunitat Valenciana, a causa de la seua orografia plana, el clima suau i la tradició històrica de regadiu, també són rellevants els cultius de regadiu, principalment el taronger (Citrus x sinensis), el mandariner (Citrus reticulata), el garrofer (Ceratonia siliqua), el caqui (Dyopsiros) i l’arròs (Oryza sativa).

Camps agrícoles. / Douglas Williams (Unsplash).

A Espanya es produeix la major quantitat de cítrics i la segona major quantitat d’arròs respecte a Europa. Dins d’Espanya, la Comunitat Valenciana és la principal autonomia en producció de cítrics i la quarta en producció d’arròs. El cultiu de l’arròs es realitza, gairebé exclusivament, en la marjal de l’Albufera de València, un entorn d’elevat valor ecològic protegit a nivell autonòmic, nacional, europeu i internacional: Parc Natural, Zona d’Especial Protecció per als Ocells (ZEPA), Lloc d’Importància Comunitària (LIC) i Aiguamoll d’Importància Internacional (Convenció Ramsar), etc.

Contaminació agropecuària

L’agricultura de cítrics i arròs genera materials amb escàs valor en el mercat: la palla de la corfa de l’arròs, després de la collita, i les fulles dels cítrics, després de la poda. El minifundisme de l’agricultura valenciana dificulta la rendibilitat de la recollida d’aquests materials, per la qual cosa es consideren residus que s’eliminen mitjançant cremes controlades. S’estima que es destinen a la crema aproximadament unes 88.000 tones de fulles de cítrics (LIFE Ecocitric) i 12.000 tones de palla d’arròs (LIFE Ecorice). La combustió genera una considerable contaminació atmosfèrica en forma de gasos d’efecte d’hivernacle (GEI) –fonamentalment, diòxid de carboni (CO2)–, partícules fines (PM2,5), hidrocarburs aromàtics poli-cíclics (HAP) i dioxines, entre altres.

Palla d’arròs al Parc Natural de l’Albufera./  LIFE Low Carbon Feed (LCFEED).

Al seu torn, la ramaderia –especialment la ramaderia de remugants: boví, oví i caprí– produeix importants gasos d’efecte d’hivernacle (GEI), principalment metà (CH4). Espanya és el segon productor d’Europa en ramaderia porcina i ovina, i el sisè en ramaderia bovina. Aproximadament, un 40% de tot el sector ramader espanyol correspon a remugants. Al seu torn, s’estima que un 40% dels GEI agropecuaris espanyols són causats per la digestió dels remugants i el cultiu de l’arròs.

D’acord a l’Organització per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO), el sector agropecuari és causant de més d’una quarta part de les emissions totals de gasos d’efecte d’hivernacle (GEI): l’agricultura produeix el 10%, i la ramaderia, el 18%.

Low Carbon Feed: la idea

Davant de la situació i el context que acabem d’explicar, José Castro, director de projectes en La Unió de Llauradors i Ramaders del País Valencià (La Unió), i Carlos Fernández, catedràtic del Departament de Ciència Animal a la Universitat Politècnica de València (UPV), van decidir cooperar junts. A mitjan 2017 neix el pioner projecte Low Carbon Feed (LCFEED), cofinançat en un 60% per la Unió Europea mitjançant el Programme for the Environment and Climate Action (fons LIFE): 16/CCM/ÉS/000088.

Membres del projecte LIFE Low Carbon Feed (LCFEED). / LIFE Low Carbon Feed (LCFEED).

Els cultius triats per a aquest projecte d’innovació van ser el taronger (Citrus x sinensis), el llimoner (Citrus x limon) i l’arròs (Oryza sativa), per la seua representativitat a la Comunitat Valenciana i a Espanya, i per la problemàtica del cultiu de l’arròs i de la gestió de l’Albufera. En concret, s’estimen necessaris uns 22,5 tones de palla d’arròs (6,3 ha) i unes 52 tones de cítrics (8,5 ha). El remugant triat com a model va ser la cabra (Capra aegagrus hircus), per experiències de Carlos Fernández en estudis amb cabres i per la prèvia existència d’instal·lacions de petits remugants en la UPV.

L’objectiu fonamental de Low Carbon Feed és millorar la sostenibilitat del sector agropecuari de manera global: ambiental, econòmica i social. Per a això, s’utilitzen els principis de l’economia circular, l’economia baixa en carboni i l’eficiència. Els principals beneficis són la reducció de la contaminació i del canvi climàtic, el desenvolupament rural i un millor aprofitament de recursos.

L’equip LCFEED, a més de per La Unió i la UPV –Departament de Ciència Animal– està format pels Ajuntaments de València /Servei Devesa-Albufera i La Vall d’Uixò, la cooperativa Unió de Productors de Caprí (Uniproca), l’empresa tecnològica Airatec Biomass S.L., la fundació Low Carbon Economy (LCE) i la consultora Area Europa scarl.

Tècnica Low Carbon Feed: eines per a la sostenibilitat

Cada soci del projecte compta amb diferents responsabilitats. A nivell general, les activitats principals són la gestió i la logística de la matèria primera (La Unió), la producció del pinso (Airatec) i la seua anàlisi (UPV) i l’aprofitament directe del mateix (Uniproca).

A causa de les diferències entre els cítrics i l’arròs, tots dos productes es gestionen de manera diferent. Les restes citrícoles es recullen entre febrer i juny, es trituren sobre el terreny, es carreguen, transporten a planta, i es trituren novament. La palla de l’arròs es recull entre setembre i octubre, s’empaca directament en els camps, i es carrega, transporta i emmagatzema en sitges per a la seua posterior mòlta.

Recollida i empacat de la palla de l’arròs. / LIFE Low Carbon Feed (LCFEED).

De les restes de cítrics se separen mecànicament les estelles de les fulles, es deshidraten les fulles en un trommel d’assecat i es molen. A la mescla mòlta de tots dos residus se li afegeixen ingredients addicionals: ordi, pellofa de soia, faves, pèsols, entre altres, i posteriorment, oli vegetal i melassa de canya de sucre. Finalment, es pel·letitza.

Detall de la planta de pel·letització del pinso LCFEED. A la dreta, bestiar caprí d’una de les granges col·laboradores amb el projecte./ LIFE Low Carbon Feed (LCFEED).

Els pèl·lets es transporten fins a granges de demostració a la Universitat Politècnica de València (UPV), per a la seua anàlisi, i a granges caprines convencionals (UNIPROCA), per al seu aprofitament ramader.

Com a activitats addicionals, es troben el seguiment de la seua sostenibilitat, per Low Carbon Economy; la difusió i sensibilització a càrrec de l’Ajuntament de València/Servei Devesa-Albufera i l’Ajuntament de la Vall d’Uixò, i l’elaboració d’un pla de replicació (en altres llocs geogràfics) i transferència (altres sectors econòmics), per part d’Area Europa scarl.

Present i futur de Low Carbon Feed

Amb els primers resultats provisionals, les cabres han acceptat el producte, mantingut la producció de llet, i reduït les seues emissions de metà en aproximadament un 10%: de 5 kg/any a 4’5 Kg/any (Fernández et al., 2018).

Cabres a la Universitat Politècnica de València  (UPV). / LIFE Low Carbon Feed (LCFEED).

S’estima que d’aplicar-se el projecte LIFE Low Carbon Feed (LCFEED) a tota la ramaderia caprina de la Comunitat Valenciana, els residus de la palla de l’arròs i de la poda dels cítrics es reduirien a la meitat en 5 i 10 anys, respectivament, i s’eliminarien completament en uns 7 i 23 anys, respectivament.

Els resultats podrien ser més significatius si s’augmentés l’aplicació a altres comunitats autònomes i a altres remugants. De moment, s’esperen replicacions a Itàlia, altres llocs d’Espanya, i possiblement França, Grècia i Països Baixos, així com una possible transferència a altres sectors agropecuaris com el vitícola, l’oví i el boví.

Podeu fer el seguiment en la pàgina oficial del projecte. Logotip de Life Low Carbon Feed.