10 preguntes verdes a… Carlos Romá Mateo, Dr. Litos
Bioquímic i guionista de còmics, investigador en fisiopatologia de malalties rares i monologuista. Definir a Carlos Romá Mateo, Dr. Litos, és una tasca que es complica pel seu costum de barrejar, amb magnífica desimboltura, professió i passions vàries. Part del resultat es pot gaudir en les múltiples activitats de divulgació científica en què participa: el seu blog ¡Jindetrés, sal!, xerrades com la recent Ciència a la fresca del Jardí Botànic de la Universitat de València i les col·laboracions en Principia, Mapping Ignorance i The OOBIK.
1. Quin és el teu primer record de natura?
Recorde, com en somnis, perquè era tremendament petit, estar de pícnic sobre un llit de còdols en una platja, crec que era en el mar Menor; feia molt de vent i se’ns volava la manta. De la mateixa època borrosa recorde llepar la neu davant la insistència dels meus pares perquè comprovés jo mateix que en realitat era aigua en forma de gel. Però en general, la majoria dels meus “primers records” de natura giren entorn de les excursions per la muntanya amb el meu avi, en la zona de La Canyada, a Paterna. Llavors hi havia més muntanya que ara, pujàvem fins a una certa altura i allí esmorzàvem. La meua conclusió és que la majoria dels meus records de natura estan relacionats, d’alguna manera, amb el menjar, cosa que resulta un poc preocupant vist en perspectiva.
2. Quina és l’última planta que has matat?
No solc ser molt de matar, en termes generals; però confesse que en pasqües vaig comprar una planteta per al despatx, i no va durar una setmana, la pobra. Una heura menudeta. Ideal per a un despatx sense finestres ni llum natural ni ventilació, ho sé, no em mateu vosaltres a mi.
3. Confessa el teu pecat insostenible.
Fa poc em van dir que els xiclets són una de les coses més contaminants que hi ha i, malgrat la ràbia que em va donar, també vaig veure molt clar que mai, mentre visca, deixaré de consumir xiclets; és un dels pocs vicis que em queden.
4. Per a tu l’estiu és temps de…
Veure les pel·lícules i sèries que se m’acumulen durant la resta de l’any, i de llegir en entorns no urbanístics. A poder ser en un balcó amb vista al mar o a l’ombra de la llimera, al poble.
5. Un sabor vegetal que odies i un altre que et fascine.
Tampoc sóc d’odiar molt, però si les llenties són vegetals, i fins on arriben els meus coneixements del camp crec que sí, llavors odie sens dubte el sabor de les llenties. I em fascinen les cireres; és una fruita que menjaria tot l’any, a cabassos, com un salvatge monstre de les galetes.
6. Tria el teu poder si fores un superheroi ambiental.
Poder mastegar xiclets, empassar-me’ls i digerir-los per a convertir-los en residus orgànics gens contaminants.
7. Alguna fòbia quan vas al camp?
En general m’inspira cert respecte qualsevol artròpode que supere els 3 o 4 centímetres, sobretot si són d’aquests que efectuen vols traïdorencs i erràtics i acaben per posar-se sobre el teu cos sense sol·licitar autorització prèvia.
8. Desperta la teua vena botànica. Quin d’aquestes opcions és una planta? Guillonea scabra, Erithacus rubecula o Haplophryne mollis. (Per descomptat, no pots buscar-ho en internet…).
Com sóc una mica friki, sé que Erithacus rubecula és un pit-roig, així que el descarte; i entre els altres dos… me la jugue amb Guillonea scabra, encara que sone a quadrúpede remugant, crec que és per a despistar.
Nota d’Espores: Carlos ha encertat i no s’ha deixat engalipar pel nom d’aquesta planta herbàcia. L’Haplophryne mollis és un peix abissal.
9. Alguna pel·lícula o llibre que t’haja marcat i on la natura siga la protagonista?
Uf, difícil triar. Com a pel·lícula, Els últims dies de l’Edén, on la selva amazònica era una protagonista més, em va marcar molt. I en els últims temps, em va fascinar molt la pel·lícula El viatge d’Arlo. Malgrat ser d’animació, i a més de ficció, crec que presenta una descripció de la natura en la seua dualitat bella però alhora implacable que poques pel·lícules han sabut mostrar. De llibres on la natura siga protagonista, diria Parc Juràssic però perquè no quede tot tan fílmic posaré Robinson Crusoe.
10. Cercador de bolets, cuidador de bonsais, florista, recol·lector de llavors… Què t’agradaria ser de major?
Sobre la base de les meues respostes anteriors, podria dir: cercador de bolets ja he estat com a aficionat (mogut per la possibilitat de menjar-los); cuidador de bonsais, florista o recol·lector del que siga es descarta perquè o se’m moririen o me’ls menjaria. Així que de major em conforme amb no ser un vell rondinaire i rollero que respon entrevistes de preguntes senzilles amb discursos eterns. Encara que crec que ja vaig malament…
