Botànic del mes: Antoni Aguilella
Antoni Aguilella fou director del Jardí Botànic entre 2002 i 2010, uns anys de moltes il·lusions però també de molta feina. Actualment combina la docència amb la investigació, i considera enriquidora la seua tasca com a tutor d’aquells qui s’animen a encetar la carrera de Botànica, tot i que ho tenen difícil. El Botànic, la conservació del patrimoni natural valencià, les persones que l’han marcat, la divulgació i fins i tot la música apareixen en aquesta entrevista.
Com van ser els teus inicis al Botànic?
No puc oblidar les imatges que he conservat des de la meua joventut de les meues excursions per la Serra de l’Espadà amb la seua luxuriant verdor, dels fons de barrancs impenetrables, de les roques cobertes de falgueres i molses. Eixos ambients eren la meua principal diversió, estic segur que això constituí el substrat per a desenvolupar una llarga relació amb el món vegetal.
El primer contacte seriós va ser al Col·legi Universitari de Castelló en la mesura que se’ns exigia un herbari dins de l’assignatura de Biologia que en aquell moment impartia el professor José María Mulet. No obstant això el contacte més intens i durador el vaig tindre al Departament de Botànica de la Facultat de Ciències Biològiques en iniciar les eixides de camp setmanals amb els professors José Mansanet i Gonzalo Mateo. El seu apassionament per conèixer plantes, per cercar-les i, en definitiva, per conèixer a fons el patrimoni vegetal valencià em varen atraure especialment.
Un element també important fou en el seu moment la presentació en València, l’any 1976, d’un llibre titulat Natura: ús o abús? coordinat per Ramón Folch. Això em va obrir un altre gran finestral en la meua perspectiva professional: l’estudi de la vegetació i la conservació de la natura. Ambdues indestriables i leitmotiv de la meua vida professional com a botànic.
Amb personal del Jardí Botànic de la UV (1986).
Després vaig tenir un període, com ara diuen de freelance, vivint de beques, treballs d’encàrrec i els primers contactes amb el Jardí Botànic, amb el professor Ignacio Docavo com a director, on vaig establir el catàleg de les plantes, que en aquell moment havien perdut la major part de les etiquetes, i vaig iniciar una col·laboració continuada fins a l’actualitat. L’any 1985, immediatament després de llegir la Tesi Doctoral, vaig aconseguir el primer treball estable com a professor ajudant de Botànica a la Facultat de Ciències Biològiques. L’estabilització definitiva es produí el 1987 quan vaig ocupar una plaça de professor titular. Quasi simultàniament vaig iniciar el contacte amb Manuel Costa amb qui vaig col•laborar per a desenvolupar un projecte de futur per al Jardí Botànic.
Per què escollires la Botànica? Què és el que et va atraure?
El món de les plantes és un món molt accessible, a l’abast de la mà i la base dels ecosistemes en proveir la biomassa i els hàbitats per als animals. Quantes formes de ser interessants, de ser belles, de ser profitoses, quina diversitat! Les possibilitats de la vida vegetal són infinites. Com no quedar corprès d’eixa riquesa?
Promoció 2004 International Diploma in Botanic Garden Management. Royal Botanic Gardens Kew.
En què consisteix la teua feina? En quines línies d’investigació treballes actualment?
Una gran part de la meua feina actual se centra en la docència de la Botànica i la Biologia de la Conservació. En l’aspecte investigador seguisc amb l’estudi de la flora i la vegetació de ribera i durant els darrers anys en estudis filogeogràfics d’espècies mediterrànies.
Excursió al Cap de Gata (Almeria) amb alumnat de Biologia de la Conservació (2006).
Com penses que ha canviat el teu treball amb els anys?
Òbviament els canvis han estat molt importants tant qualitativa com quantitativament. Per una banda l’arribada dels ordinadors personals ens va facilitar molts aspectes dels nostre treball. La capacitat de construir bases de dades ha estat un pas importantíssim. Per altra banda, la millora de les infraestructures a la Universitat de València, tant a la facultat de Biologia com al Jardí Botànic així com els serveis de recolzament a la investigació ha obert noves possibilitats i perspectives.
Com és la situació laboral ara? Consideres que els recursos humans i materials són els adequats i suficients?
No es pot negar que la retallada en els fons d’investigació es fa notar profundament. Hem passat d’una època amb recursos per a contractar joves investigadors amb certa perspectiva de futur a una situació en la qual les possibilitats de promoció es cada cop més reduïda. També l’ensenyament s’ha ressentit notablement, especialment en els màsters on solament amb moltes dificultats es disposa de pressupost per a traure als alumnes al camp, sense camp mena de dubte el laboratori més important per l’alumnat de la nostra especialitat.
Treballes sol o en equip?
Cada tipus de projecte és únic i n’hi ha que no es poden concebre sense un equip i altres es poden resoldre individualment. En qualsevol cas, el treball en equip sol ser més enriquidor.
Amb Jesús Riera durant una campanya a Xipre.
La teua feina et permet aprendre sobre temes no relacionats amb la Botànica?
La geografia física és una eina fonamental per al treball geobotànic que sintetitza nombroses branques del saber com la climatologia, l’edafologia, la geologia, etc. En realitat has d’anar tirant mà de les especialitats més diverses segons el repte que te planteges en cada moment. La bioinformàtica per exemple, és una eina cada dia mésnecessària. El treballar sobre el terreny te permet accedir a les cultures de cada territori i això resulta summament enriquidor i atractiu.
Estàs orgullós d’haver participat en algun projecte en especial?
Naturalment, han estat molts i diversos però del que em trobe més orgullós i al qual he dedicat la major part de la meua vida ha estat el projecte del Jardí Botànic de la Universitat de València. Des de l’any 1980 fins al 2010 he deixat la major part de les meues energies en l’hort de Tramoieres, des del paper de simple col·laborador, becari, conservador o vicedirector, al de director. Ha estat un projecte il·luminador sembrat de satisfaccions tant professionals com personals.
Reunió del Consorci Europeu de Jardins Botànic en Tessalònica, 2004.
Inauguració de l’escultura d’Andreu Alfaro en el Jardí Botànic UV, amb l’artista i amb el rector de la UV, Francesc Tomàs.
Has conegut persones interessants gràcies a la teua feina?
Ha hagut persones que m’han deixat una petjada permanent. Vernon H. Heywood ha estat una d’elles. Una persona de vasts coneixements i capacitats tant personals com professionals amb el qual he forjat una amistat sincera i duradora. Sempre m’han captivat els homenots de caràcter senzill i humil. Ací inclouria al professor Peter Raven al qual vaig tenir l’oportunitat de conèixer personalment, després d’haver estat una de les meues principals guies per a la docència.
Amb Vernon H. Heywood en la Temperate House de Kew Gardens.
No seràs al·lèrgic a alguna planta o al pol·len, no?
No, afortunadament. Bé, en realitat tinc alguns conflictes alimentaris amb algunes chenopodioides com la bleda i els espinacs bullits. Hi deu haver alguna cosa en la paret cel·lular d’aquestes plantes que disgusta a les meues papil·les gustatives.
Quina època de la Botànica t’hagués agradat viure?
M’he alegrat molt de viure l’època que m’ha tocat, però si poguera triar m’agradaria veure la Botànica d’ací 100 o 200 anys, i veure en què han quedat totes les transformacions actuals. Em costa imaginar el volum d’informació que s’ha pogut acumular i les noves eines metodològiques per al coneixement de la vida de les plantes.
Durant una campanya de recol·lecció al sud de Tunísia.
Com valores desenvolupar funcions de guia, a l’estudiantat, des de la vessant pràctica?
La tutorització d’estudiants és una activitat molt interessant que de vegades comporta grans recompenses (i responsabilitats). Observar de prop el desenvolupament intel·lectual de les persones que s’apassionen amb l’aprenentatge és un privilegi, sobretot quan tu intervens de manera directa. En molts casos resulta molt satisfactori reconèixer-te tu mateix, encara que solament siga en minúsculs tics, al si d’altres persones.
Vist pels alumnes (1993).
Sobre el teu pas com a director del Botànic, de què estàs més orgullós?
La projecció internacional i social local. Durant el període de direcció vaig ser president de l’associació Ibero-macaronèsica de Jardins Botànics i representant espanyol al Consorci Europeu de Jardins Botànics, a més de membre de l’Steering Committee de Planta Europa. Això em permeté establir moltes relacions internacionals, aprofitant per tal de donar a conèixer el Jardí Botànic de la Universitat de València en multitud de reunions, fòrums, congressos, etc, especialment per tota Europa. A nivell social desenvolupàrem una intensa labor de projecció social sota el lema de “Ciència, Cultura i Natura”, intentant atraure al Jardí els col·lectius més diversos organitzant cicles de conferències, concerts, cicles d’excursions, etc. Fou una època de gran efervescència per al Botànic, que es potencià també com un centre de referència per a congressos i reunions.
Reunió del Steering Commitee de Planta Europa en Minsk, Bielorússia.
Quin és el teu diagnòstic sobre la situació de la Botànica com a disciplina?
La Botànica, com totes les disciplines científiques, es transforma constantment i s’adapta a les noves situacions. Un problema que veig en la comunitat botànica és l’envelliment dels seus membres i l’escàs rellevament generacional. No per la manca de vocacions sinó per les limitacions en la seua promoció. La falta de perspectives professionals desvia a altres camps tot un seguit de persones que podrien desenvolupar una carrera brillant en l’àmbit botànic.
I la divulgació? Quin paper té en un espai com el Jardí Botànic?
Des del meu punt de mira és una de les vessants més importants del Botànic. Però en parlar de divulgació no em referisc exclusivament a divulgar aspectes purament científics o del coneixement de la disciplina per se, sinó al necessari compromís amb la conservació de la natura, donant a conèixer la problemàtica actual que enfronta la diversitat vegetal tant a nivell d’espècies com d’ecosistemes.
En la Selva d’Estubeny guiant una excursió del Botànic.
La conservació i estudi del patrimoni natural valencià també és un dels teus compromisos. Un breu diagnòstic i una màxima a seguir?
En molts aspectes la situació dels ecosistemes vegetals ha millorat. La vida rural quasi ha desaparegut i així ha minorat notablement l’impacte sobre la vegetació. Per altra banda la capacitat destructiva en punts concrets ha cobrat dimensions catastròfiques, i l’impacte difús de la contaminació, canvi climàtic, etc. s’han convertit en problemes dels quals no som totalment conscients.
L’estudi de la naturalesa ens dona eines i claus però en la meua opinió solament el canvi de la societat a un nivell de conscienciació superior i sobretot de compromís i responsabilitat pot ser el motor de la conservació. Em dona vertigen vore com les actituds relacionades amb consciència de coresponsabilitat ecològica es lliguen a opcions polítiques confrontades quan hauria de ser realment un element compartit per tota la societat. No podem tancar els ulls a un problema que ens afecta a tots per igual. Els científics han de ser els primers compromesos amb la tasca de vetllar pel futur del Planeta.
La música i, en concret el jazz, és també una de les seues passions. Fa bona lliga amb la botànica?
No sabria dir si realment lliguen les plantes i el jazz però si que és un complement al quefer professional on es barregen aspectes lúdics, intel·lectuals i humans. En realitat en el meu cas particular, jo soc l’únic nexe d’unió entre les dues activitats. És l’únic que puc dir.
