Altres formes de mirar en el Dia Mundial de l’Aigua

Les idees són com a llavors que germinen en la intimitat, evolucionen amb la interacció i floreixen per a la comunitat. La diversitat no és només important per als ecosistemes, sinó també per a les idees, les actituds i els discursos. Els tòpics en el Dia Mundial de l’Aigua poden arribar a ser autèntics monocultius: se’ns parla gairebé exclusivament de la importància de la responsabilitat individual i tot sembla dependre que tanquem l’aixeta mentre ens rentem les dents. No és que això no siga important, però no hauríem de valorar també altres aspectes polítics, socials i culturals que van associats a l’aigua?

The Weather Forecast de Roosje Verschoor.

La proposta de Inner Nature

El coneixement científic és fonamental per comprendre la relació de les societats humanes amb l’entorn que les sustenta, però no és suficient per abordar la complexitat dels reptes actuals. No sols per la fragmentació disciplinària i la penetració d’interessos econòmics en la seua gestió sinó, de manera més profunda, per la indeterminació dels processos als quals ens enfrontem i per la necessitat d’incorporar explícitament els valors dels subjectes que veuen afectats per decisions basades en la ciència. Per això és important vincular el pensament científic amb altres formes de coneixement. La creació artística resulta especialment idònia per conrear aquesta diversitat i establir noves vies de comunicació.

INNER NATURE  és una iniciativa que treballa per crear estratègies de col·laboració entre ciència i art des d’una sensibilitat ecològica. Es tracta d’una mostra itinerant de videoart que presenta, en la tercera edició, una visió interdisciplinària sobre les múltiples problemàtiques vinculades a l’aigua, gràcies a l’estreta col·laboració amb la Fundación Nueva Cultura del Agua.

Síntesi de les mostres seleccionades per INNER NATURE. El projecte està promogut per professorat i personal d’investigació de la UPV: José Albelda, Lorena Rodríguez Mattalía, Chiara Sgaramella i Estela de Frutos.

Molt més que un recurs natural

L’aigua és molt més que un recurs natural. És la base sobre la qual se sustenten tots els sistemes biològics. Però, a més, té un paper destacat com a símbol en les representacions culturals. Ha construït la nostra mirada estètica amb la boira, la pluja o la neu i ha evocat innombrables emocions en la natura a través del bany, l’esport o la contemplació. Algunes obres incloses en la mostra aborden aquesta complexitat. Per exemple, la connexió entre aigua i cultura es manifesta en el fluir de paraules que explora Hugh Livingston. La mirada d’Anna Day, per la seua banda, qüestiona els estereotips del litoral obrint-nos al món d’allò microscòpic. I l’inquietant ambient de plantes aquàtiques germinant amb extrem artifici en l’obra d’Antonia Bañados o l’espiritualitat que es respira en els boscos i brolladors de Pat Van Boeckel donen compte de la gran diversitat de dimensions associades a aquest important element.

Tanmateix, la riquesa cultural de l’aigua no està massa present en les nostres societats encegades per la velocitat, el dogma del creixement econòmic i la confiança acrítica en la tecnologia. El canvi climàtic és una de les conseqüències més greus de la nostra forma de viure que afecta —entre moltes altres coses— als patrons de precipitació a tot el planeta. En la mostra apareixen, per exemple, algunes de les conseqüències directes a través d’inundacions i tornados que es repeteixen en la multipantalla de Roosje Verschoor al costat d’imatges frívoles o dramàtiques que evoquen l’ambivalència de les nostres societats contemporànies.

Fotograma de River in flood de Johanna Reich.

Però els efectes del canvi climàtic també són visibles en la disminució dels cabals, que perjudica als ecosistemes naturals dels quals depenem per sobreviure i obliga a ajustar els usos de l’aigua a les disponibilitats reals. La sequera és ja en altres països un assumpte molt greu que funciona com a brou de cultiu per a conflictes i migracions. L’obra de Ronnie Karfiol se centra en això últim, on contraposa la fredor que existeix en els nostres dispositius virtuals amb la duresa d’imatges i testimoniatges reals.

Altres assumptes com la contaminació, la captació abusiva per a usos privatius o la distorsió de les dinàmiques fluvials generada per les activitats humanes danyen els ecosistemes i empobreixen la societat. Alguns vídeos de la mostra aborden aquests temes relacionant-los amb diferents contextos geogràfics i culturals. La qüestió dels plàstics, per exemple, és un greu problema que trobem en les peces de Johanna Reich i Despina Economopoulou. El dret humà a l’aigua, d’altra banda, apareix en l’obra de Nobina Gupta que visibilitza les enormes distàncies que moltes persones han de recórrer cada dia en el poblat de Nang (Índia) per tenir accés a aquest recurs essencial. Juanma Valentín i Lucía Loren, d’altra banda, presenten un brodat col·lectiu com a metàfora per reflexionar sobre les alteracions en el llit del riu Ebre per causa de centrals nuclears, tèrmiques i hidroelèctriques.

Fotograma de Disappearing Streams de Nobina Gupta.

Aigua i vida: altres formes de mirar

El potencial de la creació audiovisual per generar sensacions i emocions en l’espectador contribueix a visibilitzar qüestions molt complexes i fer que connectem amb elles des de l’empatia. Ho podem entendre millor apropant/nos a un dels vídeos de la mostra. L’obra Water makes life possible on Earth de l’artista coreà Kim Jin Kook presenta de forma evocadora un conjunt de detall gravats en primer plànol que pertanyen a diferents plantes, fruits, fongs i flors. 

L’enquadrament ens situa en una mirada cap a allò xicotet i insignificant: una actitud que ens ajuda a descobrir elements mínims que d’una altra manera passarien desapercebuts. L’artista grava aquests elements vegetals encapsulats en blocs de gel i registra la manera en què es van descongelant, per després reproduir l’acció invertida. L’acceleració de les imatges, gràcies a la tècnica del time-lapse, introdueix un potent dinamisme que evoca l’extraordinari potencial de la vida per brollar, florir i fructificar en una gran diversitat de formes vegetals. El joc d’inversió en la temporalitat genera un interessant efecte a partir de com les tiges, pètals i fulles semblen estar recobrant tot el seu vigor gràcies a l’acció de l’aigua. El ritme del muntatge, la música i les variacions cromàtiques ressalten moviments subtils que emfatitzen el vincle essencial entre aigua i vida.

Water makes life possible on Earth. Kim Jin Kook.

Conrear altres maneres d’estar al món

Mitjançant el treball creatiu amb el temps i l’elecció d’una iconografia diferent a la dels mitjans de masses, en aquesta i en altres peces de la mostra, se’ns ofereix la possibilitat de descobrir noves formes de mirar, percebre i comprendre el món i les seues transformacions. Així, l’experiència estètica del videoart pot obrir espais de reflexió en què repensar la nostra interacció amb el medi ambient i conrear altres maneres d’estar al món.

A més de les pròpies obres, en la seua itinerància, INNER NATURE aglutina diferents activitats, tallers i conferències. D’aquesta manera, la proposta dialoga amb el context local i construeix eines de connexió sobre problemàtiques globals. Necessitem activar la ciutadania i el pensament crític des d’una sensibilitat àmplia, per construir entre tots un diàleg recíproc sobre els temes que ens afecten. L’art contemporani pot fer interessants aportacions a una reflexió col·lectiva sobre els reptes als quals ens enfrontem. Si obrim la mirada a noves formes de comunicar i relacionar-nos, potser puguem inspirar-nos en l’acció performativa de Clare Charnley i Patricia Azevedo per buscar a les palpentes la mà de l’altre amb cura que no s’aboque aquest preuat recurs que ens sosté.

Fotograma de l’obra de C. Charnley i P. Azevedo.

ARTICLE ESCRIT PER:

Estela de Frutos. Artista i investigadora en la Universitat Politècnica de València. Estudia el paper de la contemplació en la creació artística i el vincle entre cos i naturalesa des d’un enfocament ecològic.

Chiara Sgaramella. Artista i investigadora al Centre de Recerca sobre Art i Entorn (Universitat Politècnica de València). Estudia les interseccions entre art i ecologia en el panorama contemporani.

Francesc La Roca. Professor d’Economia Aplicada (Universitat de València) i soci fundador de la Fundación Nueva Cultura del Agua. Investiga aspectes socioeconòmics de la crisi ecològica.