El jardí com una obra d’art

La primavera passada vaig tenir l’oportunitat de visitar la casa museu de Claude Monet, a Giverny (França) i he de reconèixer que va ser una experiència extraordinària. Molt s’ha escrit ja sobre la bellesa dels jardins que envolten la casa on el genial pintor francès es va establir des de 1883 fins a la seua mort el 1926, sobre la precisa ubicació de les varietats i elements seleccionats i sobre la màgia que envolta cadascun dels seus racons, i res de nou he d’aportar al respecte; però, mentre passejava meravellat per aquell torrent de colors, sons i fragàncies, vaig viure una pregunta que vull compartir.

Imatge de Fran García

Els interrogants de Fran

Va voler -potser- Monet fer un pas més enllà en la seua concepció com a artista i reivindicar la jardineria com una obra d’art? La resposta que m’assalta després de la visita a aquests jardins és que sí, sense cap dubte. Jutgen sinó vostès mateixos amb algunes de les fotos que vaig prendre durant la visita.

Imatge de Fran García

Si consultem el que diu la RAE sobre “jardineria”, ens trobem amb el següent: “art i ofici del jardiner”. Així de concís. I si acudim a “jardiner” ens diu “persona que per ofici cuida i conrea un jardí”. Si, en canvi, vam acudir a consultar Viquipèdia i la primera definició que ens trobem per a jardineria és “l’art i la pràctica de conrear els jardins”. En aquest mateix portal, si consultem la concepció d'”art” ens trobem amb la següent definició: “L’art (del llatí ars, artis, i aquest del grec τέχνηtéchnē) és entès, generalment, com qualsevol activitat o producte realitzat per l’ésser humà amb una finalitat estètica i també comunicativa, mitjançant la qual s’expressen idees, emocions o, en general, una visió del món, a través de diversos recursos, com els plàstics, lingüístics, sonors, corporals i mixtos.”

Després d’aquesta última definició, podem concloure, sense por d’equivocar-nos, que la jardineria és un art, com ho és la pintura, la poesia o l’escultura solament que, a diferència d’aquestes, es tracta en totes les seues accepcions d’un art viu .

Imatge de Fran García

És obvi, per tant, que arribats a aquest punt ens preguntem perquè la jardineria es troba tan infravalorada com a obra d’art. És potser que la societat està acostumada a conviure amb jardins i per tant es perd l’enlluernament produït per l’originalitat i / o exclusivitat? En cas de considerar afirmativa la resposta a la pregunta anterior, perquè les llargues cues per visitar els jardins de Versalles o de la casa museu de Monet, per exemple? Què tenen que els faça diferents? Són aquests considerats com a obres d’art, a diferència dels que ens envolten en el nostre dia a dia? En aquest cas, què determina aquesta diferència?

Enjardinar és un art!

Sent conscients que la bellesa és subjectiva i que estem parlant d’art viu, canviant, hem de prendre consciència que qualsevol jardí que trobem al nostre pas ha estat concebut amb un propòsit específic fonamentalment el de crear un espai d’esplai, bellesa i utilitat a els usuaris, però que també amaga racons, moments, que són autèntiques obres d’art.

Imatge de Fran García

En un jardí no hi ha res ubicat a l’atzar, al contrari, cada espècie ha estat seleccionada per una raó concreta (l’època de floració, el colorit del seu fullatge, el port, l’aroma, etc.), perquè, combinades, produeixin un resultat específic en els usuaris, des de la necessitat (com, per exemple, la creació d’un espai d’ombra) fins l’atracció visual (aconseguir que el jardí tinga espècies en flor quasi tots els mesos de l’any), passant per la seguretat (evitar espècies amb espines o potencialment verinoses si van a estar ubicades en zones d’esplai infantil) o el manteniment (poda, reg…).

Però no només les plantes han estat acuradament seleccionades, també els espais han estat estudiats al detall; és en aquest punt on la jardineria es fusiona amb altres arts, com l’arquitectura. Aquesta concepció ve de segles enrere. Des dels egipcis fins a l’actualitat, el jardí ha exercit la seua influència en l’activitat social i cultural de les poblacions. La manera de concebre el món per part de l’ésser humà en les diferents èpoques, ha tingut la seua influència en cadascuna de les arts, incloent a la jardineria.

 Imatge de Fran García

Per exemple, els jardins medievals eren fonamentalment tancats (hortus conclusus), acords al pensament de l’època marcat per l’aïllament i la recerca interior, mentre que els jardins renaixentistes són oberts i geomètrics en consonància amb la idea de situar l’ésser humà davant de la natura.

Així, quan passegem per un jardí pensem que estem immersos en una obra d’art viva, que som part activa d’ella, aturem-nos a contemplar la bellesa que amaga, gaudim de cadascun dels seus racons i, sobretot, hem de respetar-la i valorar-la.