La plaga del mes de febrer és… Zeuzera pyrina
Zeuzera pyrina és una espècie barrinadora que s’alimenta de la llenya dels fruiters, es difícil de detectar i de tractar però cal prestar atenció; en començar la primavera podrem advertir la seua activitat. Si un dia veus un dels teus fruiters amb una branca trencada, potser no haja estat el vent. Aprèn més sobre el cicle vital i els danys que causa als conreus.
Aquest barrinador afecta els fruiters de pinyol i llavor i l’olivera, principalment. El nom científic és Zeuzera pyrina, un lepidòpter que pertany a la família Cossidae. Les erugues solen teixir d’una bossa on romanen entre dos i tres dies abans d’abandonar-la amb la fi de situar-se sobre els brots. Posteriorment, l’eruga es desplaça cap a les branques més baixes i penetra en el seu interior devorant tot el que troba al seu pas.
Biologia i cicle vital de Zeuzera pyrina
L’ou té poc més d’1 mm i és de color groguenc però la larva multiplica la grandària fins als 6 cm i manté el color groc encara que apareixen punts negres. L’adult pot assolir uns 70 mm, té ales de color blanc amb taques negres i l’abdomen de color negre amb ratlles blanques. Volen de juny a setembre.
Zeuzera pyrina. Imatge de Jorge Almeida. Font: FlickR
Les femelles, un cop s’aparellen, realitzen la posada en grups d’ous en l’escorça del tronc, branques i en ocasions a terra. Les larves nounades es mantenen agrupades uns dies protegides per filaments de seda.
A continuació es dirigeixen a les zones tendres de la planta per excavar galeries o menjar-se les fulles, segons l’espècie afectada. Després d’aquesta primera alimentació ja estan preparades per penetrar fusta més gruixuda, amb la qual cosa abandonen les primeres galeries usant l’orifici d’entrada i es dirigeixen a les branques i al tronc. A l’hivern l’activitat cessa però amb l’arribada de la primavera es completa el desenvolupament i realitzen la pupa (des de març a agost) a l’interior de la galeria. El més comú és que el cicle vital siga anual encara que a les zones més fredes de la península pot ser bianual.
Podrem identificar-la en veure excrements de color vermell en la base del tronc i serradura. Els individus joves són els més afectats ja que l’alimentació constant de Zeuzera pyrina provoca el debilitament de les branques que es poden partir per l’acció del vent o pel seu propi pes quan els danys ha estat important.
Com combatre la plaga
L’opció més adient pel que fa als lepidòpters barrinadors és la col·locació de trampes de feromona per a la captura d’adults amb l’objecte de realitzar un seguiment de poblacions i actuar al moment oportú així com el trampeig massiu (10 trampes / ha) i l’eliminació dels peus més afectats. Tenint en compte aquesta informació i abans que el problema siga massa greu podem tractar la plaga amb productes com l’oli de neem o Bacillus thuringiensis var. Kurstaki. Ambdues formes de control fan que les erugues perden la gana i moren i en deixar d’alimentar-se. Els insecticides reguladors del creixement afecten l’eruga a nivell hormonal impedint el desenvolupament correcte del individu.
Crisantems de la plaça Carles Pau del Botànic, una font natural de piretrines
El control químic d’aquesta plaga esdevé especialment difícil ja que el contacte de l’eruga amb el plaguicida no és senzill. Per això, cal estar especialment atent i aplicar el tractament abans que l’eruga s’endinse en la fusta del nostre fruiter. Així, des de final de la primavera-estiu, les erugues estan en zones superficials i eixe és el moment de polvoritzar. Les matèries actives a utilitzar en fruiters d’os i llavor són els piretroides, substàncies neurotòxiques i els neonicotinoides (més selectius). Ambues compostos deriven de substàncies que es troben en plantes com les piretrines, presents en diferents espècies de plantes i de la nicotina, respectivament.
Però Zeuzera pyrina té un problema afegit i és que el període de vol és molt llarg per la qual cosa s’han de repetir els tractaments cada dues setmanes des de la primavera fins a finals de l’estiu. Pel que fa al control biològic hi ha alguns organismes que afecten aquest insecte, tot i que no són capaços de controlar-ho de manera adequada. Les aus mengen erugues abans que penetren en la fusta i també els himenòpters de la família Ichneumonidae.
Com a mesures culturals destaquem la eliminació de les erugues de forma manual retirant l’escorça a mà de la zona amb símptomes i extraient els individus amb un filferro. Només en els casos més greus caldrà podar les branques més afectades. És important en aquest punt no deixar ferides en les escorces dels arbres així que les pintarem amb ceres o polimers adients.
Euzophera pinguis. Imatge de Tony Morris: font: FlickR
En la Comunitat Valenciana s’ha localitzat sobre Quercus ilex però en Andalusia està associada a oliveres d’oliva de taula de la varietat Gordal. En casos en què els arbres es troben debilitats per la manca d’aigua i també per l’actuació Euzophera pinguis que es comporta de forma molt semblant a Zeuzera pyrina .
