Una nova destil·ladora al Pirineu francès!

Apassionada per la botànica des de fa molt de temps, vaig decidir guardar les meues maletes al Pirineu francès, a una insòlita regió anomenada Ariège. Atreta per la biodiversitat de les seues muntanyes, vaig decidir construir allí el meu futur com a herborista.

Timó

I vosaltres, us preguntareu, en què consisteix exactament aquest treball? Doncs és una professió que no s’ha vist gaire influenciada pel ritme de progrés i que es practica, com diríem en francès, à l’ancienne. Durant la primavera i l’estiu, es recol·lecten les plantes silvestres en el seu biòtop respectant els cicles lunars. Totes les recol·leccions es realitzen a mà o amb un falç (com feien els antics druides) i les plantes són dipositades en sacs de cotó o en cistells de vímet. Per completar la biodiversitat que trobem a les nostres muntanyes, cultivem una part de les plantes que no trobem a la natura.

Un jardí envoltat de natura

Com el meu projecte no s’anomena ‘L’Appel Sauvage’ per casualitat, per arribar al jardí cal caminar deu minuts per una senda de somni. En un clar del bosc, es troba el jardí medicinal de 3.000 m², lluny de la pol·lució i de les influències de la vida moderna. La terra s’ha treballat, des del principi, utilitzant sols eines manuals i braços de moltes amistats. El riu ha servit de font per al reg.

Els ruscs asseguren la pol·linització i produeixen mel, cera i pròpolis, necessaris per als meus cosmètics

En aquest racó de natura silvestre, cultive totes les plantes que no es troben a la natura: maria lluïsa, menta, calèndula, prunel·la, estragó, coriandre, alfàbega, marduix, hisop… A més, set ruscs ens acompanyen en aquesta aventura, asseguren la pol·linització i produeixen mel, cera i pròpolis, necessaris per als meus cosmètics.

Al laboratori!

Amb totes aquestes plantes d’excel·lent qualitat, podem fer infinites barreges medicinals, amb una condició: cal transformar-les el mateix dia de la recol·lecció per a conservar totes les seues virtuts.

Assecador

Comencem amb la barreja que tots coneixem: la infusió. Per a realitzar-la d’una manera òptima, i guardar tot el seu aroma, color i propietats, cal assecar les plantes a l’obscuritat i a una temperatura inferior a 25 ºC. Nosaltres hem fabricat un assecador, consistent en un armari de fusta amb caixons folrats amb una tela que permet la ventilació de les plantes. Dins d’aquest armari, hem instal·lat un deshumidificador que capta la humitat de l’ambient. Les plantes assecades per aquest procés conserven totes les seues característiques intactes durant un any, sempre i quant les conservem en un recipient estanc.

Si el que ens interessa són els cosmètics naturals, el millor és macerar les plantes immediatament després de la recol·lecció en oli d’oliva i deixar-les mínim tres setmanes al sol. Una vegada fabricat el nostre oli de maceració, el podem barrejar amb cera d’abella i olis essencials per fabricar cosmètics 100 % naturals!

En el meu cas, vaig decidir apostar també pel sabor, i transformar les plantes en productes que es mengen a diari. Per què esperar a estar malalts per a consumir les plantes medicinals? Així, he creat una gamma de melmelades de flors, xarops de flors i sals i vinagres amb herbes. Totes les barreges estan realitzades al laboratori amb productes 100 % ecològics i aigua de de font.

Més que una professió, un estil de vida i un projecte

Aquest projecte no tracta simplement de tenir un sou a final de més, és una transformació completa de la nostra manera de vida per un dia a dia en harmonia amb la natura. La nostra lluita és fer possible una agricultura local que respecta la natura, composta per xicotets productors i, sobretot, accessible a tot el món. Tot això, mentre donem a conèixer espècies vegetals comestibles que havien deixat d’utilitzar-se i contribuïm a recuperar els sistemes de salut ancestrals que són legítims i efectius.

Per a ampliar la meua gamma de productes, he decidit ara produir olis essencials i aigües florals. Qualsevol persona que estime les plantes sap que les essències són el clímax. I per a realitzar aquests “alquímies”, cal un alambí. Es tracta d’un objecte més antic que l’escriptura: el primer exemplar va ser descobert en Pakistan i data de més de 7.000 anys d’antiguitat.

En un alambí, durant el procés de destil·lació, es fa passar vapor d’aigua a través de les plantes per a així poder extraure els seus principis volàtils. Aquest vapor és condensat a través d’un serpentí i recuperat al final del procés. El resultat: aigua floral i oli essencial, que separarem per decantació. Els usos medicinals de les essències són innombrables i coneguts des de l’antiguitat.

Per a finalitzar aquest bell projecte, s’ha llançat un projecte participatiu a través de crowdfunding amb el nom de Bluebees. Per a més informació, fes clic ací.