De ruta per Vietnam
Paisatges exuberants, monuments geològics, impressionants badies i llacs, però també olors i sabors exòtics, contrastos arquitectònics i escenari de terribles conflictes bèl·lics. Tot açò i molt més és Vietnam, aquest paradís natural del sud-est asiàtic que la biòloga Pilar Blasco ens descobreix pas a pas.
Quan vam decidir viatjar a Àsia, el nostre primer dubte va ser què país triar. Ja que teníem l’oportunitat d’anar-nos lluny, no volíem desaprofitar-la triant una destinació només de platja, però tampoc estar tot el dia de visita en museus. Finalment, la decisió va recaure sobre Vietnam, perquè complia diversos requisits: ens permetria conèixer la cultura asiàtica i la pròpia del país, no rebia encara un al·luvió de turistes i podríem gaudir de la natura.
Amb forma de S, ampla en el nord i en el sud, i estreta en el centre on amb prou faenes arriba a mesurar 50 km, Vietnam fa frontera amb Xina, Laos i Cambodja i s’estén 1.600 km al llarg de l’extrem oriental de la península de la Indoxina. Té una superfície d’aproximadament 327.000 km2, un poc més gran que Itàlia i una mica més xicotet que Japó, i compta amb 3.451 km de costa enfront del golf de Tonkín, en el nord, i a la vora del Mar de la Xina Meridional, en el sud.
Un xicotet país del sud-est asiàtic que tanca dues magnífiques joies verdes que es van convertir en el nostre principal objectiu: la Badia de Ha Long, una de les set meravelles naturals del món, i el riu Mekong, un dels més grans del planeta, el delta del qual visitaríem en l’última etapa del nostre viatge.
Primera parada: Hanoi, pagodes, bullícia i espis verds
El nostre viatge va començar a Hanoi, la capital del país, que s’assenta a la vora d’un dels seus rius més importants, el Song Hong (Riu Roig).
Envoltada de grans extensions d’arrossar i cultius de plàtan, Hanoi és una ciutat que sorprèn per la combinació d’edificis de l’època imperial vietnamita (el Temple de la Literatura, la Pagoda del Pilar Únic), de la colonial francesa (l’Òpera, el Palau del Governador Francés de Tonkín), els moderns edificis dels barris més nous (Torre Keangnam) i el bulliciós Barri Antic, que és el cor històric de Hanoi.
Llac Hoan Kiem, Hanoi (Vietnam). Imatge: Pilar Blasco
Llac Hoan Kiem, Hanoi (Vietnam). Imatge: Pilar Blasco
En aquest conjunt destaquen diversos espais verds i llacs naturals, com el llac Hoan Kiem flanquejat dels nostres coneguts desmais (Salix babylonica), barringtonies (Barringtonia acutangula), diferents espècies de frangipans (Plumeria sp.), Alstonia scholaris, cayo sau (Dracontomelon duperreanum) i diverses espècies de ficus (Ficus sp.).
Ací és habitual veure als vietnamites practicar taiqi quan a primera hora del matí, fer fúting, passejar o simplement asseure’s a contemplar la tranquil·litat que ofereix el llac. Altres espais verds són el Jardí Botànic, al costat del Palau Presidencial i la residència d’Ho Chi Minh, i el llac Occidental, de 13 km de perímetre on trobem la pagoda de Tran Quoc, una de les més antigues de Vietnam, en el pati de les quals hi ha un arbre bodhi o arbre de buda (Ficus religiosa).
Jardí Botànic de Hanoi (Vietnam) Imatge: Pilar Blasco
Pagoda de Tran Quoc en Hanoi (Vietnam)
Hanoi és una ciutat plena de vida, sorollosa a causa de les motocicletes, abundant en fragàncies exòtiques, on la majoria dels carrers estan col·lapsades i creuar la calçada es converteix en un art (els nadius aconsellen creuar a poc a poc, perquè les motocicletes puguen esquivar als vianants).
Segona parada: Badia de Ha-Long
Els monuments geològics més sorprenents del país són les formacions càrstiques, on l’erosió ha produït esquerdes, coves i rius subterranis en la pedra calcària.
Badia de Ha-Long amb un veler tradicional vietnamita
Al nord es veuen els millors exemples d’aquests afloraments, el màxim exponent dels quals és la Badia d’Ha-Long, que va ser nostra següent parada després d’Hanoi. Per a açò vam fer una travessia de dos dies a bord d’un jonc (veler tradicional vietnamita). Explica la llegenda que de la badia es va crear en caure al mar un drac i que en sacsejar la cua de forma embogida va formar l’extens arxipèlag (Ha-Long, significa drac que cau).
La realitat és que als últims 280 milions d’anys l’aigua de les pluges i del mar han erosionat la roca formant innombrables torres anomenades fenlin i conjunts de escarpes cònics anomenats fengcong. El nivell de les marees va ser minant amb solcs la base càrstica, conformant el paisatge que coneixem avui dia. La UNESCO va declarar aquesta badia Patrimoni de la Humanitat en dues ocasions: en 1994, per la seua excepcional bellesa natural i l’any 2000, per la seua geologia com a singular llegat que protegir.
A més en 2004, també va ser declarada Reserva de la Biosfera pel seu alt interès biològic. Als seus illots es troben espècies autòctones com el palmell de Halong, (Livistona halongensis), ben etiquetada i visible en l’ascens al mirador de l’illot Ti Top (en honor a l’astronauta rus Guerman Titov), que és parada obligatòria de tots els creuers i des d’on s’obté una de les panoràmiques més conegudes i fotografiades de la badia de Ha-Long; o Podocarpus fleuryi, arbre autòcton del Parc Natural de Cat Ba (també en la badia) de la fusta del qual estaven fets els escuradents amb els quals menjaven reis i nobles vietnamites per a prevenir els enverinaments, ja que si entrava en contacte amb algun aliment tòxic, el seu color brillant es tornava negre.
Badia de Ha-Long (Vietnam)
Tercera parada: Hue i el seu riu del perfum
La nostra següent parada va ser Hue, declarada Patrimoni Mundial per la Unesco en 1993 i antiga capital imperial entre 1802 i 1945. Una ciutat que està dividida pel Song Huong, riu del perfum, que deu el seu nom a l’aroma que desprenien les flors de lotus (Nelumbo nucifera) que inundaven la zona.
Riu del perfum, Hue (Vietnam). Imatge: Pilar Blasco
Lotus al riu del perfum, Hue (Vietnam). Imatge: Pilar Blasco
Per desgràcia, el riu ja no està entapissat de lotus però un passeig a bord d’una xicoteta embarcació, ens va permetre apreciar els xicotets grups que encara queden en les ribes. En la ribera nord es troba l’antiga ciutadella i en la sud l’antic barri francés i, ja fora de la ciutat, les tombes dels reis Nguyen, impressionants obres arquitectòniques que no solament sorprenen per la seua grandiositat sinó per estar totes envoltades d’un dens bosc de pins i estanys amb lotus, diverses espècie de nenúfar (Nymphaea sp.) i frangipans.
Estany amb nenúfars, Hue (Vietnam). Imatge: Pilar Blasco
Estany amb frangipans, Hue (Vietnam). Imatge: Pilar Blasco
Mereix la pena passejar al capvespre per la riba del riu del Perfum, en el passeig de Le Loi, gaudint de l’espectacle que ofereixen les cuques de llum que comencen a eixir entre flamboyans (Delonix regia), també cridats cua de fènix o arbre de l’alumne ja que les seues flors roges floreixen a partir de maig coincidint amb el final de les classes escolars, tamarindes (Tamarindus indica) i diverses espècies de boga (Typha sp).
Cuarta parada: Cuu Long, el Delta del Río Mekong
El nostre viatge va acabar en el Delta del Riu Mekong o Cuu Long, que significa Nou Dracs, i és un dels rius més cabalosos del planeta. Naix en l’altiplà tibetà i travessa Xina, Myanmar, Tailàndia, Laos i Cambodja, per a finalment desembocar a Vietnam, en la Mar de la Xina Meridional.
El delta ocupa una superfície de 44.000 km2 i fins al segle XIII no va anar amb prou faenes habitat. Actualment, no obstant açò, és un territori amb una elevada densitat de població en el qual viuen més de 20.000.000 de persones, la majoria d’elles en cases flotants. També comercien en mercats flotants i estudien en escoles flotants.
La visita al delta comença en My Tho, situada a 70 km al sud d’Ho Chi Minh (antiga Saigon). Naveguem pels canals d’aigua que s’endinsen en els manglars del delta, gaudint de la tranquil·litat i el silenci que ens ofereixen. Ja en terra, apreciem el cultiu de fruites tropicals, i també tenim l’oportunitat de provar-les.
Algunes són conegudes com la papaia (Carica papaya) o la pinya tropical (Ananas comosus), i unes altres són més singulars com el durian, (Durio zibethinus) el longan (Dimocarpus longan) o el rambután (Nephelium lappaceum), però sobretot crida la nostra atenció, per la seua forma, color i sabor, però principalment per pertànyer la família Cactaceae, l’exòtica fruita del drac (Hylocereus undatus).
El nostre dia conclou amb la visita a dues fàbriques locals on ens mostren l’aprofitament dels recursos naturals que els ofereix el delta: una fàbrica casolana de pasta d’arròs (amb la qual fan fideus) i una altra de caramels de coco (Cocos nuccifera), també cridats kẹo dừa.
Aquests caramels que estan fets amb de llet i crema de coco són molt estimats pels vietnamites. Per a la seua elaboració pelen el coco, el trituren i ho premsen, obtenint així llet de coco, que després bullen fins a obtenir una pasta, que deixen refredar per a després tallar-la i embolicar-la.
Vietnam. agressions medioambientals
Vietnam és un dels països amb major biodiversitat del planeta. Fa anys estava quasi completament cobert de boscos, no obstant açò, la pressió demogràfica i les conseqüències de la guerra contra els nord-americans (Guerra de Vietnam, 1955-1975) han fet que actualment s’enfronte a diversos problemes mediambientals.
Cultiu de l’arròs a Vietnam
D’una banda destaca la proliferació d’espècies no autòctones, com l’enciam d’aigua (Pistia stratiotes) o el jacint d’aigua (Eichhornia crassipes) i l’extinció d’espècies (sobretot animals), i per una altra, la destrucció de boscos per l’extensió dels camps de cultius, que fan que es perden grans terrenys per a la vegetació autòctona.
Les grans plantacions que trobem a Vietnam són de cafè, arròs i te. El cafè, del que es conreen dues espècies: Coffea arabica en el nord i Coffea robusta en el sud del país, va ser introduït per missioners francesos en 1857. Actualment Vietnam és el segon exportador mundial després de Brasil.
Cultiu del te a Vietnam
Quant a l’arròs, tenen 3 collites anuals, cadascuna de les quals dura al voltant de 105 dies. D’altra banda, el te (Camellia sinensis) sempre ha ocupat un lloc essencial en la cultura vietnamita. Amb una història de més de 2.000 anys de cultiu, Vietnam és un dels majors i més antics llocs de producció de te del món. No obstant açò, no és fins al pas de francesos i russos, quan Vietnam va expandir i va millorar la quantitat de les seues plantacions arribant a convertir-se en el cinquè productor mundial.
El govern està començant a protegir zones, fomentant la reforestació, la creació de parcs naturals i la prohibició de comercialitzar determinades matèries primeres com la fusta de teca (molt apreciada per a la construcció de temples per la seua extraordinària resistència) o l’extracció de marbre (obtingut principalment de les Cinc Muntanyes de Marbre, en Danang, en el centre del país). No obstant açò, Vietnam s’està obrint al turisme i açò fa que en algunes zones es perda part de la seua essència, com està ocorrent en les ciutats de Hai Pong i Ha-Long, les portes d’entrada a la badia de Ha-Long, on estan proliferant grans edificis d’apartaments i hotels, que desgraciadament ens recorden al maltret Benidorm.
Ciutat de Ha-Long (Vietnam)
No obstant açò, Vietnam s’està obrint al turisme i açò fa que en algunes zones es perda part de la seua essència, com està ocorrent en les ciutats de Hai Pong i Ha-Long, les portes d’entrada a la badia de Ha-Long, on estan proliferant grans edificis d’apartaments i hotels, que desgraciadament ens recorden al maltret Benidorm.
Encara així, Vietnam és un país que encara mereix la pena visitar, no solament per a conèixer la seua cultura sinó també per a gaudir de la seua naturalesa. Des dels boscos del nord, on hi ha rododendres silvestres, bambús i nombroses espècies d’orquídies; passant per la costa central, que és més seca, i en ella es poden trobar pinedes; fins al sud, on creixen els manglars, en el delta del Mekong. Un espectacle per a tots els sentits.
