Els cottage garden de Russell Page
Format en l’àmbit de les arts plàstiques, la passió per les plantes va portar a Russell Page a canviar els pinzells pel disseny de jardins. Va ser així com es va convertir en un dels paisatgistes més destacats de la dècada dels cinquanta. Va exercir el seu ofici principalment a França, Anglaterra i EUA. Però malgrat l’èxit, només va mantenir un jardí propi en la seua casa londinenca.
Montague Russell Page és un dels grans noms del paisatgisme modern. La seua obra The Education of a Gardener, editada en 1962, suposa un de les anàlisis més contundents i conscienciosos de la història del disseny de jardins des de l’època clàssica fins a l’Islam que, més de cinquanta anys després de la seua publicació, segueix sent una de les guies en les quals es basen els paisatgistes actuals. Segons els experts, aquest llibre és un dels millors regals per a aquells que volen iniciar-se en l’art de la jardineria perquè conté històries, anècdotes i consells com la forma de seleccionar les plantes tenint en compte el seu color d’acord amb les estacions de l’any o com alternar roques i espais d’aquàtics en el teu jardí. Sobretot, The Education of a Gardener destaca per arreplegar les experiències vitals d’un dels paisatgistes més importants del segle XX.
Les aventures de Russell Page en el món dels jardins van començar cap a l’any 1935 quan traballava amb l’arquitecte Geoffrey Jellicoe. Alguns anys abans Russell Page havia conegut durant la seua estada a París a André de Vilmorin, hereu d’una important família dedicada a l’horticultura i al comerç de llavors. Gràcies a aquesta amistat Russell va començar a interessar-se per les plantes, i va tornar a la seua Anglaterra natal amb l’objectiu de dedicar-se a elles unint-les amb la seua gran passió: l’art. La societat formada per Geoffrey Jellicoe i Russell Page va ser poc fructífera empresarialment però va encastellar a la parella fins a convertir-los, amb el pas dels anys, en dos dels paisatgistes més importants de la seua generació. El treball més important que van realitzar junts va ser el Caverman Restaurant, un local d’hostaleria enclavat en la gola de Cheddar, l´escarpat paisatge calcari en el qual l’any 1903 es va trobar l’esquelet humà més antic de les illes britàniques. Caverman Restaurant és un modern local integrat perfectament en la roca, que sorgeix com un element més del paisatge i que ha sigut lloat pel seu disseny interior i exterior.
Geoffrey Jellicoe i Caverman Restaurant
Tornada a França i disseny de jardins cottage
L’any 1942 i fins a 1962 Russell Page va fixar la seua residència a França. Allí es va dedicar a tot tipus de projectes de jardineria, des del disseny de petites parcel·les a obres públiques. El seu inusual talent per a unir horticultura i art i la seua passió per descobrir conèixer altres cultures van portar a Page a realitzar diferents comissions per Europa, Orient i Sud-amèrica. Aquests viatges li van permetre conèixer de primera mà la història dels jardins en altres llocs del món, empatitzar amb ella i conèixer multitud de plantes i arbres.
La fama de Russell Page pujar com l’escuma i prompte va començar a ser reclamat per il·lustres personalitats com el príncep Eduardo (Duc de Windsor para qui reformaria el Jardí Culpeper), el dissenyador Óscar de la RenTa, el compositor William Walton o la companyia PepsiCo, per a qui Russell Page va dissenyar els jardins corporatius d’escultures Donald M. Kendall situats en Purchase (Nova York), a uns 45 minuts de Manhattan.
Jardí d´escultures Donald M. Kendall
Una de les característiques dels dissenys de Russell Page és la seua intenció constant de mostrar intrereacció entre els diferents elements del jardí, donant especial importància a les plantes autòctones. En aquest sentit un dels seus grans assoliments va ser la reinvenció dels anomenats cottage garden, un tipus de jardí típic del camp anglès de disseny informal i plantes denses que barreja ornamentació i plantes útils. Aquests jardins tenen el seu origen en l’època de Isabel I i van sorgir com una eixida de les classes més humils que vivien lluny de les ciutats per a conrear les seues pròpies herbes i d’aliments. Posteriorment, ja en el segle XIX, les plantes ornamentals, que al principi s’usaven únicament per omplir espais van prendre més importància fins a convertir-se en protagonistes d’aquest tipus de jardins.
En l’actualitat el terme cottage garden s’aplica tant a jardins grans com a xicotets. Les plantes seleccionades per a formar-ho solen ser relíquies i varietats passades de moda, la qual cosa fa les delícies dels autèntics amants de la jardineria. Entre aquestes varietats destaquen les roses, les plantes enfiladisses , les liles, el llorer i un altre tipus de plantes vistoses com la calèndula, els pensaments, les peònies o les tulipes. Entre les herbes tradicionals típiques dels cottage garden podem enumerar la sàlvia, el timó, l´absenta o la melissa, i de les varietats fruiteres, les pomeres, les pereres i els gerds. Normalment, els cottage garden s’estructuren al voltant d’una cabanya (que antigament seria una casa) i incorporen camins flanquejats per tanques, voltes i portes de fusta. També solen afegir un atrezzo d’olles, mobles i antics eines de conreu que donen al jardí sensació d’antiguitat i tradició.
Entre els cottage més importants dissenyats per Russell Page destaca el Jardí Culpeper, esmentat anteriorment i que és al seu torn una de les obres monumentals d’aquest paisatgista anglés. Aquest jardí és un dels quals envolten el Castell de Leeds, situat en el comtat de Kent i el primer habitant del qual va ser el rei Eduard I d’Anglaterra. Aquest castell es va construir sobre dues petites illes enmig d’un llac que està, al seu torn, envoltat de boscos. Pertanyent a la família Tudor va conservar cert aire medieval fins que en 1980 Lady Baillie va decidir transformar-ho en un cottage garden típic anglès amb l’ajuda de Russell Page. En aquest jardí Page va incloure senders vorejats de roses antigues, rememorant l’antiga tradició d’aquests jardins per incloure flors de cort. A més dels rosers, en els Jardins Culpeper trobem tramussos, roselles, terrasses amb plantes tropicals i espècies exòtiques que li imprimeixen un toc diferenciador. A més, Russell Page va dissenyar per als nous jardins de Culpeper un laberint (1988).
Altres obres mestres de Russell Page
Juntament amb els Jardins de Culpeper, els Jardins Landriana, a Itàlia, i els de Port Lympne Gardens, a Anglaterra, són dos de les obres més importants de Russell Page. Els primers estan situats en Via Camp vaig donar Carn en Ardea, prop de Roma. La propietat va ser adquirida en 1956 pel Marquès Gallerati Scotti, qui va plantar en ell arbres típics per a donar ombra a la casa. La marquesa Lavinia, hereva dels jardins, va decidir donar-los un toc diferent i va sol·licitar l’ajuda de Page per al disseny i la reorganització d’espais. Aquest va utilitzar el seu instint natural per a inserir camins i tanques i per a afegir plantes de forma harmònica. El resultat és un dels jardins botànics privats més cridaners d’Itàlia que destaca per la seua originalitat i espectacularitat, fruit del talent de Russell i de la passió de la Marquesa. Els Jardins de Landriana intenten aprofitar al màxim el clima suau de la zona, per la qual cosa les plantes mediterrànies són les principals protagonistes. Després de la mort de Russell en 1985 el paisatgista italià Ippolito Pizzetti es va encarregar d’ampliar novament l’espai, obert al públic des de 1997.
Jardins Villa Landriana
Al nord del continent, en les illes britàniques, trobem l’altra gran obra de Page. Es tracta de Port Lympne Gardens, en el comtat de Kent. Aquests jardins envolten a una gran mansió d’estil eduardí construïda en la primera dècada del segle XX. Després de la II Guerra Mundial els jardins van ser abandonats fins que en 1973 van ser adquirits per John Aspinall, que els va comprar per a albergar la seua col·lecció d’espècies rares i en perill d’extinció. L’obertura d’aquest zoo no va estar exempta de polèmica tant pel fet en si com perquè la legitimitat i la forma en la qual havia adquirit aquests animals. Quan a Russell Page li va ser encarregat el disseny del nou jardí al voltant de les instal·lacions zoològiques, aquest va afegir una escala monumental, una piscina de lliris y un passeig de magnòlies. En l’actualitat el recinte s’usa entre altres activitats per a la celebració d’esdeveniments com per exemple, casaments.
