L’especulació còsmica de Charles Jencks

Ni un centre d’astronomia ni un institut de física. El Jardí de l’Especulació Còsmica és un dels jardins més curiosos i famosos del món gràcies al seu creador, Charles Jencks, qui va decidir construir al seu al voltant un gran camp de cultiu de la terra i de l’esperit.

La carrera professional de Charles Jencks (Baltimore, 1939) ha estat sempre vinculada a l’arquitectura, una disciplina que li ha reportat nombrosos èxits professionals. Llicenciat en Literatura per la Universitat d’Harvard i amb un màster en Harvard Graduate School of Design, es va convertir en un referent per als arquitectes de la seua generació publicant diversos llibres, articles i assajos entre els quals destaca El llenguatge de l’arquitectura postmoderna (1977), gràcies al qual se’l considera el pare del terme postmodern en arquitectura i que li va reportar fama dins dels cercles arquitectònics més importants del món. 

Charles Jencks és autor de desenes de projecte entre ells de l’escultura titulada Lady of the North, en Northumberlandia que va ser acabada en 2012

L’arquitectura i el paisatgisme conviuen en la seua persona. I és que Charles Jencks és el propietari i creador del Jardí de l’Especulació Còsmica, una bellesa natural única en el món que podem trobar en la localitat de Portrack House, en el comtat escocés de Dumfries, i que pel seu caràcter indòmit i inquietant, és comparable al fosc jardí de Bomarzo, poblat per grotescs monstres de pedra, o amb el Jardí de roques de Sanspareil, promogut per la reina alemanya Guillermina de Prússia en el segle XVIII per a refugiar-se de les infidelitats del seu noble espòs. En tots dos casos (Bomarzo i Sanspareil) es comparteix la tradició renaixentista de fer d’un jardí una representació global d’un fet mitològic (en el cas de Bomarzo el comte d’Orsini volia plasmar paradigmes humanistes de l’obra El somni de Polífilo i en Sanspareil el que veiem és una representació del les Aventures de Telémaco). Charles Jencks, per la seua banda, portarà aquesta filosofia fins als límits més extrems i d’una forma més precisa i intensa: recrearà en el cosmos en tota la seua esplendor, amb els principis de la geometria, les matemàtiques i la física.

Plànol del Jardí de l’Especulació Còsmica

Arquitectura, cultura i forats negres
El Jardí de l’Especulació Còsmica va començar a forjar-se a la fi dels anys vuitanta, quan l’arquitecte i la seua esposa Maggie Keswick van heretar una finca familiar prop d’Edimburg. El gran terreny, de més de quinze hectàrees, es va convertir prompte en un somni on mostrar la visió científica del món fent alhora una metàfora dels coneixements que les ciències havien anat sumant al llarg dels segles. 

L’arquitecte amb la seua esposa, Maggie Keswick, que va morir víctima d’un càncer. En l’actualitat, diverses institucions porten el seu nom i són conegudes com Centres Maggie, investiguen sobre la malaltia. La imatge de baix és l’entrada d’un d’aquests centres a Glasgow.

Imatge: http://www.charlesjencks.com/

Al principi Charles i Maggie, experta en jardineria oriental, van concebre el seu jardí com una representació de la tradició històrica amb els espais verds com a epicentre cultural i ornamental. L’amplitud de terreny de què disposaven els permetia, a més, introduir jardins zen japonés, jardins perses, anglesos o francesos. No obstant, prompte l’esperit d’ell i la seua constant indagació sobre la relació entre arquitectura i art el van portar més enllà, i el que al principi semblava una cronologia de la jardineria va començar a incorporar altres elements que rememoraven com en aquelles èpoques i en aquells llocs es concebia el cosmos i l’univers. És així com va nàixer la faceta primer històrica i després científica del Jardí de l’Especulació Còsmica.

Vista aèrea del jardí

Terrassa Fractal. Imatge:  http://www.charlesjencks.com/

El més cridaner del Jardí de l’Especulació és que fuig de la noció més tradicional i aposta pels grans espais oberts, poblats, de vegades, per grans escultures que envaeixen amb la seua artificialitat metàl·lica l’ambient però que sorprenentment conviden a la reflexió. Aquest jardí és una representació de la vida i de la mort, de les matemàtiques a través de la representació dels fractals o la successió de Fibonacci i dels principis de la biologia representats en el seu racó de l’ADN, en el qual es representa una gran escultura en forma de genoma i un estany anomenat Sopa Primigènia, que juntament amb una gran escala de pedra blanca simbolitza la creació del món: les aigües, situades en la part més baixa de la finca, evolucionen fins a el naixement de la vida amb l’entrada al jardí. 

Imatge de: http://www.charlesjencks.com/

El caos també és una constant dins del jardí. Així, el pont mòbil Jumping Brigde representa la fascinació de Jencks per la Teoria del Caos i de les Catàstrofes en cadena. També els forats negres, com un dels principis més fascinants de la física quàntica aplicada a la cosmologia, tenen un lloc preferent dins del Jardí de l’Especulació. Apareixen plasmats amb planxes d’alumini alterant-se amb gespa per a crear el tauler, reproduint el comportament de la matèria quan es precipita per aquests desconeguts forats del no- res. 

Malgrat la notorietat i del seu incalculable interès a nivell paisatgístic, artístic i intel·lectual, el Jardí de l’Especulació Còsmica és un recinte totalment privat que obri les seues portes al públic en ocasions molt especials. Val la pena estar pendent per a aprofitar-les.

Pàgina Web Oficial: http://www.charlesjencks.com/