Palmeres protagonistes
Els dies 10, 11 i 12 de maig es va celebrar en el Botànic de la Universitat de València el XIV simposi de’EUNOPS, una trobada d’experts en palmeres on va haver-hi temps per a tractar temes candents com el morrut roig, però també per a passejar per la magnífica col·lecció de palmeres del Jardí.
Fa solament dues setmanes rebem en el Jardí la catorze edició de The European Network of Palm Scientists, la plataforma europea que reuneix als experts en palmeres, i una de les reunions científiques de major prestigi del món en aquest camp. Els assistents a aquest simposi van ser, fonamentalment, científics que treballen en centres de recerca d’Alemanya, Algèria, Dinamarca, EUA, França, Itàlia, el Marroc, Regne unit, Suècia i Suïssa, a més d’en nombrosos centres espanyols.
Vista aèria del Jardí Botànic de la Universitat de València. Foto: José Plumed
Una reunió que se celebra anualment però que es va crear en 2001 per a facilitar l’intercanvi d’informació a Europa, i també promocionar la col·laboració entre tots els agents implicats en la gestió de les palmeres, investigadors, professors, conservadors, podadors, etc. Malgrat no estar tancades als professionals europeus, sí que són països del continent els que accepten ser seus de l’acte. Fins ara han passat per Dinamarca, França, Itàlia, Rússia, Suïssa i Anglaterra entre uns altres i, a Espanya ja en 2004, en La Gomera.
El nostre Jardí Botànic es va postular com a organitzador d’aquest congrés en la reunió anterior celebrada en Aarhus (Dinamarca) ja que, amb 372 exemplars de 126 espècies, la nostra és una de les millors col·leccions de palmeres d’Europa. La suavitat del clima valencià, amb gelades poc freqüents, permeten mantenir en exterior espècies que la majoria dels jardins botànics europeus no poden conrear. A més, a la col·lecció exterior cal unir l’existent en un dels hivernacles del jardí, en el qual es conreen exemplars de les espècies més sensibles al fred, doncs no cal oblidar que aquest grup de plantes són majoritàriament pròpies de climes tropicals i subtropicals. Així que els assistents al congrés no solament van gaudir de la tranquil·litat del jardí en les escasses estones de temps lliure, també van conèixer la col·lecció i multitud de dades sobre ella mitjançant una visita guiada.
Continguts
En el congrés es van presentar treballs de recerca en la modalitat de ponències orals i pòsters sobre els diferents aspectes científics que envolten a les palmeres. Per exemple, dades importants per a esclarir les relacions de parentiu i l’evolució del grup, mitjançant dades moleculars i ecològics en una sessió sobre Biosistemàtica i Biogeografia, en la qual es van aportar nous gèneres de palmeres de Nova Guinea, es va debatre sobre les relacions entre espècies, la diversificació del grup o l’evolució intraespecífica i la valoració de trets funcionals en relació a variables ecològiques.
Sessió de pòsters a l’Estufa Freda del Botànic. Foto: Ana Ibars
En la sessió dedicada a Anatomia i Estructura es van presentar interessants aportacions sobre l’estructura floral i el desenvolupament de Gaussia attenuata, els diferents òrgans productors d’aromes i els recents descobriments de palmeres fòssils, basats en caràcters anatòmics. Una tercera sessió de ponències orals es va destinar a Etnobotànica, en la qual es van presentar treballs de gran interès sobre la importància cultural i simbòlica de les palmeres i el coneixement tradicional de plantes medicinals en sud Amèrica, així com sobre la importància econòmica de productes derivats de les palmeres per al desenvolupament econòmic de les zones on creixen.
Però evidentment l’apressant problema plantejat pel morrut roig en algunes espècies de palmeres, entre les quals es troben les més emblemàtiques per a nosaltres com són la palmera canària i la datilera, no podia passar inadvertit en una reunió d’aquest tipus. Així que en ella es va donar cabuda a contribucions sobre la prevenció i maneig de palmeres contra aquesta plaga que amenaça a les palmeres, principalment canàries però també a la datilera i moltes altres espècies.
Paysandisia archon, barrinador de les palmeres. Foto: Daniel Villafruela
Encara que el morrut és el cas millor conegut de plaga específica de palmeres, no és l’únic. A Canàries, on la incidència del morrut és mínima, és un altre escarabat (Diocalandra frumenti) el que està amenaçant les palmeres d’aquest territori. Una papallona (Paysandisia archon), produeix estralls també sobre nombroses espècies, entre les quals es troba el nostre margalló. Finalment, diferents formes del fong Fusarium oxysporum produeixen greus danys també a les palmeres datilera i canària.
Finalment, amb la finalitat de contribuir a fer més eficaç la lluita contra totes aquestes plagues de palmeres, es va celebrar una reunió en la qual es va presentar la “Declaració de Sanremo” per a la seua protecció. Ja en la part més dedicada a l’oci, el congrés va finalitzar amb una excursió a Elx on, per deferència de l’Excm. Ajuntament d’aqueixa ciutat, es va visitar El palmeral, únic a Europa, a més dels famosos huerto del Cura i de Sant Plácido, i vam tenir ocasió de veure una exhibició de treball artesà amb palmell blanc i una altra de grimpa tradicional.
El Palmeral d’Elx, Patrimoni de la Humanitat (Alacant)
Huerto del cura, Elx (Alacant)
