Amsterdam, entre canals i tulipes
En aquesta ciutat, famosa per les seues típiques flors, trobem un entorn turístic on també podem incloure un passeig pel seu Jardí Botànic, fundat a principis del s. XVII, amb originals col·leccions, un nenúfar gegant i fins i tot un papallonari. Açò sí, hem de fer-nos la idea de recórrer-la amb bicicleta per a no desentonar.
Quan en 1703 Pedro el Gran va decidir fundar Sant Petersburg ho va fer a imatge i semblança d’Amsterdam, fascinat com estava pels seus canals i una arquitectura simple i austera que casava amb els gustos del tsar. Un gran port comercial convertit en una ciutat que es va construir sobre pilotes de fusta en un terreny guanyat al mar, i així continua sent. Amsterdam és avui dia una gran ciutat, vibrant i cosmopolita, que acull al viatger amb multitud d’activitats i diversió. Sens dubte, la millor època per a visitar Amsterdam és a la primavera, amb les tulipes florint per cada racó de la ciutat, com en el tranquil barri de Beginhoof, antic convent de beguines.
La ciutat (i la resta del país) compta amb unes xarxes de transport públic que afavoreixen el trànsit dels viatgers. La imponent estació central d’Amsterdam és el centre neuràlgic des d’on s’articulen les comunicacions per terra i mar, a més l’urbs, connectada amb el Canal del Nord, és port obligat de creuers marítims i fluvials. D’allí parteixen els tres grans canals anulars que són les vies principals entorn de les quals s’organitza el casc urbà. Per eixos canals i els adjacents transiten els nombrosos vaixells on els turistes recorren la ciutat, i en ells podem observar antigues barcasses i plataformes convertides avui en habitatges. També és l’estació el punt de partida d’una complexa xarxa de tramvies i autobusos que comuniquen amb tots els racons urbans.
A més dels comerços tradicionals i els grans centres comercials, Amsterdam compta en l’actualitat amb abundants comerços vintage i outlets que la converteixen en lloc de referència per als hipsters. Sense oblidar els seus famosos coffe shops on s’amunteguen joves de tot el món gaudint amb el consum legal de marihuana i altres herbes. Esment a part mereix l’anacrònic Barri Rojo, que segueix en ple segle XXI exhibint el comerç sexual, encara que d’altra banda, la seua existència demostra l’obertura de mires d’una ciutat que no amaga les seues misèries com altres ciutats europees.
D’altra banda, és característic també el ritme trepidant que imprimeix a la urbs el trànsit rodat de bicicletes. Les bicis inunden els carrers i canals de la ciutat, les voreres, els pàrquings públics, qualsevol cantonada serveix per a aparcar-les. Tots els ciutadans, siga el que siga la seua edat i condició utilitzen aquest mitjà de transport. Executius elegantment vestits, immigrants, bohemis, ancians, adults, joves i xiquets comparteixen els innombrables carrils bici amb els quals compta la ciutat i els seus parcs públics. Destaca el Voldenpark, un gran espai verd en el cor de la ciutat, amb llacs i camins per a recórrer a peu i amb bicicleta.
Però com hem assenyalat, si hi ha alguna cosa clarament associat a aquesta multitudinària urbs són les tulipes. Originaris de Turquia, la tulipa és el símbol holandés i el trobem per tots els racons de la ciutat. Des del populós mercat de les flors amb nombrosos llocs que ofereixen bulbs i plantes per a veïns i visitants, fins al museu de la tulipa, passant pel Jardí Botànic, els parcs i jardins, o fins i tot en les rotondes de transitades carrers. Tulipes de vibrants colors i varietats posen una nota de color en una ambient on es gaudeix i valora la botànica.
L’Hortus Botanicus Amsterdam
És un dels jardins botànics més antics del món. Amb la seua rica història, el jardí és un oasi verd enmig de l’atrafegada ciutat, on creixen 4.000 tipus de plantes diferents procedents de tots els continents. Entre les seues col·leccions es pot passejar, visitar exposicions i concerts, o simplement descansar llegint un llibre. Compta amb diversos hivernacles on es pot estudiar les seues plantes, sentir altres climes, i fins i tot admirar les papallones.
L’Hortus va ser fundat en 1638, i en origen va ser un jardí d’herbes medicinals a càrrec de les autoritats municipals d’Amsterdam. En aqueix hort es formava a metges i farmacèutics per a l’elaboració de medicaments. Com a port de vital importància en els s.XVII i XVIII, els vaixells de la Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals portaven plantes ornamentals i espècies. Des de 1896 a 1918 va ser Hugo de Vries, famós professor de genètica, el director d l’Hortus, i d’eixes dates són els principals edificis que componen el complex. En 1912 es va construir l’edifici on s’allotja l’Hivernacle de Palmeres, un poc posterior, mentre que de 1915 és l’edifici Hugo de Vries. Però la part més antiga del jardí és la porta d’entrada que va ser construïda en 1715.
Quant al seu contingut, una cica geganta de l’est del Cap (Encephalatos altensteinii) que compta amb 300 anys, és la planta més antiga de l’Hortus, i va ser comprada pel rei Guillermo II. D’altra banda, al jardí i als hivernacles es reprodueixen set climes diferents, i malgrat les seues petites dimensions, amb tan sols una superfície d’1,2 hectàrees, la seua riquesa de plantes és enorme. Com en altres jardins, la col·lecció es gestiona des d’un enfocament científic, intercanviant llavors amb altres jardins botànics. A més, l’Hortus s’especialitza en una sèrie de grups de plantes: les ciques, les plantes sud-africanes, les palmeres i les plantes carnívores. Aquestes, al costat de les d’altres botànics holandesos, formen part de la Col·lecció Botànica Nacional.
Les herbes medicinals van ser el centre de la col·lecció original, i actualment compta amb més de 50 arbres ancians i poc comuns. L’anomenat jardí Snippendaal, estava inclòs en el primer catàleg de l’Hortus de 1846 escrit pel prefecte Johannes Snippendaal. També en el fullet que facilita la institució ens proporciona una “ruta dels arbres” amb àmplia informació sobre eixos exemplars especials. Però sens dubte La joia de l’Hortus és el nenúfar gegant Victoria amazonica, que forma part de l’Hortus des de 1859 i es mostra de juny a setembre a l’estany climatitzat.
Trobarem un hivernacle amb tres climes que és l’edifici més recent. Consta d’una part desèrtica amb Welwitschia mirabilis, al costat d’una autèntica selva de palmeres i orquídies tropicals, i un tercer espai, la part subtropical amb plantes de Sud-àfrica, Austràlia i Nova Zelanda. D’altra banda, l’Hivernacle de palmeres, un edifici de rajola roja antiga amb nombroses vidrieres conserva ciques, palmeres, un arbre de la canyella i un Philodendron sp. enorme. A l’hivernacle mexicà, de dimensions més xicotetes creixen cactus portats de Mèxic i Estats Units. Però el més singular d’aquests espais és el dedicat al papallonari, allí, entre una gran col·lecció de plantes tropicals d’ús quotidià com el cafè, te o xocolata, volen papallones de brillants colors.
Papallonari de l’Hortus Botanicus. Foto: Erik Coolen
Després del passeig, es pot gaudir en l’antic edifici de l’Oranjerie d’una tassa de cafè acompanyada de diferents plats elaborats amb productes biològics. La seua terrassa envoltada de plantes exòtiques és un dels racons més tranquils i agradable d’Ámsterdam. Finalment, abans d’abandonar el recinte es pot visitar l’edifici més antic, construït en 1862, utilitzat per a oficines. Allí es troba la tenda on es poden adquirir plantes, llavors, llibres i targetes que ens serviran de record o souvenir, alhora que contribuïm amb el manteniment del jardí, els hivernacles i la col·lecció botànica.
