Oci verd

25 gen. 2014

Fotografiant aurores boreals

La fotografia de natura pot anar des d’immortalitzar les nostres eixides al camp de cap de setmana, fins a tractar de captar i retenir els moments més bells que el paisatge ens ofereix que per efímers ens resulten fascinants. Les aurores boreals poden ser grans muses de la fotografia però també tenen els seus trucs, descobreix-los de la mà de professionals.

Una aurora boreal és un espectacle natural impressionant que tota persona, especialment els aficionats a la fotografia de natura, hauria de gaudir almenys una vegada en la seua vida. La nostra fascinació per les anomenades “llums del nord”, que ve des d’anys arrere, ens ha fet viatjar en diverses ocasions a llocs com Lapònia, Noruega, Islàndia o Groenlàndia, per a observar-les i fotografiar-les.

 

groenlandia-greenland-28

 

Qui les va batejar va ser l’astrònom Galileo Galilei en 1619, que va prendre el nom de la deessa grega del clarejar, Aurora, i el del seu fill Bóreas, el vent del nord. D’altra banda, la seua aparició depèn exclusivament de l’activitat del Sol, en llançar el vent solar que excita els gasos atmosfèrics situats entorn dels cercles polars, tant àrtic com antàrtic. Les millors zones per a observar-les i fotografiar-les són: Groenlàndia (en la seua part sud), Islàndia, Lapònia (al nord de Noruega, Suècia i Finlàndia), Canadà (en la seua part nord), Alaska i Sibèria.

 

Quan i on observar-les

Aquestes regions es troben en la zona del Cercle Polar Àrtic. En el propi Polo Nord, al contrari del que alguns afirmen, no es poden observar correctament. En l’Antàrtida també es produeixen amb la mateixa intensitat però, tret de bases científiques o vaixells situats en les zones adequades, no hi ha assentaments humans que disposen d’infraestructura i possibilitats turístiques per a poder realitzar observació i fotografia de les mateixes.

 

laponia-auroras-09

 

La qüestió és que es poden produir tot l’any ja que, com hem indicat, depenen únicament de l’activitat solar, i aquesta no ho fa de les estacions o de la temperatura en la Terra, encara que algunes errònies afirmacions ho hagen apuntat. Parlant ja concretament de l’hemisferi nord, és evident que a l’hivern hi ha més hores de foscor, amb el que estadísticament hi ha més probabilitat que es produïsquen, però també el clima és més inestable i és més fàcil que els núvols o el mal temps ens impedisquen veure-les, cosa que pot ocórrer amb certa freqüència i amb el que hem de contar. A l’estiu ocorren amb la mateixa intensitat, solament que com tenim llum tot el dia no són observables, però sí que es produeixen.

 

Les aurores, excepte quan són molt febles, es poden observar perfectament amb lluna plena o en poblacions on hi ha contaminació lumínica, ja que no és necessària la completa foscor. En capitals com Hèlsinki, Oslo o Edimburg és possible gaudir d’elles quan es produeixen en latituds més baixes a les habituals.

 

groenlandia-greenland-90

 

En el sud de Groenlàndia el període òptim és des de mitjan agost, a causa que ja hi ha algunes hores de penombra que permeten la seua plena observació i on hem observat algunes de les més impressionants aurores. A més, en l’estiu groenlandès les temperatures són molt benignes i no solen baixar més dels -5º C, mentre que a l’hivern, en llocs com Lapònia o Canadà, se sol baixar dels -20º C bastants nits, arribant a -40º C o més diverses nits a l’any. Malgrat aquestes xifres, són freds perfectament suportables amb un bon equipament que sol proporcionar l’agència de viatges que contractes. I la “cabanya” o hotel sol quedar a pocs minuts dels llocs d’observació, amb el que sempre podem entrar en calor fàcilment i tornar a eixir durant l’espectacle boreal.

 

La seua durada és variable, des d’uns minuts a diverses hores, tenen diferents formes i colors, i a més són molt canviants en el temps, podent arribar a moure’s de forma molt ràpida. Les millors hores per a observar-les solen ser entre les 23 i les 2 h, encara que a voltes s’allarguen en la nit.

 

I la foto?

Des del punt de vista fotogràfic, no necessitem cap tipus de material diferent al que usem per a fotografia de paisatge o nocturna. És suficient una càmera réflex, un objectiu gran angular (millor si és ultrangular) i un trípode. Els automatismes com l’enfocament o el mesurament de llum no funcionen, amb el que haurem d’usar la càmera completament en manera manual. 

 

AURORAS1

 

D’una banda posarem manualment l’enfocament a infinit (o enfocant alguna cosa que estiga lluny i passant a enfocament manual perquè mantinga aqueix enfocament a infinit). D’altra banda, provarem amb un ISO alt (1600 per exemple), amb el diafragma el més obert que puguem per a captar la màxima llum possible i un temps d’uns 15 o 20 segons, realitzant la foto amb disparador remot o amb el retard de la càmera, per a evitar moure-la a l’hora de realitzar la presa.

 

Després de cada presa convé visualitzar l’histograma per a veure si la foto té la quantitat de llum correcta, variant l’ISO i el temps per a controlar l’entrada de llum. Convé remarcar que no deguem donar temps de més de 30 segons, ja que l’aurora es mou i quedaria com un esborrall en la fotografia. És molt millor augmentar l’ISO, malgrat el soroll, fins i tot a valors de 6400. Disparar en RAW en lloc de JPG serà un gran encert per a després processar correctament la imatge i suplir les manques de la càmera a l’hora de captar el que els nostres ulls van veure i la càmera no va poder. I sobretot cal recordar que amb el fred les bateries duren menys, per la qual cosa és indispensable portar alguna de reserva, millor dins d’una butxaca al costat del nostre cos perquè es mantinga calent.

 

AURORAS3

groenlandia-greenland-53

 

Finalment, sobre les aurores boreals i l’Àrtic en conjunt, organitzem unes Jornades Àrtiques que se celebren el pròxim dia 1 de febrer de 2014 de 10 a 14.30h en el Jardí Botànic de la Universitat de València, on Objetivo Valencia i Greenland Adventure t’explicarem nostres les seues vivències en la regió del planeta més sensible al canvi climàtic, a més de com s’adapten els éssers humans a aquestes condicions extremes des de 3 visions diferents: la dels exploradors, la dels fotògrafs i la de la població local. Comptarem amb la presència de Francesc Bailón (antropòleg inuit), Ricardo López (expedicionari àrtic) i Luis Calvente i Nacho Boix (fotògrafs àrtics), que organitzem viatges a Lapònia, Groenlàndia i Islàndia per a observar i fotografiar aurores boreals.

 

Per a assistir a les jornades, que són gratuïtes, cal inscriure’s en Objetivo Valencia.

Fotògraf professional i biòleg.
Treballa en Objetivo Valencia, on s'imparteixen assíduament cursos de fotografia i tallers-viatges fotogràfics a diferents llocs de gran bellesa paisatgística com Groenlàndia i Lapònia-Cercle Polar Àrtic. Ha publicat en National Geographic Espanya, Lonely Planet, Grandes Espacios, Descobrir i Visión Salvaje, entre moltes altres.
Send this to a friend