Estimaràs les bastides
És possible convertir les antiestètiques bastides i els espais en desús dels nostres carrers en alguna cosa bella i a més sostenible? GEOVIVER és una proposta de viver vertical per a la reactivació dels solars abandonats del barri Ciutat Vella, a València.
Aquesta instal·lació, que es pot visitar en el claustre del Centre Cultural La Nau de la Universitat de València fins al mes de desembre de 2013, constitueix un prototip de muntatge exportable a qualsevol espai d’oportunitat, corresponent a iniciatives de caràcter públic, privat o col·lectiu. Una peça que forma part de l’Exposició “POP UP VALÈNCIA. Reactiva la ciutat”, amb nou propostes per a la reactivació d’espais en desús o infrautilitzats de la ciutat del València.
L’objectiu de la construcció d’aquesta peça és fer-la representativa d’una forma diferent de concebre i executar projectes d’intervenció, que es desenvolupen en el panorama econòmic i urbanístic actual. Així, l’hem realitzat aprofitant mitjans cedits per la Universitat de València, amb la col·laboració d’altres empreses privades, a més de materialitzar-se amb elements reciclats. En la seua execució han participat professionals no necessàriament especialitzats en la matèria però amb una certa trajectòria en el muntatge d’instal·lacions efímeres, comptant amb el suport i l’assessorament de professionals especialitzats en botànica, planificació disseny i muntatge de xarxes de reg i treball amb fusta.
Per a nosaltres és destacable el haver implicat a institucions i empreses privades, convertint aquesta peça en un exemple de col·laboració, no solament per a generar un objecte sinó també per a desenvolupar una metodologia de gestió i producció en la qual, gràcies a l’esforç col·lectiu de les parts, s’aconsegueixen projectes rellevants per a l’espai comú, prenent com a premissa l’aprofitament sostenible de recursos.
Pluja d’idees
La ideació i disseny del prototip realitzats per Mixuro i LAminúscula estudi, es concreta amb el disseny vegetal i la selecció d’espècies realitzada per Jaime Güemes, Conservador del Jardí Botànic de la Universitat de València. Quant al disseny definitiu respon a condicionants estructurals, tant d’estabilitat de la bastida com de la seua implantació en el Claustre, en el qual té un mínim impacte.
La seua ubicació respon a criteris de funcionalitat i s’ha tingut en compte tant la compatibilitat amb els usos de l’edifici de la Nau com la millor orientació per a la conservació de la vegetació en l’estació tardorenca en la qual està previst el seu desenvolupament.
GEOVIVER, en la seua zona practicable per a l’usuari de la Nau, es converteix en una topografia de fusta concebuda com una estructura d’ús multifuncional, un espai de descans, enjardinat i pensat com un arxipèlag de joc per als més xicotets. Per açò la topografia i el viver vertical que formen GEOVIVER es fonen en un jardí interior, ocult a primera vista que amaga un llavorer de plantes a manera d’amfiteatre. Un espai íntim de germinació i naixement de plantes, i tal vegada de concepció d’idees sobre un model de gestió urbana amb caràcter orgànic que adapte recursos i espais a les necessitats dels ciutadans.
A més, perquè entengueu com encaixa aquest enorme puzle i demostrar la seua capacitat de reutilització, ens agradaria mostrar-vos d’on vénen els mitjans utilitzats i quin serà la seua futura funció una vegada desmuntada la peça:
La bastida: cedida per l’empresa Torremar.
Les lones que la cobreixen: reciclades d’exposicions prèvies en Centre Cultural La Nau
Les plantes: cedides pel viver Pla del Pou i el Jardí*Botànic.
La il·luminació: cedida per l’empresa Erco.
La fusta: taulers d’encofrat ja utilitzats.
Els espais de treball: cedits per col·laboradors privats i per la UV
El treball de muntatge: realitzat per voluntaris (Eva, Paco, Silvia, Mariví, Raquel, Reme, Conchita, Noemí…)
Així, tot el treball realitzat: les topografies mobiliari, el sistema de reg i el seu temporitzador i algunes de les plantes, seran desplaçats al Solar del carrer Corona 14, projecte veïnal d’activació d’un espai en desús. D’aquesta forma volíem que tota la nostra labor, així com les aportacions dels diversos agents implicats, no es quedara només en l’exposició, sinó que tingueren una segona vida i implementaren processos socials de transformació urbana ja oberts.
Per què i com es desenvolupa GEOVIVER
La seua estructura és conscientment senzilla, cercant una alternativa econòmica i sostenible al jardí vertical. Es tracta d’una bastida estàndard autoestable amb safates en volada que suporten els tests on s’alberguen a les plantes. Un senzill reg per degoteig fa que el manteniment siga mínim, ja que únicament es tracta de revisar periòdicament les plantes i els seus sistemes de subjecció.
{hwdvideoshare}id=101|width=560|height=340{/hwdvideoshare}
La idea d’un viver en altura parteix de la proposta que des de Mixuro llancem per al Concurs d’intervencions urbanes per a ús temporal de solars en el barri de Velluters de València, organitzat per Sostre. Allí vam proposar reconstruir el volum dels edificis no construïts, mitjançant una estructura de bastida que suporta un viver en altura per a, d’aquesta manera, aconseguir diversos objectius. El primer i més evident és el de tapar les mitgeres vistes dels edificis que sí que estan edificats, eliminant l’aspecte de zona bombardejada d’aquests barris. El segon és el d’introduir activitat en aquestes zones degradades, doncs només el previsible personal de manteniment del viver ja donaria motiu a un petit moviment social. I finalment, aconseguiríem rescatar per als ciutadans un espai fins a aquell moment (i segurament per molt temps) buit i erm, la planta baixa.
Però anant més enllà, la concepció de viver vertical desenvolupada per Mixuro es complementa amb la proposta de Viver Urbà de LAminúscula, estudi per als solars de Velluters. La col·locació d’elements vegetals en mitgeres i solars associats a espais didàctics i de caràcter lúdic, esbossats amb la peça de fusta, podria combinar-se amb la plantació en determinats espais urbans en desús, avaluant qüestions tècniques de viabilitat, la qualitat del sòl, orientació o la necessitat d’aportació de substrat.
Per a l’exposició POP UP VALÈNCIA en el Centre Cultural La Nau hem fabricat un prototip, un breu model, del que podria ser un viver vertical en la ciutat. Per a açò hem tingut en compte les limitacions de temps durant el qual estarà exposat (dos mesos), doncs volíem fer-ho el més atractiu possible. És per açò que aquest prototip no és més un jardí vertical que un viver. A més, gràcies al treball que Jaime Güemes, conservador del Jardí Botànic, ha realitzat tant en el disseny de la vegetació com l’assessorament i suport durant totes les fases, aquesta operació ha pogut dur-se a terme amb èxit.
Partim d’un disseny de bastida que havia de ser autoestable, ja que normalment les bastides que veiem en la ciutat es van ancorant a l’edifici, però en aquest cas la condició patrimonial del claustre ho impedia. És per això que les plataformes són més amples de l’habitual i es produeixen extensions en planta baixa, cosa que posteriorment aprofitem per a crear un espai íntim.
D’entre les opcions que Jaime ens va proposar ens quedem amb la qual abordava la disposició de les plantes en funció de l’altura en la qual estaven, a manera d’estrats. Així les plantes es podien ordenar en funció de les necessitats d’exposició al sol i requisits hídrics. D’aquesta manera, encara que la instal·lació està orientada a nord, podíem situar la vegetació per a condicions més àrides en la part superior i les acostumades a ambients més humits i d’ombra en les cotes inferiors.
Fent un recorregut de dalt a baix tenim cortadèries, àloes, xumberes i atzavares, llorers i aspidistres, kènties, buguenvíl·lies, ficus benjamina, i heures per a la teulada inclinada. En el mòdul adjacent la idea original era jugar amb plantes productives i vistoses com cols, pebrots o fins i tot enciams alhora que amb planta en flor o fins i tot aromàtiques, tot rematat amb un petit taronger. No obstant açò les plantes que vam tenir a la nostra disposició van donar la solució final amb diferents plantes amb una mica de flor i el petit taronger kumquat.
Per a la zona íntima finalment optem per generar un tapís de ruschia acompanyat d’unes falgueres. Grimpant pel mobiliari/topografia hem disposat algunes parres, buguenvíl·lies i esparregueres. El més emocionant de tot el procés va resultar ser que poc després d’introduir la vegetació dins del sobri claustre de l’edifici de la Nau, es van produir les primeres visites de papallones i altres insectes, l’aroma de les plantes aromàtiques i el color de les flors va canviar per complet la percepció i la vivència que l’usuari tenia de l’espai. Puntualment, els jocs dels xiquets en la topografia de fusta omplen de vida aquest espai.
Esperem que una mica d’aquesta peça contamine l’espai on transcorre la seua efímera existència, potser aconseguim que algunes plantes es quede a viure ací, potser un projecte de vegetalització a llarg termini de l’edifici sorgisca d’aquesta peça experimental. Es veurà.
Més informació:
