Tots els jardins porten a Roma

Existeix un viatge diferent a la capital italiana, un recorregut que sense desmerèixer els seus importants edificis històrics, museus, i traçats urbans, posa èmfasi en els espais verds que fan d’ella, si és que això és possible, un lloc encara més bonic i màgic. El Botànic de la Universitat de València ofereix l’oportunitat de viatjar i visitar Roma i els seus jardins.

Passar d’una ciutat efervescent, plena de moviment, de soroll i activitat com és Roma a una altra on el silenci, la tranquil·litat i la frescor t’acompanyen i on la remor de l’aigua t’acarona suaument no sembla massa fàcil, però és possible. Obrir-se pas entre l’aldarull del tràfic romà fins arribar a un dels meravellosos jardins que acull i l’envolten és una sorprenent aventura urbana, plena de satisfaccions per a tots els sentits.

Des dels temps més antics, Roma ha estat caracteritzada per la presència de vastes àrees de jardins. Arran de la penetració de la cultura grega, les famílies nobles i riques van començar a nomenar els seus jardins amb els seus propis noms, mentre que aquestes zones verdes popularment s’identificaven amb la paraula “Orto”. Amb la caiguda de l’imperi Romà, esdevingué el declivi d’aquest jardins, i només al Renaixement, centenars d’anys desprès, van tornar un dels símbols més característics de la cultura del país. Entre els segles XVI i XVIII, els gentilhomes, els cardinals i els papes restaven ocupats en duels per tal d’aconseguir la vil·la més bonica i rica de Roma. Desafortunadament, durant el segle XIX moltes d’aquestes mansions van ser destruïdes per a deixar espai a la capital de la nova Itàlia. Malgrat açò, la ciutat avui ens ofereix alguns dels jardins més espectaculars del món on podrem gaudir de passejades per la natura i la història.

Vil·la Doria Pamphili

Si poc a poc ens acostem a les afores de Porta San Pancrazio, sobre les antigues muralles de la ciutat, arribaren a Vil·la Doria Pamphili, un espai exuberant on l’art, amb la col·lecció d’estatues antigues, es barreja amb l’aigua de cascades, fonts i bassals, i amb una vegetació impecablement acurada plena de racons inoblidables. En ella destaquen bardisses retallades de forma perfecta al més pur estil francès versallesc, i principalment els majestuosos exemplars de pi pinyoner, pi verd o inclús anomenat pi romà, per la seua presència inseparable en molts dels paisatges d’aquesta ciutat i amb eixe aspecte de para-sol tan particular i descriptiu. Un indret meravellós, de pur luxe, barreja de palau residencial i museu.

Un altre espai verd de gran valor és Vil·la Borghese, que acull un immens patrimoni cultural i arquitectònic amb museus, vil·les i fonts en una extensió d’unes 80 hectàrees. A més, envoltat d’un conjunt arbori monumental i variadíssim, ple de colors i formes i procedent de tots els racons del món, on podrem trobar iuques, sòfores, cedres, araucàries, xiprers, magnoliers i eucaliptus, tots els continents representats en tan poc espai.

Vil·la Borghese

Un espai privilegiat de la ciutat que avui és el pulmó verd de Roma, creat al segle XVII pel cardenal Escipió Borghese i conclòs a finals del XVIII amb tendències clàssiques. Cal destacar-hi el templet grec, el pintoresc llac i la grandiosa Plaça de Siena, escenari de concursos hípics.

I prop de Vil·la Borghese, o pràcticament formant part d’ella, es troba el Pincio, un altre espai on la cultura i la natura s’integren íntimament, on la vessant paisatgística es veu afavorida en trobar-se dalt del Mons Pincius, el que li permet tindre unes panoràmiques fantàstiques de la ciutat, envoltats d’arbres frondosos i verds.

Vista panoràmica des del Pincio

I és que El Pincio, transformat en parc al segle XIX, domina la plaça del Popolo amb una terrassa panoràmica. Grans noms de l’escena pictòrica com Tiziano, Rafael o Caravaggio estan presents en la Galeria Borghese.

Molts més espais

Una ciutat dintre de la ciutat, això és Vil·la Adriana, un impressionant recinte de 120 hectàrees on s’ubiquen les construccions dels edificis grecs i egipcis favorits de l’emperador Adrià, conformant el jardí arqueològic més important de Roma.

Com a gran tresor arquitectònic, encara és possible veure la magnificència que va tindre en el temps de màxima esplendor, malgrat que al llarg del segle XVI gran part de les seues estàtues i elements de marbre van ser saquejats per a decorar la pròxima Vil·la d’Este. Però tot amb la sort de que encara amaga sorpreses per descobrir, ja que una gran part d’ell encara no ha estat excavat. Presenta una vegetació integrada amb els valors culturals romans, clarament mediterrània amb oliveres, xiprers i pins vers entre d’altres grans arbres, a més d’extensions fresques i verdes de gespa acuradament mantingudes.

Part de l’ànima d’aquesta Vil·la Adriana està a la Vil·la d’Este, ja que fins allí es portaren moltes estàtues i elements de marbres en estar saquejats, un bell palau del segle XVI amb un esplèndid jardí a la italiana, un dels més famosos del món. Compta amb més de cinc-centes fonts, moltes d’elles de gran espectacularitat, que es fonen harmoniosament amb l’exuberant vegetació. Aquesta vil·la, ubicada en Tívoli, és patrimoni de la Humanitat i és una peça mestra en el disseny de jardins, on l’aigua en moviment de fonts i canals es combina a un jardí perfectament estructurat al voltant d’un eix principal que és tallat per altres secundaris. Símbol de la magnificència d’aquest jardí sobreïxen per dalt les copes dels xiprers que s’alcen rectes cap al cel i que formen al centre, el que s’anomena com la rotonda dels xiprers, com a lloc assenyalat al conjunt del jardí.

I si volem una experiència diferent no podem perdre’ns el bosc tenebrós, fosc, humit i ombrívol, espai de malson i misteri que se’ns acosta en un entorn tan diferent i suggeridor com és el parc dels monstres a Bomarzo. Realitzat entre 1560 i 1580 per voluntat del Duc Vicino Orsini, aquest jardí singular i fantàstic està poblat d’escultures gegantines i monstruoses, animals exòtics, divinitats, i per tantes originalitats escampades entre l’exuberant vegetació. La humitat ha permès el creixement de molses, enfiladisses i falgueres per tot arreu, cobrint les estranyes figures mitològiques i misterioses que l’omplin i donant-li un aspecte que ens obri la ment a llegendes i històries fantàstiques.

Bomarzo

A més presenta un arbrat verd i ple de vida que fa del conjunt un lloc especialment relaxant i tranquil. Allí podrem recordar l’obra de Manuel Mújica Láinez, que recrea la vida del noble italià, el “contrafet, cínic i intrigant”. El seu drama es desenvolupa en l’ambient tràgic i sensual del Palau Orsini i al cèlebre bosc dels monstres.

Per últim, si ens acostem a Bagnaia trobem famosa i bellíssima Vil·la Lante, important residència noble del segle XVI, construïda per Vignola, amb el seu esplèndid jardí geomètric a la italiana, amb fonts, jocs d’aigua i un magnífic parc. Un espai on el jardins són pura geometria, un homenatge a l’aigua on sempre apareix entre fonts, rierols, grutes i bassals, tot açò quallat de parterres amb multitud d’espècies vegetals de tot tipus, especialment bardisses de boix mil·limètricament retallades.

Roma, una Roma verda, aturada segles enrere, també amb la seua història, però amb vida pròpia, ens espera, vens amb a nosaltres a gaudir-la?.

Troba el viatge a: jardibotanic.org/culturaicomunicacio.php?t=2&id=646