Plantes

10 març 2013

Àloe, dermatologia natural

Cosmètica, remei medicinal, ornamental, antisèptica… són moltes les propietats atribuïdes des de l’antiguitat a la nostra planta protagonista, el Aloe vera, l’àloe més conegut. Actualment les seues propietats han sigut comprovades clínicament i els científics s’interessen cada vegada més per les seues possibles aplicacions en el camp de la medicina.


Expliquen que en la seua conquesta d’Àsia, Alejandro Magno va posar especial èmfasi a fer-se amb l’illa de Socotra, en el sud de la península aràbiga, perquè en ella hi havia gran quantitat de Aloe vera que serviria per a la curació de ferides i malalties dels seus soldats durant les campanyes. I és que civilitzacions més antigues ja coneixien els usos d’aquesta planta com a antisèptic i per a la cura de cremades. 

 

aloevera_socotra

 Aloe vera, illa de Socotra (actual Iemen)

Els àloes (també anomenats sèvers) es coneixen des dels primers tractats mèdics, com el de Dioscòrides. Molts altres documents històrics ens parlen del seu ús per part d’egipcis, romans, grecs, algerians, tunisians, àrabs, indis i xinesos, i tots coincideixen en la seua eficàcia curativa i cosmètica. Hi ha qui fins i tot atribueix la bellesa i l’encant de Cleòpatra a l’ús de gelea d’àloe. 

Molts segles més tard, les seues propietats van ser redescobertes durant la II Guerra Mundial, quan després dels atacs atòmics de Hiroshima i Nagasaki, la població que sofrí cremades va usar àloe i veié com les seues ferides es curaven més ràpidament, en molts casos sense deixar senyals ni cicatrius.

 

Anotació botànica
Totes les plantes d’àloe tenen propietats curatives, sobretot les adultes de tres anys aproximadament des que han fet la flor. Possiblement, la varietat més coneguda siga el Aloe vera, també conegut com sábila, sávila, àloe de Barbados o àloe de Curaçao. Una espècies que pertany a la família Asphodelaceae. Es tracta d’una planta originària del nord i de l’est d’Àfrica. Els seus múltiples usos terapèutics han fet que s’haja introduït amb èxit en zones seques semidesèrtiques com els Andes a Perú, la Península Aràbiga,  les Illes Canàries, nord i zona central de Xile, Colòmbia, Puerto Rico i a Mèxic. 

 

aloe_vera3

aloevera_3

El Aloe vera és una planta suculenta que té unes fulles gruixudes i allargades, de color grisenc, amb petites protuberàncies, quasi blanques, en les vores. Arriba a aconseguir quasi el metre d’altura i floreix a partir dels dos anys, és a dir, quan la planta ja és adulta, a l’estiu, produint petites flors tubulars de color que va del groc al roig ataronjat.  Les espècies d’aquest gènere quasi sempre són llenyoses, però de fulles molt grans i carnoses, formant grans rosasses i amb una espina forta en el seu extrem, armades d’altres espines laterals més xicotetes. 

Com tots els àloes, emmagatzema aigua en les seues fulles i aguanta molt bé el sol. L’àloina, el compost que protegeix de cremades i és utilitzat en cosmètica, es troba en les seues fulles i és fruit del suc dessecat de les cèl·lules secretores de la fulla. Una fulla de sabor amarg desagradable i una olor molt forta que serveix a la planta com a protecció davant els depredadors. 

 

aloe-vera-gel_1

Hi ha altres varietats, com el Aloe variegata, de fulles verdes amb taques blanques o el Aloe arborescens, que també tenen propietats curatives per a la pell. Generalment les flors d’àloe requereixen de pol·linització creuada per a fecundar i aquesta sol ser duta a terme especialment per aus i papallones a causa de la seua visió preferencial dels seus colors. 

Aproximadament en el món es conreen al voltant de 200 espècies de Aloe vera, principalment en els vessants assolellats i en llocs rocosos. La major part d’Àfrica, Madagascar i en alguns punts d’Àsia són els principals llocs de producció encara que també es troba de forma important en la regió del Cabo de Buena Esperanza i en les províncies del litoral d’Espanya, on creixen de forma espontània diverses espècies d’aquest gènere.

 

Usos del Aloe vera 

És un excel·lent netejador i antisèptic natural, ja que conté almenys sis agents antisèptics: lupeol, àcid salicílic, nitrogen d’urea, àcid cinàmic, fenol i sofre. Pel que fa a la pell, penetra fàcilment, i actua com a anestèsic calmant tot tipus de dolors, especialment els musculars i de les articulacions. També posseeix una gran activitat bactericida i fungicida, és antiinflamatori, antiprurític (deté la picor) i altament nutritiu, ja que conté vitamines, minerals i sucres.

 

A més, dilata els capil·lars sanguinis, incrementant la circulació en la zona afectada, descompon i destrueix els teixits morts (incloent el pus), afavoreix el creixement cel·lular normal (accelerant la curació de nafres i ferides), hidrata els teixits i és antipirètic (elimina la sensació de calor en les nafres, úlceres i inflamacions). 

 

Aloe_vera_gel2

Més enllà de les seues propietats curatives, en molts llocs el Aloe vera es considera una planta protectora i portadora de bona sort. En aquest sentit, el seu ús està molt estès a Amèrica del Sud, Mèxic i Amèrica Central, col·locant-la preferentment en les zones de pas, per a detectar i absorbir l’energia estranya o negativa. Els musulmans la consideren també un símbol religiós, i en l’antiguitat, s’atorgava l’honor de penjar una planta d’àloe sobre el llindar de la porta als pelegrins a la Meca. Fins i tot, és molt freqüent el seu ús, segons en què rituals, pel seu gran poder energètic, i en aquest sentit es pot comparar amb el poder del diamant en el món mineral. 

Els últims estudis també asseguren que té un important poder per absorbir toxines i radiacions nocives. La NASA l’ha escollit, entre moltes altres, com la planta que absorbeix el noranta per cent de la toxicitat que produeixen materials com el PVC, la fibra de vidre, el vernís o la pintura. Però també és molt popular entre els informàtics, ja que asseguren que absorbeix radiacions electromagnètiques que produeixen aparells com els ordinadors, la televisió i altres electrodomèstics.

 

Cultiu domèstic de Aloe vera per a gaudir de totes les seues propietats

Conrear-lo en la nostra casa és relativament fàcil i ens dóna l’oportunitat d’aprofitar al màxim les seues propietats. Si no disposem d’un terreny o d’un jardí, podem considerar la plantació en tests. El punt clau per a conrear-lo és la terra, que ha de ser porosa i fins i tot sorrenca per a aconseguir la seua maduresa. Si la terra de la qual disposem no és prou porosa, llavors resultaria convenient barrejar-la amb una mica d’arena. 

En el seu cultiu és important evitar els fertilitzants químics, així que en cas necessari podem afegir cendra com a abonament o bé qualsevol abonament orgànic (fems madurs, compost, vermicompost, guano…). Una terra rica en nutrients i lleugerament àcida afavorirà el creixement de la planta.

 

aloearborencens

Aloe arborecens

 aloevariegata

Aloe variegata

L’àloe pot guardar importants provisions d’aigua, pel que ca regar-lo no massa sovint. Pot conrear-se en qualsevol zona, però cal tenir en compte alguns matisos, com que no suporta temperatures massa fredes. Quan les plantes són molt xicotetes hem de protegir-les dels rajos directes del sol del migdia a l’estiu. Si les hem tingut durant algun temps a l’interior hauríem d’anar amb compte en exposar-la a plena llum i fer-ho gradualment.

En zones temperades podràs traure l’àloe a l’exterior durant l’estació càlida. Cal recordar que no són plantes de creixement continu, entren en repòs durant un període de l’any (que en zones fredes i temperades pot durar uns 6 mesos). En zones de climes molt càlids (tropical i subtropical) l’àloe pot estar durant tot l’any en l’exterior (el seu període de repòs, en aquest cas, és més curt).

Etiquetes
Revista de divulgació científica del Jardí Botànic de la Universitat de València.
Nota legal: Revista Espores. La veu del Botànic es fa responsable de la selecció de bloguers però no dels continguts i opinions en els articles dels mateixos.
Send this to a friend