Taller d'espai públic "barri Botànic"

Torres de Quart Torres de Quart Imatge de Carquinyol: https://www.flickr.com/photos/carquinyol/

El col·lectiu Paisea va realitzar en el Jardí un taller per a experimentar i desenvolupar noves vies que ens porten a fer ciutat partint de la participació ciutadana, amb els veïns i visitants del barri Botànic. Ací ens expliquen les propostes que van sorgir, la visió d'un barri per a una ciutat millor, que es van presentar en el congrés Aliances que fan paisatges que va acollir també el Jardí i que es poden veure ara en l'entrada del nostre edifici. Acompanyeu-nos en aquest passeig replet d'arquitectura, paisatge, urbanisme i ciutadans.

El principal motiu que va espentar a crear aquest taller va ser la cerca de la reactivació del barri d'una forma ordenada i responsable. La proximitat al centre històric i la saturació d'aquest a nivell comercial i residencial fan del barri Botànic un nou espai a recuperar, amb la finalitat de poder acollir a aquelles persones i activitats que allí ja no tenen cabuda. El que pretén el taller és pensar aquest nou espai entre tots, tant els professionals que treballen aquests temes com les persones que habiten en el lloc. Creiem que és necessari aportar idees que puguen permetre una recuperació estructurada i organitzada, que puga funcionar tant per a les persones que habiten el barri com para aquelles que el visiten de forma esporàdica, bé per motius laborals, lúdics o culturals.

 

web

Web de Paisea

 

Un altre dels factors que ens porta a reflexionar sobre aquesta recuperació és la recent incursió (segons la revisió del PGOU de València, pendent de la seua aprovació definitiva) d'aquest barri en el Conjunt Històric de Ciutat Vella, declarat com Bé d'Interès Cultural. Aquest futurible fet podria portar a una administració responsable a actuar sobre el barri amb la finalitat d'adequar-lo d'acord al que actualment s'entén com a Centre Històric, la qual cosa requereix, per tant, d'una reflexió prèvia sobre aquesta adequació.

 

L'escala del barri, per la seua mida reduïda, permet realitzar un bon estudi detallat i controlar les diferents variables que poden aparèixer. També permet realitzar apostes que en altres llocs de la ciutat siguen inviables i que tal vegada puguen ser innovadores i rellevants. Tot açò consensuat per totes aquelles persones i entitats que desitgen participar en les propostes. És important destacar que aquest taller es plantejava d'una banda com un projecte educatiu de cara a la formació dels estudiants que en ell intervingueren, i per una altra com un treball de participació ciutadana que permetera conèixer l'opinió i inquietuds dels veïns a l'hora d'afrontar qualsevol proposta tècnica.

 

Aproximació soci-històrica
Com a anotació històrica es pot assenyalar que el barri Botànic pertany al districte d'Extramurs, i se situa entre el primer anell de la ciutat històrica i el segon anell de l'eixample. Es configura limitat per l'Avinguda Guillem de Castro a l'Est, la Gran Via Fernando el Catòlic a l'Oest, el Carrer Conca al Sud i el Riu Túria al Nord. El riu dóna nom al carrer principal d'aquest barri, el Carrer del Túria, el qual es projecta des de la pròpia vora del riu fins a la Plaça de Rojas Clemente, encara que en l'actualitat l'últim tram queda interromput per una antiga edificació.

 

FOTO 2

 Jornada de participació ciutadana: la base del taller

 

La plaça de Rojas Clemente es caracteritza per disposar d'un petit mercat en el seu centre i conformar un espai obert d'especial rellevància dins del barri. El Carrer del Túria, en el seu tram central, és travessat per una de les vies històriques més importants de la ciutat de València, el Carrer de Quart, concretament del tram més pròxim a les Torres de Quart, antiga entrada Oest de la Ciutat. Aquesta via, a més del caràcter identitari al costat de les torres en l'imaginari col·lectiu, segueix sent un dels eixos principals d'accés al centre històric pel que és bastant concorreguda a qualsevol hora del dia, especialment per vianants. El seu caràcter històric fa que en ella es concentren part dels elements singulars de la ciutat, i concretament, en aquest barri, l'element que li atorga el nom i que sens dubte és la referència del mateix, el Jardí Botànic, situat en aquest lloc des de l'any 1802.

 

Es tracta de l'espai més important del barri, punt d'atracció de la ciutat a nivell cultural, docent i històric. Al costat del mateix se situa el Jardí de les Hespèrides, entès possiblement com a ampliació del propi Botànic, de caràcter contemplatiu i amb una àmplia col·lecció de cítrics. Tots dos jardins se situen en el límit Nord del Barri a la mateixa riba del riu Túria, amb el qual conformen un dels principals espais verds de la ciutat. En el mateix lloc i confrontant amb el jardí de les Hespèrides se situa l'antic Convent de Jesuïtes, que actualment, a excepció de la part de l'edificació que es conserva, és un gran solar esperant a formar part d'aquest conjunt d'espais verds. L'última via que podríem esmentar és la que porta el nom del jardí i per tant del barri, el carrer del Botànic, que discorre des de la mateixa porta del jardí fins a la plaça de Rojas Clemente, connectant així els dos espais oberts més importants del barri.

 

Conclusions
Amb tot açò, el taller inicia la reflexió des del paisatge urbà i la seua complexitat, generant una exploració de les potencialitats del Barri del Botànic, tant com a peça rellevant en la ciutat de València per si mateixa, com en les seues relacions amb el seu entorn més pròxim. A nivell de ciutat aquest treball posa de manifest la necessitat de qüestionar situacions actuals com són: la relació del barri, i en general de tota la ciutat, amb el llit del riu Túria; d'altra banda, la de generar una reflexió en relació al sistema viari global de la ciutat que, al costat de la secció del propi llit, limiten i voregen els seus marges, dificultant fins a impedir l'accessibilitat transversal.

 

FOTO 3

Màster Pla extret com a conclusions del taller

 

Partint d'aquesta reflexió, el masterplan resultat del taller reconeix una estructura formada per espais públics i sistemes de vegetació existents i altres potencials. Sent els existents: el riu Túria, el Jardí Botànic, les Hespèrides i algunes vies que per la seua secció poden tenir vocació d'infraestructures verdes (Guillem de Castro i Fernando el Catòlic), i sent els potencials el carrer Túria i el sistema de buits o "mossegades" del barri.

 

Els espais potencials que a continuació es descriuen donen continuïtat i connecten les peces existents d'entitat suficient per a funcionar a nivell d'ecologia urbana.

A escala de barri la majoria de propostes han coincidit en reconèixer una estructura interna: "l'espina", formada, principalment pel carrer Túria i la seua prolongació al Mercat de Rojas Clemente. La potenciació de l'espina, suposaria una connexió directa amb el riu Túria a través del treball de la secció de viari i de marges del riu, i a través de canvis de secció del propi carrer Túria. La reducció de zones d'aparcament, entrar en un discurs de propostes d'usos alternatius i de materials que reconeguen capacitats del lloc com el drenatge, el vessament i els llocs de plantació de vegetació, serien vitals per a aquesta fi.

 

Una altra de les estratègies de major força i consens ha sigut el reconeixement de la necessitat d'espai públic per als vianants, mitjançant la reducció del tràfic rodat i les zones d'aparcament, sent un dels espais de major necessitat de transformació l'entorn del mercat. Les propostes reconeixen la plaça del mercat com una nova centralitat, que plantege una reforma arquitectònica de l'edifici per a solucionar problemes d'accessibilitat, i per a diversificar els usos i generar en el seu entorn un espai de qualitat principalment de trànsit per als vianants i ús comercial i lúdic.

 

 02B44854

 

Des del procés de participació s'ha pogut reconèixer la importància del Jardí Botànic i la necessitat d'integrar-lo en la dinàmica del barri, tant a través del projecte dels seus límits, augmentant la seua permeabilitat; com obrint-lo en sentit figuratiu al barri, estenent-lo en espais residuals que l'envolten, on plantejar activitats derivades del Jardí, com podrien ser horts col·lectius, vivers, activitats pedagògiques i de recerca...

 

El taller reconeix la capacitat de transformació del propi barri a través de veïns, potencials usuaris, col·lectius, administracions... i l'oportunitat de participar en el procés de transformació d'un barri en continu canvi. Un primer pas per a reivindicar el paper dels veïns en la transformació del seu propi entorn, mostrar la necessitat de la col·laboració amb experts per a arribar a conclusions viables, i seguir reclamant un suport des de les administracions perquè els barris que somiem siguen possibles.

Paisea

Ampli grup de persones, de diferents professions encara que de similars sensibilitats, que compartim un lloc a la vora del mediterrani i que gràcies a l'interès comú pel paisatge en les seues diferents formes de manifestació, estem embarcats en aquesta aventura editorial.

Lloc Web: www.paisea.com/