La pinya de Sant Joan, oracle amorós
Daniel Climent ens parla de l'etnobotànica d'aquesta planta mediterrània, amb eixes inflorescencies tan característiques i una llegenda màgica al voltant de la nit de Sant Joan i l'arribada de l'estiu. Seguim amb la sèrie Plantes de Sant Joan!
Les peretes de Sant Joan
El mes de juny ens recorda una cita festiva molt vinculada a les plantes: la nit de Sant Joan. Un poc abans, trobem als mercats unes fruites, xicotetes i delicioses, que anuncien la imminent arribada de la plenitud solar: les peres de Sant Joan. Ens obsequia amb una nova entrada de la sèrie Plantes de Sant Joan l’especialista en etnobotànica Daniel Climent.
Continua la sèrie de Viatges (de) botànics de Joan Pedrol, qui ens apropa en aquesta segona entrega a la figura de Richard Evans Schultes, un dels grans etnobotànics del segle XX, dels primers en interessar-se per les plantes i fongs amb propietats psicoactives. Hui, podem resseguir les seues exploracions per l’Amazones gràcies al llibre escrit des de l’admiració per un dels seus deixebles, el també etnobotànic Wade Davis.
Daniel Climent continua portant-nos per les interessants Fronteres de l’etnobotànica, i en aquest camí va estirant del fil i ens mostra els orígens botànics d’alguns tractaments farmacèutics o medicines quotidianes. És el torn de la píndola, una revolució que separà sexualitat de reproducció, que fou tot un avanç per a les dones i el control de la natalitat, i que està basada en una planta de la família de les dioscoràcies. Encetem un nou fil, ens acompanyeu?
Aquesta tardor, el llibre Plantes i remeis: de la terra al rebost, de Carles Mir Pegueroles, ha arribat a les mans del nostre col·laborador especialista en etnobotànica Daniel Climent. Impossible resistir-se a compartir amb la Revista Espores d’aquest títol que suposa la culminació d’un pacient treball de recerca etnobotànica en què Mir comparteix usos tradicionals de les plantes a les Coves de Vinromà.
S’apropa la data i tornem amb una nova entrega de la sèrie dedicada a plantes per a la nit màgica de Sant Joan. L’Hypericum perforatum, més conegut com hipèric, pericó o herba de Sant Joan, és una herba de singular bellesa amb què s'elaboren alguns dels remeis més reputats per curar cos i ànima. Ens ho conta l’especialista en etnobotànica Daniel Climent Giner.
Última entrega d’aquesta història sobre l’adequada interpretació d’una antiga recepta xinesa (part I i part II), que va conduir al descobriment de l’artemisina. Amb açò s’il·lustren algunes línies de treball a què pot contribuir l’etnobotànica, donat que com qualsevol ciència s’enfronta al repte d’adaptar-se als nous contextos.
En aquesta segona entrega sobre l’artemisina seguim parlant de Tú Yōuyōu, la científica xinesa guardonada el 2015 amb el Nobel de medicina. Gràcies a la seua formació etnobotànica, milions de persones li deuen la vida, donat que la seua interpretació d’un antic text xinès va conduir a l’obtenció de l’artemisina, el medicament més reeixit per tractar la malària.
La interpretació d’un antic text xinés referit a l’ús medicinal d’una herba silvestre ha permès obtenir el medicament més útil per tractar la malària. Milions de persones deuen la vida a la formació etnobotànica d’una científica xinesa. L’etnobotànica hi va tindre un paper destacat i Daniel Climent ens ho conta en aquesta segona entrega de les fronteres de l’etnobotànica.
