SECRETS SOTA UNA FIGUERA

Segons la llegenda popular, la figuera s'associa amb les ànimes i les presències malignes, encara que la tradició més clàssica assegura que les branques són capaces 'assossegar i calmar a alguns animals salvatges, com per exemple, els bous.

 La figuera (Ficus carica) és una planta originària d'Àsia que, des de fa milers d'anys, s'ha conreat en les zones de Mediterrani. De fet, sembla que els primers cultius es van realitzar a Síria i en l'antic Egipte, doncs alguns jeroglífics de la piràmide de Gizeh representen aquesta planta. 

Aquest arbre monoic d'escorça grisa i rugosa, pot aconseguir els 8 metres d'altura i presenta unes fulles de color verd fosc creixen de forma alterna que segreguen un làtex dur i vistós de color blanc. Pel que fa a les seus flors podem dir que són axil·lars i que posseeixen un receptacle allargat amb forma d'ampolla que curiosament és pol · linitzada únicament per un tipus de mosca concret.


Però sens dubte, un dels majors tresors de la figuera són els seus fruits, les bacores o figues, que rebran un o un altre nom en funció del moment en el qual siguen arreplegats. Si es fa quan el fruit està encara sense madurar es diuen bacores, i si és quan ja està al seu punt, figues, sent aquestes més dolços que les primeres. Ambdues es mengen de forma natural o assecats i s'empren en nombroses receptes, especialment en rebosteria. A més, es tracta de fruits molt lligats a algunes festivitats com el Nadal o la Setmana Santa. 

Però a més de servir com a aliment i com a dolç, les figues es recomanen en diferents processos de la medicina natural ja que aporten nombrosos beneficis. A nivell digestiu posseeixen qualitats nutritives i energètiques, i són fruits especialment útils en els casos de restrenyiment. S'aconsella també el consum de figues per via externa aplicant un cataplasma de les fulles i els fruits sobre les úlceres, un remei que també s'empra per a eliminar callositats i berrugues de la pell. 

 

HIGUERA1


I no solament açò, entre alguns dels usos més populars d'aquesta planta està el de consumir-la per a prevenir la osteoporosi, com dilatador en el moment del part i per a combatre trastorns ginecològics com l'amenorrea i la dismenorrea. També la seua funció desintoxicadora de l'organisme és llegendària, un mètode senzill i pràctic és consumir entre 1 i 2 quilos de figues dues vegades per setmana, encara que dependrà de la açò tolerància a la fruita i l'apetit de cadascú, és clar.

 

Llegendes paganes i relats de la Bíblia

Però si hi ha alguna cosa que crida l'atenció sobre la figuera és que és una planta plena de llegendes. La majoria d'elles van començar durant l'Edat Mitjana i han romàs fisn als nostres dies, No obstant açò, el poder esotèric de la figuera és molt anterior, ja en la Roma clàssica, la figuera era un arbre sagrat i amb les seues fulles es coronava al déu Saturn. Anteriorment, els grecs dedicaven aquesta planta a Mercuri, i els espartans, a Bacus, mentre que a l'altre costat del món, a l'Índia, la figuera es consagrava al deu Vishnu.

 

Es diu que una branca de figuera és capaç de calmar la fúria dels bous salvatges i la psicomancia atribueix a la seua fulla propietats endevinatòries, de fet diuen que si escrius una pregunta sobre la fulla d'una figuera obtindràs la resposta depenent del temps que tarde en assecar-se. Per altra banda el zodíac diu que la figuera s'identifica amb el signe d'Aquari i els seus fruits pertanyen, quan són blancs, a Júpiter i Venus, i quan són negres, a Saturn.


No obstant açò, les llegendes més curioses sobre la figuera estan relacionades amb les ànimes en pena, doncs diuen que les figueres les alberguen al seu interior. Per açò durant la nit de Sant Joan, una de les més màgiques de l'any, la flor de la figuera floria per única vegada. Succeeix, explicava la tradició, a les dotze la nit de la nit més curta de l'any i la vida d'aquella flor durava només uns instants. Per açò, aconseguir-la implicava per a qui ho aconseguia enriquiment i felicitat per a tota la seua vida. Per a atrapar aquesta flor, deien, era necessari pujar-se a la figuera i cercar entre les branques més altes. 

 

I és que a aqueixa hora se senten grunyits i crits que provenen de dins de l'arbre i que les serps i aranyes, animals relacionats amb el mal, també ronden les branques de l'arbre. Així que només aquell que no tinga por i siga d'ànima neta serà capaç de veure la figuera plena de flors. Llavors ha d'agafar solament una de les flors i posar-li-la en el pit, on la guardarà tota la nit. Diuen que l'endemà la flor màgica haurà desaparegut però que el valent tindrà fortuna i felicitat per a tota la vida.

No obstant açò, la història que més crida l'atenció sobre la figuera és la paràbola de Jesús on maleeix a la figuera. Es tracta, possiblement, del miracle més estrany que Jesús va realitzar en la seua vida, l'únic destructiu, l'únic que va realitzar a Jerusalem i l'únic que va tardar 24 hores a complir-se. Explica Sant Marcos que un matí Jesús va eixir amb els seus deixebles de Betania, prop de Jerusalem, i poc després de caminar va sentir fam i es va apropar a una figuera que va veure de lluny. Però l'arbre estava buit “és que no és temps de figues”, va dir Marcos. Llavors Jesús la va maleir dient: “Que mai ningú menge fruits de tu!” I va continuar amb el seu viatge i els seus deixebles cap al Temple de Jerusalem. L'endemà, quan va tornar a passar pel lloc, els seus deixebles van veure amb sorpresa com la figuera s'havia assecat fins a les seues arrels  (Marcos, 11,12-26).

 
Revista Espores. La veu del Botànic

Revista de divulgació científica del Jardí Botànic de la Universitat de València. 



Nota legal: Revista Espores. La veu del Botànic es fa responsable de la selecció de bloguers però no dels continguts i opinions en els articles dels mateixos.

Mitjà