LES ROSELLES FAN CAMÍ

Són molts els orígens que se li donen a la rosella i és que, a causa de la seua la seua bellesa i colorit, aquestes flors silvestres han protagonitzat diversitat de cançons, mites i llegendes populars al llarg de la història.

Passejant per camins i zones rurals és molt comú trobar-se durant la primavera amb aquestes flors que tenyeixen de roig els camps. Les trobem en les vores dels camins i a les vores, formant fileres de carmesí, i també en grup als creuaments. La rosella, Papaver rhoeas, que tantes cançons populars ha inspirat, pertany a la família de les Papaveráceas. Molts la consideren una mala herba, però en realitat, és una de les flors que més colorides que es coneixen. Té una tija llarga i erecta que pot superar el metre d'altura, la qual cosa les fa sobreeixir sobre la mala herba en els terrenys més agrests.

 

amapolas_Campo

 

El més cridaner de les roselles solen ser les seues flors, que a causa de la seua textura, suau i molt fina, li confereixen certa imatge de fragilitat. Aquestes estan compostes per quatre delicats pètals que formen una gran esfera, i encara que el més comú és que les trobem d'un color roig escarlata, existeixen altres tonalitats com taronges, grogues, violetes i blanques. Sobre qualsevol d'aquestes tonalitats destaquen els llargs estams negres que sobreixen de la flor.


Però no solament el color de les roselles és molt preuat. El seu fruit, amb forma de petita càpsula, conté en el seu interior minúscules llavors que escapen a través de l'opercle (una espècie de tapa) per a reproduir, sense ajuda, la planta. Les llavors de la rosella s'han utilitzat durant segles com a condiment gastronòmic, ocupant un important lloc en l'elaboració de pa i brioixeria en les zones d'Europa, Àsia i Amèrica del Nord, d'on són originàries. Els seus pètals dessecats poden usar-se també per a l'elaboració de begudes no alcohòliques, melmelades i xarops mentre que les fulles s'utilitzen per a preparar diferents plats de verdura.

 

amapolas_naranjacerrada

amapolas_abriendose

Rosella taronja tancada i a baix, obrint-se

És en aquestes zones del planeta on la rosella també ha sigut protagonista de nombrosos rituals i llegendes, doncs es tracta d'una planta els usos de la qual es coneixen des de l'Antiguitat. Potser el més comú estiga vinculat amb l'efecte somnífer, i és que s'assegurava que si es posaven en el plat de la persona estimada flors de rosella, aquesta cauria rendida als nostres peus. En realitat era aquest efecte somnífer el que podia causar ensopiment en l'individu, podent manejar-lo al nostre antull.

Arribats a aquest punt, convé que diferenciem entre diferents tipus de roselles especialment entre dos. La Papaver rhoeas és la rosella silvestre a la qual se li atribueixen tots els usos dels quals hem parlat anteriorment, una varietat que no cal confondre amb la Papaver somniferum o cascall, que és altament tòxica i de la qual s'extrau l'opi. A diferència de la segona, la rosella té aplicacions terapèutiques i únicament les fulles poden resultar lleument verinoses, encara que poden ser letals per a alguns herbívors que les consumeixen en excés. En el cas dels humans, els pètals, la saba i el fruit provoquen un efecte sedant.

 

amapolas_papaver2

amapolas_papaversomniferum

Papaver somniferum

Normalment, l'efecte de la infusió de rosella ajuda a eliminar la tos i és un fort expectorant. Així, es considera un excel·lent remei per a les bronquitis, la pleuresia, i en casos de tos espasmòdica, asma, inflamació de les parpelles i per a les angines. També s'utilitza com a remei de dolències gastrointestinals i a causa que l'excés pot ser perills, només s'aconsella prendre-la sota prescripció mèdica. La flor de rosella combinada amb altres flors s'utilitza per a la fabricació de singulars i seductors perfums.

És molt difícil saber quan aquesta planta va començar a conrear-se amb usos medicinals, encara que se sap que en el Renaixement era un excel·lent remei contra la pleuresia. En medicina popular s'utilitzava contra l'insomni (a causa de les seues propietats lleugerament somníferes), i també per als reumes i els còlics.A Catalunya consumien les seues fulles verdes barrejades amb enciam i escarola, i en alguns pobles del nord Castella, en la província de Burgos, era costum recol·lectar les seues fulles en l'estiu per a assecar-les i així disposar d'elles en les èpoques de refredats i prendre-les en infusió.

 

amapolas_naranjaislandia

Roselles grogues típiques d'Islàndia

Respecte al seu significat, la rosella s'associa popularment amb la fertilitat, i està fortament lligada al mite de Persèfone. Segons resa la mitologia grega, Demeter, deessa de la terra i la fertilitat, tenia una filla, Persèfone, que estava arreplegant roselles quan va ser raptada per Hades, el déu dels inferns qui volia casar-se amb ella. 

Quan Demeter va veure que la seua filla no tornava i ignorant de la destinació d'ella com a esposa del senyor inframón es va dedicar a recórrer el món per a cercar-la i va prohibir a la terra que produïra fruits fins que no la trobara. Zeus, pare dels déus, va haver d'intervenir i va ordenar que Persèfone passara sis mesos a l'any amb Hades i sis mesos en la terra amb la seua mare. Per açò la terra dorm durant l'absència de Persèfone i desperta al seu retorn.

 

amapolas_raptopersefonerubens

Rapte de Persèfone, de Rubens

 amapolas_batallawaterloo

Il·lustració batalla de Waterloo

Així doncs la rosella és el símbol de la fertilitat, doncs creix en els camps de blat, del somni, en ser parent del cascall, i de la resurrecció, per l'alternança de Persèfone en els inferns i la seua volta a la terra. També hi ha qui associa les roselles a les guerres napoleòniques i asseguren que van nàixer de la sang dels soldats morts en la batalla de Waterloo, encara que després s'ha aplicat aquest mateix origen a les dues guerres mundials. Per açò, Gran Bretanya i altres països europeus l'ostenten com a emblema en algunes de les seues commemoracions.

Revista Espores. La veu del Botànic

Revista de divulgació científica del Jardí Botànic de la Universitat de València. 



Nota legal: Revista Espores. La veu del Botànic es fa responsable de la selecció de bloguers però no dels continguts i opinions en els articles dels mateixos.

Mitjà