Pamplinas!

D'on ve eixa expressió? sabies que té origen vegetal? Descobreix a les curioses "pamplinas" de la mà del nostre bloguer Jon Marín, a més d'una rica recepta d'inspiració alemanya que podràs introduir fàcilment al teu quefer diari, açò sí, si t'animes a deixar-les créixer al teu jardí!

Quan alguna cosa no té fonament o és poc transcendent diem que són pamplinas, en valencià o català "falòrnies", i tothom ens entén. Aquesta expressió tan nostra procedeix del nom amb el qual es coneixen a algunes xicotetes flors d'una sèrie de plantes. Entre elles, com no, la que popularment es coneix com a pamplina: la Stellaria media. (encara que també hi ha unes altres del gènere Tradescantia que poden rebre aquest nom).

 

A causa de la diminuta grandària d'aquestes flors - i, segons el filòleg Joan Corominas, degut també al fet que els fruits resultants era l'humil menjar dels canaris - la paraula pamplina s'usa popularment per a designar coses banals. Avui parlem de la Stellaria media. Una planta que, malgrat el seu nom comú, no és insignificant.

 

Etimologia
El seu nom deriva del llatí stella: estel, a causa de la forma de les seues flors, i media: intermedi. A part de falòrnies, té altres noms en castellà i en català com a herba gallinera o picagallinas (en català, morró o herba gallinera), en relació al seu ús com a farratge avícola.

 

Kaldari Stellaria media 01

 

Ecologia i descripció
És una herba erecta amb fulles oposades, agudes i sense pèls. Les tiges són cilíndriques i si que tenen una línia longitudinal de pèls. Les flors, situades sobre llargs peduncles, són hermafrodites, amb un calze de sèpals lliures i una corol·la de cinc pètals blancs profundament bi-partits, semblant deu. El seu fruit és una càpsula, molt més deixa anar que el calze. És una planta a la qual li agrada estar i destacar en tot tipus de parterres, jardins i terrenys de cultiu, generant un espès tapís verd.

 

Cultura
Tradicionalment s'han utilitzat les llavors d'aquesta planta per a alimentar aus domèstiques. Es deia que les gallines posaven els ous amb una gemma més groga quan s'alimentaven d'ella.

 

Valor medicinal
Des d'un punt de vista medicinal, les falòrnies tenen un alt contingut en saponines i s'ha utilitzat històricament com expectorant. També tenen un alt nivell de potassi i silici.

 

Valor culinari
A nivell culinari, fulles i tiges s'utilitzen com a verdura, sovint crua en amanides. Són tendres i refrescants, amb una lleugera aroma a avellana. A França es fa un deliciós plat triturant un bon manoll de la planta, colant-lo i afegint-lo a un puré de creïlla bullida, nata líquida, sal i pebre. Es deixa cuinar tot junt un parell de minuts i se serveix. També és un dels ingredients del nanakusa-gayu, un plat típic japonès que es menja en el festival de les set herbes, que se celebra el 7 de gener per a començar l'any amb bona sort.

 

pesto-pamplinas-jonmarin 

 Pesto de pamplinas. Foto: Jon Marín

 

Les receptes
Basant-me en una recepta de l'alemanya Usch von der Winden, he creat un pesto de pamplinas, ideal per a acompanyar plats a força d'ou, pastes o rosbifs, i fàcil de fer a causa de la simplicitat de la recepta i el fàcil que és trobar l'ingredient principal entre les nostres plantes de jardí.

 

S'arrepleguen un parell de manolls d'herba gallinera, es llaven, es trossegen amb la mà i s'aboquen en el got per a triturar. També julivert i la meitat d'alfàbrega. Es torren uns pinyons i uns anacards. Es fiquen en el got. Se li tira també mitj dent d'all, sal i pebre. Es tritura tot amb la batedora i se li va afegint oli d'oliva verge extra, fins a aconseguir la textura adequada. Es rectifica de sal i ja està preparat. Els pestos es poden conservar en pots ben nets. Una vegada plens, s'aboca sobre el pesto una capa fina d'oli d'oliva, es tanquen bé i es guarden, en lloc fresc i sec, al voltant d'un mes.

 

 PAMPLINAS-PESTO

Ensalada de creïlles amb pesto. Foto: Farideh Sadhegin

 

I per a què pot servir aquest pesto? Doncs jo per a fer una estupenda amanida de creïlles

Per a cuinar per a 4 persones necessiteu mig quilo de creïlles -si són menudes i de colors, millor en quedareu amb els vostres comensals-, 16 ous de guatlla, 150 grams de pèsols, el pesto que hem fet anteriorment, una miqueta de vinagre i unes fulles de menta per a decorar.

 

Es trossegen les creïlles si són grans i es couen durant 12 minuts amb pell. Al meu m'agraden que no queden massa blanes. També es couen els ous. Es retiren. En aqueixa mateixa aigua de cocció, s'escalden els pèsols durant 30 segons i es reserven. Per a emplatar, es barregen creïlles, ous, pèsols, pesto i rajolí de vinagre. Es decora amb unes fulles de menta trossejades i ja està preparat per a servir.

Jon Marín

Biòleg i autor del blog Malahierbanunca.org

Defensor de les plantes silvestres comestibles que tenim a les nostres ciutats. Autor del llibre "No hi ha mala herba".

L'últim de Jon Marín