Plantes medicinals, realitat i mite

Ningú sap quan ni on es van usar les plantes medicinals per primera vegada, però la veritat és que formen part de la tradició i la cultura humana des del principi dels temps, combinant-se en elles tant la ciència com la llegenda.  

 

L'encontre dels homes amb les plantes medicinals va ser al principi totalment casual. Els nostres avantpassats convivien directament amb la natura, amb frutis comestible, altres verinosos i alguns amb efectes estranys en l'organisme, com llevar el dolor temporalment. Podríem dir que les plantes medicinals estarien en aquest tercer grup, i els coneixements sobre elles es transmetien de forma oral. A causa de la seua vinculació amb la màgia i la religió, normalment eren els savis, sacerdots o mags els qui rebien aquest tipus de conceptes.

 

El primer tractat sobre plantes medicinals que es coneix és un taulell d'argila pertanyent a la civilització sumèria, que habitava en les ribes del Tigris i el Eúfrates, en l'actual l'Iraq fa uns 4.000 anys. Els Egipcis van aïllar més de 700 fórmules sobre plantes recopilats en el papir de Ebers, i a Xina el Pent Sao arreplega les descripcions d'unes altres 300 plantes.

materia_medica

Dioscórides i la seua Matèria mèdica són un referent de la medicina tradicional

 

Però es considera que els grans precursors de les plantes medicinals van ser els grecs, que recopilaren tots els escrits que s'havien realitzat fins al moment. L'obra Matèria mèdica de Dioscórides recull aquests coneixements en cinc volums. En el segle XV el farmacèutic lleidatà Pío Font Quer va revisar més de les 600 espècies descrites per Dioscórides.

 

 

En l'Edat Mitjana l'estudi de les plantes medicinals es concentrava en els monestirs, on els monjos conreaven i provaven espècies descrites en els textos clàssics, aquestos horts foren l'origne del que avui coneguem com a jardins botànics. Més endavant, l'última gran revolució històrica de les medicinals es va produir a partir del segle XVII, amb la il·lustració i el desenvolupament de les grans expedicions botàniques al Nou Món.

 

En tot cas, el coneixement de les plantes medicinals, bé siga per necessitat, casualitat, assaig o error, és part del nostre patrimoni cultural i de coneixement, i un llegat universal que cal conservar. Sempre, això si, sense anar a ceges, sabent reconèixer on està la veritat i on està el mite d'aquestes plantes.

 

Algunes afirmacions falses sobre les plantes medicinals

 

Les plantes medicinals són totalment inofensives

Tot allò que té un efecte farmacològic té també un possible efecte advers, cosa que ocorre també amb les plantes, tot i que és cert que en el seu cas poden ser menors que en els fàrmacs. El motiu és que perquè una planta medicinal tinga algun efecte terapèutic i també un possible efecte advers, ha de trobar-se en suficient quantitat el principi actiu, la molècula que produeix l'efecte, i com a norma general les plantes medicinals convencionals venudes en els herbolaris tenen el principi actiu en dosis molt baixes.

 

Ricino

La ingestió de les seues llavors pot arribar a ser mortal, però es processen per a produir l'oli de ricí, de caràcter purgant

 

Tot i que els efectes adversos en plantes medicinals són poc comuns, els pacients afectats per una determinada malaltia com un dany hepàtic o una insuficiència renal, o amb característiques especials com les embarassades, poden ser molt vulnerables al seu efecte i el seu consum pot desencadenar conseqüències greus.

 

Totes les plantes medicinals han demostrat els seus beneficis terapèutics

Igual que els dogmes de fe o les religions, la tradició no sempre es qüestiona. A voltes, sota el lema "si porta fent-se així tota la vida és perquè funciona", l'ús terapèutic de moltes plantes es basa purament en creences que s'han difós de boca en boca sense que algú es posara a comprovar realment què hi havia de veritat en açò.

 

Per a l'observació objectiva i correcta de curacions degudes a plantes medicinals és necessària la comparació amb un grup control que haja pres placebo, ja que al llarg de la història s'han donat casos de malalties que es curaven simplement amb el pas del temps però que s'han atribuït al consum de certes plantes.  En aquest sentit, el factor psicològic també juga un paper important, per això algunes espècies es pensa que són beneficioses i l'origen de tal creença és degut a remissions espontànies que res tenien a veure amb elles.

 

MEDICINALES3

Gran part de les plantes medicinals són consumides després d'un procés d'assecat i infusionades. Per exemple, l'alfàbrega s'usa com a estimulant suprarenal

 

Combinar medicaments i plantes medicinals no és dolent

Un gran i perillós error que cometen moltes persones és prendre, al costat de medicaments convencionals, plantes medicinals. El problema és que poden produir-se intoxicacions i que existeix la possibilitat que els efectes del medicament interaccionen amb els de la planta, potenciant-los o inhibint-los donant lloc a possibles problemes de salut imprevists.

 

El més important és saber el tipus de planta i com prendre-la

El més important de tot quan consumim una planta medicinal és saber quin tipus de principi actiu estem consumint, perquè açò és en realitat allò que ens cura o calma el dolor, al mateix temps que cal saber quina quantitat de principi hem de consumir. De tota manera, com és pràcticament impossible conèixer la concentració exacta en un preparat tradicional, donat que depén de molts altres factors com la climatologia, per això una mateixa planta en latituds diferents pot usar-se com a medicina en proporció o quantitat molt menor.

 

alcachofas_0

La carxofa influeix en l'aprofitament dels hidrats de carboni, grasses i proteïnes i en l'equilibri del sistema nerviós, per açò, són molts el que la recomanen per a perdre pes per les seues propietats diürètiques

 

Les plantes medicinals no s'investiguen científicament

Hi ha qui pensa que la indústria farmacèutica i els investigadors no s'interessen per l'estudi de les plantes medicinals, però a tot el món existeixen equips científics que des de les universitats  investiguen el seu vertader efecte, per a comprovar quines són útils i quines no per a determinats problemes de salut. Com a exemple, el Centre Nacional de Medicina Complementària i alternativa NCCAM. I és que gràcies a aquest tipus d'institucions es desmitifiquen algunes creences del saber popular, com per exemple, que la equinàcia evita refredats, o que l'herba de Sant Joan és efectiva contra la depressió moderada

Revista Espores. La veu del Botànic

Revista de divulgació científica del Jardí Botànic de la Universitat de València. 



Nota legal: Revista Espores. La veu del Botànic es fa responsable de la selecció de bloguers però no dels continguts i opinions en els articles dels mateixos.

Mitjà