El te, una beguda mil·lenària

Roig, verd, blau, negre...multitud de colors i sabors caracteritzen a aquesta infusió d'origen vegetal que resulta tan beneficiosa per a la nostra salut.

Per la seua aroma, sabor i multitud de propietats beneficioses per al nostre organisme, el te s'ha convertit en la beguda més consumida del món després de l'aigua. Aquesta infusió excitant d'origen asiàtic procedeix de la planta Camellia sinensis o Thea sinensis. Un arbust originari de les zones altes, càlides i humides del sud de Xina de fragants flors de color crema similars a les del gessamí i fulles perennes de color verd fosc, d'on s'elabora el te. Sol aconseguir els 4 metres d'altura encara que també existeix una varietat coneguda com Camellia sinensis assamica que es comporta com a arbre i és típica de zones més tropicals com l'Índia.

 

TE2

 

Explica la llegenda que l'emperador xinés Shen Nung considerat com un gran erudit de la seua època (2700 a.C), va imposar el costum de bullir l'aigua abans de consumir-la per qüestions d'higiene i salubritat. Un dia, mentre descansava amb la seua cort a l'ombra d'una planta del te, el vent va llançar un parell de fulles fins a l'aigua calenta de la seua tassa. L'aroma agradable que desprenia la infusió li va portar a provar-la i va quedar captivat pel seu deliciós sabor, per la qual cosa va decidir començar a conrear aquesta planta.

Processament i varietats del te
A més de a Xina i i a l'Índia, la gran demanda del te ha fet que el seu cultiu s'haja estès al llarg de la història a altres regions del món com Japó, Sri Lanka, Taiwan, Nepal o Austràlia.

Els seus brots i fulles més joves són recol·lectats per a sotmetre'ls a un procés de pansiment inicial en el qual s'elimina el 30% de la humitat. D'ací s'obtenen fulles més flexibles que s'enrotllen i piconen per a trencar les cèl·lules i posar en contacte els seus fluids amb l'oxigen de l'aire, estimulant així el procés de fermentació. Una vegada aconseguit el grau de fermentació desitjat es passa a la fase de l'assecat, per a reduir encara més la humitat i fixar els fluids en les fulles fins a l'hora del consum.

És el procés de fermentació el que determina la varietat de te que anem a obtenir, que podem diferenciar fàcilment en funció del color:

 

TE3

 

Te negre: és el més concentrat tant en sabor com en teína per la qual cosa és un gran estimulant. La fermentació és completa i li proporciona a les fulles el color marró-negre tan característic. Buida la ment, alleuja la fatiga i té propietats astringents.

Te oolong o blau:
es para el procés de fermentació quan està al 50%. A mig camí entre el negre i el verd, té un sabor especial que resulta menys amarg que el primer i menys dolç que el segon.

Te verd:
després de l'enrotllat de la fulla la sotmeten a calor per a frenar l'acció dels enzims responsables de la fermentació, que no s'arriba a produir. És el més demandat pel seu sabor fresc i per ser el més beneficiós per a la salut. Se li atribueixen propietats antioxidants, diurétiques, però també reforça el sistema immunològic, regula l'intestí i ajuda prevenir el càncer i la diabetis.

Te blanc:
similar al verd però només utilitzant els brots més verds de la planta. El seu cultiu és limitat, ja que resulta més laboriós i durant anys es va considerar un te exclusiu de l'emperador i la seua cort ja que es pensava que atorgava la immortalitat. Encara és més antioxidant i beneficiós que el verd però resulta bastant car.

A més també trobem altres tipus de te com el roig pu-erh, que s'obté després de sotmetre al negre a un procés extra de fermentació i que a més de depurar i desintoxicar, ajuda de manera molt efectiva a perdre pes.

La cultura del te
Una vegada arriba a les nostres mans únicament hem de preparar-ho bullint una mica d'aigua on deixarem infusionar les fulles uns minuts, però i la manera de prendre'l?

Encara que a Espanya no està tan estandarditzat, el ritual del te té multitud de variants a tot el món. A Anglaterra es serveix a les 17h, en teteres de ceràmica i porcellana amb llet o llimó i sempre acompanyat d'alguna cosa dolç, com muffins o plum-cake. Al Marroc el te és la beguda nacional i se serveix com a símbol d'hospitalitat, a teteres metàl·liques i petits gots de cristall, barrejat amb menta i sucre.


A Xina s'utilitzen dos teteres, una blava de ceràmica per a infusionar i una altra blanca de porcellana per a servir. Es serveix en tasses prèviament calfades sense anses, i sempre primer a les persones de major edat perquè ho proven abans que la resta. Es va xarrupant lenta i sorollosament, assaborint-lo sense cap pressa. I a Japó pot durar hores i es realitza en les “sukiya” o cases del te situades als seus jardins, on és servit pel mestre del ritual des de la tetera amb un cullerot de bambú, primerament al convidat principal que l'anirà passant a tots els altres perquè ho proven. Un lloc a més per a la reflexió, meditació i reunions socials.

 

TE4

 

Però en realitat podem prendre'l també quasi de qualsevol forma i en qualsevol lloc, ja preparat i aromatitzats amb milers d'espècies i sabors. L'última moda que està causant furor entre els més joves és el “Bubble Tea”, una franquícia de te per a emportar on pots prendre te verd o negre amb fruita, llet, granissat o batut, barrejat amb el seu ingredient estel, unes delicioses perletes a manera de gominola.

Elisa Caballer

Llicenciada en biologia i ciències ambientals Tècnic de Cultura i Comunicació al Jardí Botànic de la Universitat de València

Articles relacionats (per etiqueta)

Mitjà