La flor cadàver

La titan arum, Amorphophallus titanum, pot mesurar més de tres metres i pesar fins a 75 kg. A més, aquesta flor gegant té el títol de ser la flor més pestilent del planeta.

Aquesta flor causa expectació allà on naix, i la seua obertura, un dramàtic ritual de la fertilitat, és un espectacle que segueixen milers de persones en el món i que copa portades de periòdics i mitjans de comunicació. L'última floració que s'arreplegà d'aquest peculiar espècimen va ser el passat mes de març al Jardí Botànic de Kiel, Alemanya. La seua flor cadàver va tardar 15 anys a aparéixer, i en fer-ho va impregnar l'espai de pudor durant tres dies, en acabar la flor, exhausta pels seus esforços, començà a marcir-se després d'haver atret amb la seua pestilència als insectes pol·linitzadors. 

  

CADAVER6

 

Un altre cas ben conegut és el de la flor cadàver del Jardí Botànic de Kew, a Londres. El seu titan arum és un dels exemplars que més cures rep dels horticultors, ja que des que arribà a Kew al 1889, amb prou faenes ha florit cinc vegades. Una de les més multitùdinàries fou la floració del 1996, 50.000 persones presenciàren com el gran fal · lus desprenia una olor que molts descriuen com una barreja entre carn putrefacta i excrements. Així, encara que és difícil que aquesta espècie cresca lluny de la seua Sumatra natal, botànics de tot el món s'esforcen per seguir conreant i pol · linitzant-la. 

 

La titan arum és originària d'Indonèsia i va ser descoberta i descrita per primera vegada pel botànic italià Odoardo Beccari, qui durant diversos anys va investigar en Sarawak, Brunei i altres illes de Malàisia i Nova Guinea. En la seua faceta com a explorador, Beccari va descobrir moltes noves espècies de palmells, però el seu descobriment més famós va ser en 1878 sent director del Jardí Botànic de Florència, i la flor cadàver es va creuar en el seu camí durant una expedició en la selva tropical de Sumatra. Beccari va ser el primer botànic a descriure el gran tubercle superficial que dóna a la flor una forma fàl·lica, i del que brolla una única tija de fins a un metre de llarg que al mateix temps té una única fulla que actúa com un peduncle floral.

 

CADAVER3

  

La dansa de la mort

Les flors de la titan arum formen una inflorescència en forma de espàdix, protegida per una espata verda per fora i roig intens per dins que serveix per a protegir a la flor. Quan la flor s'obri en madurar forma una estructura acampanada en la base de la inflorescència. La esàdix és de color groc pàl·lid, amb les flors femenines en la zona inferior i les masculines en la superior. El seu àpex està compost per flors estèrils, les estaminoides. Per a evitar el procés d'autopol·linització les flors masculines s'obrin un dia més tard que les femenines.

 

CADAVER5

 

La floració de la titan arum és un esdeveniment perquè només passa tres o quatre vegades en els quaranta anys que sol viure la planta, és a dir, cada 10 o 15 anys. Una vegada que comença a aparèixer la inflorescència, el seu bulb central es va expandint de forma vertiginosa, com unflant-se, i creixent al ritme d'uns 10 cm al dia fins a aconseguir una mitjana de 2,5 metres d'altura i aproximadament un metre de diàmetre.

 

CADAVER4

 

Quan sembla que el bulb és a punt de rebentar la flor s'obri desprenent una olor putrefacta, amb la funció d'atraure insectes pol·linitzadors. En aquest procés la flor atrau a les mosques que confonen la seua olor amb la d'un cadàvers i dipositen allí els seus ous, dels quals eixiran després les larves saprófages. Un ritual estrany i pestilent que dura tres dies, si en este temps la flor no és pol·linitzada mor, la que ho aconsegueix es transforma en una baia vermella o groga de forma globosa.

 

apestosa_6

Revista Espores. La veu del Botànic

Revista de divulgació científica del Jardí Botànic de la Universitat de València. 



Nota legal: Revista Espores. La veu del Botànic es fa responsable de la selecció de bloguers però no dels continguts i opinions en els articles dels mateixos.

Mitjà