La figuera Burjassot

El passat dimecres 24 de setembre les figueres de Burjassot van rebre el seu merescut al Saló de Plens de l'Ajuntament del poble gràcies al biòleg Rafa Gozalbo.


El jove biòleg Rafa Gozalbo ens va donar a conèixer el seu estudi "La figuera Burjassot i altres varietats locals" en l'Ajuntament de Burjassot amb la participació de l'Oficina de Sostenibilitat Local i la Diputació de València. A banda, el grup de teatre Paraules i Dones va iniciar la xerrada amb una xicoteta actuació en què es representava una mestressa de casa burjassotera que volia reivindicar l'ús de la figa Burjassot i qui amb l'ajuda de la seua filla organitzava una manifestació amb pancartes, tabalet i un bon grapat de burjassoteres.

 

Ajuntament Burja

Imatge de la web de l'Ajuntament de Burjassot


El gènere Ficus
Després d'aquesta introducció va aplegar la part més tècnica i relacionada amb la botànica. El biòleg ens va presentar la família de les moràcies, i el gènere Ficus, a què pertany la figuera. Un gènere amb 800 espècies de distribució tropical, subtropical i mediterrani on es caracteritzen per tenir una saba càustica.


Hi ha per a tots els gustos. Des d'arbres gegants com Ficus bengalensis del qual es coneix un arbre amb 19000m2, Ficus macrophyla, l'arbre de la glorieta de la ciutat de València, Ficus benjamina, present com a planta d'interior on normalment no produeix fruits o Ficus repens que és enfiladissa. Ficus carica, la figuera, és l'objecte d'aquest estudi en què ha tingut un gran valor la participació dels veïns de Burjassot i les seues històries, anècdotes i records però no al marge d'anàlisi genètiques i mètode científic.

 

3639215981 44c30a1786 z

 Ficus macrophyla de la glorieta de València. Imatge de Flickr

 

Tot sobre Ficus carica
Les nostres figueres són arbres de secà, algunes varietats més que altres, de què ens mengen les inflorescències. La figa no és un vertader fruit ja que les flors queden a l'interior del siconi, la figa, i és al seu interior on hi ha un pinyols menudets que són els vertaders fruits. Les seues arrels poden assolir els 30m i a més, les gemmes terminals tenen unes estípules caduques que les envolten.


Per reproduir-la és freqüent usar esqueixos de dos anys, ja que les llavors no solen ser viables i soterrar el màxim tros possible de branca posat que el que volem és que desenvolupe la màxima superfície d'absorció possible.


La figa ha estat un bon aliment des que els atletes Olímpics de l'Antiga Grècia en menjaven. Plini, al segle I, ja descriu vint varietats de figueres i el Ficus carica baix el qual Miguel Hernández s'inspirava mentre descuidava les ovelles de son pare és hui dia premi d'un concurs literari en què el guanyador rep un esqueix.

 

Miguel Hernandez

Imatge de 20Minutos


Però deixant la dimensió humana de costat, la paleobotànica coneix fòssils de figa amb 70 milions d'anys procedents del pròxim Orient. No obstant, tot apunta que les figues domèstiques més antigues tenen 11.400 anys. Les figues es mengen seques, en confitura, fresques, fetes panfígol , són part de la dieta dels qui tenen una figuera agraïda, sobretot als pobles de secà.

 

Però bé, tots sabem com és una figuera, aleshores, perquè dedicar-li tants esforços? Al poble de Burjassot és ben sabut que existeix una varietat de figuera, la figuera Burjassot o Bordissot, té el seu origen al poble, però els burjassoters mai havien estat segurs de si en quedava alguna.


Com s'estudia la figuera?
L'estudi de Rafa va consistir a inventariar 33 arbres amb 22 descriptors com ara la forma del siconi o el número de lòbuls de les fulles. La varietat Burjassot Blanca, l'objecte d'estudi es va localitzar a l'Horta de Vera i al garroferar de Bètera. Aquesta varietat destaca perquè l'arbre és molt més gran que qualsevol altre tipus de figuera i aquest tret va servir als agricultors, sobretot a Mallorca, per empeltar les seues figueres amb la Burjassot Blanca i fer-les així molt més gran. Aquest vigor li va valdre el nom de figuera borda o Bordissot que també és conreada a França.

 

Arbre prospectat

Imatge d'un dels 33 arbres prospectats. Garroferar de Bètera. Imatge del bloc de Rafa Gozalbo


La figuera Burjassot és més sensible a la humitat que la figuera Napolitana, la qual cosa provoca el clivellat del siconi. Amb l'arribada del regadiu al poble de Burjassot, la varietat local va ser substituïda progressivament per la varietat italiana. Actualment la varietat local Burjassot està sent reintroduïda, tant és així que al final de la jornada es va repartir entre els assistents esqueixos d'aquesta varietat.


Altres varietats que han estat objecte d'estudi són la figuera Xata o del Peçonet, usada per alimentar el bestiar o la Menudeta del Convent, de què hi ha sols un exemplar a Burjassot i batejada pel biòleg. Aquesta varietat es caracteritza perquè les figues es pelen amb molta més facilitat que qualsevol altra però que entra està en procés de descripció. També es va parlar de la varietat Albacor, que dóna bacores per Sant Joan o la varietat Ull de Perdiu, també usada com farratgera.

 

Menudeta del convent

 Menudeta del Convent. Així de fàcil es pela. Foto del bloc de Raza Gozalbo


Moltes van ser coses que en poc menys de dues hores vam aprendre en aquest acte de presentació d'una varietat local. Entre elles, que si veiem una figuera envoltada per una tanca de pedra, segurament les figues no siguen de bona qualitat ja que dins la tanca, antigament, vivia un poc que s'alimentava de les figues i les bacores d'eixe arbre. L'estudi complet podem trobar-lo al bloc creat pel biòleg per comunicar els resultats de l'estiu i de què us deixem l'enllaç ací. Una vesprada interessant que ens va despertar a molts les ganes de tenir una figuera. I ben cert és que no tots els pobles poden dir que tenen una varietat local.

 

Imatge de capçalera del bloc de Rafa Gozalbo. Figa de figuera Burjassot Blanca.

Revista Espores. La veu del Botànic

Revista de divulgació científica del Jardí Botànic de la Universitat de València. 



Nota legal: Revista Espores. La veu del Botànic es fa responsable de la selecció de bloguers però no dels continguts i opinions en els articles dels mateixos.