El taronja de les safanòries

És possible que el característic color taronja de les safanòries no siga atzarós?  Algunes fonts asseguren que el seu color és artificial i que es va produir intencionadament. 

 

Fa alguns anys es va posar de moda conrear safanòries de colors per alegrar les amanides. Hi havia varietats de tots els colors. A Islàndia, fins i tot es va arribar a canviar el sabor d'aquesta hortalissa i es va crear la "Wacky Veg", una safanòria amb els mateixos nutrients que una normal però amb sabor a xocolate.

 

El consum humà de la safanòria (Daucus carota) està documentat des de fa segles, i la prova més antiga que es coneix del seu cultiu la situa a Afganistan l'any 3.000 a. C. Les fonts clàssiques parlaran també d'ella al segle I, considerant-la un fruit afrodisíac, i en l'Espanya del segle XI, l'agrònom andalusí Ibn al-Awwam descriu algunes de les seues varietats en el seu tractat d'agricultura. L'aprofitament de la safanòria en aquelles èpoques era diferent de l'actual, ja que, igual que altres plantes de la seua família, com el julivert, el fenoll o el comino, es conreava per les seues fulles i llavors aromàtiques i no per consumir la seua arrel. Però no només el seu consum era diferent a l'actual, també ho era el seu color.

 

CARROTS2

 

Les safanòria descrites a Afganistan eren de color porpra per fora i grogues per dins. Més tard, quan els comerciants àrabs van estendre la llavor de safanòria per Àsia, Àfrica i Aràbia, van sorgir varietats amb diferents tonalitats de porpra, blanc, groc, verds i fins i tot negre. En el cas d'Espanya, es descriuen dues varietats: la vermella i la groga.

 

Per trobar les primeres safanòries taronges haurem de situar-nos en l'Holanda del segle XIV. En aquell moment eren els principals productors de safanòries d'Europa i, segons la llegenda, per donar un toc de patriotisme i marcar  l'origen del producte, es va decidir realitzar diferents creuaments fins aconseguir una varietat taronja. D'aquesta forma, el color del producte més característic d'Holanda coincidiria amb el de la seua Casa Reial, la Casa dels Orange. Segons aquesta curiosa història, així és com van nàixer les varietats de safanòria que tots consumim en l'actualitat: la Early Half Long, la Batega Half Long, la Scarlet i la Long Orange. Evidentment, totes són de color taronja.

 

CARROTS3

 

Pel que fa a la planta

Les carlotes, safanòries o pastenagues, són originàries de l'Afganistan i de la família de les umbel·líferes. El seu nom científic és Daucus carota subsp. sativus.

 

Suposen un aliment ric en minerals i vitamines, també en carotens, que transformen la vitamina A.  Ajuden a netejar les dents i estimulen la secreció de saliva, cosa que contribueix indirectament a una bona digestió. Augmenten la producció de melanina, el pigment que li dóna color a la pell i la protegeix de les radiacions solars nocives (UVA i UVB), sent així un autèntic aliment per a la pell.

Revista Espores. La veu del Botànic

Revista de divulgació científica del Jardí Botànic de la Universitat de València. 



Nota legal: Revista Espores. La veu del Botànic es fa responsable de la selecció de bloguers però no dels continguts i opinions en els articles dels mateixos.

Mitjà