EL DRAC SAGNANT DE LES CANÀRIES

Dracaena drago és l’arbre que sembla aprofitar-se del misteri que envolta els dracs per a resultar-nos fascinant. Se’n diu d’ell que és capaç de sagnar perquè de la seua escorça brolla una limfa rogenca curativa.

El seu nom deriva del grec drákaina que significa femella de drac. A la seua ombra, els guanxes administraven justícia, posat que era considerat com a un tòtem.

 

271898_sam_2904

Limfa roja brollant del tronc ferit d'un drago

 

Com reconèixer un drago

El drago té una àrea de distribució reduïda, és un endemisme de l’arxipèlag canari que creix lentament sobre substrats basàltics i que no tolera les gelades, és per això que troba en Tenerife i Gran Canària tot allò que necessita.

 

Les seues fulles són sagetes que creixen agrupades als àpex de les branques. De les tiges del drago ixen arrels adventícies que en tocar terra ancoren l’arbre al substrat i donen al tronc, d’escorça argèntica, eixe aspecte tan característic.

 

dracaena-draco-detalle-tronco

Exemplar jove de drago

 

El fruit és com un cigró ataronjat que pot romandre a l’arbre fins un any i que porta una única llavor al seu interior envoltada per una polpa agredolça.

 

Les flors apareixen durant els mesos de juliol i agost i són pol·linitzades pels insectes, mentre que, seran altres animals els què, en menjar-se els fruits i digerir-los, dipositaran les llavors en algun punt de l’illa no massa llunyà, les quals, amb un poc de sort, germinaran i donaran lloc a plàntules. Unes plàntules que s’assemblaran molt a les cebes, no en va, van estar inclosos a la família de les liliàcies.

 

DRAGO3_Fruto_de_drago

Fruit del drago. Fotografia de Daniel Sancho (Font de la imatge)

 4643

 Flor del drago

 

Mil·lenari però amenaçat

 Tot en el drago sembla estar condemnat al fracàs. És una espècie lenta que no ramifica ni floreix fins que han transcorregut els 30 primers anys i viu a llocs de difícil accés per als animals que han de dispersar les seues llavors. A més, la vida als penya-segats i barrancs és fràgil perquè qualsevol despreniment de terra pot acabar amb la vida d’un exemplar.

 

DRAGO20

 

Aquestos són perills afegits als què qualsevol espècie vegetal ja pateix: una ventada, la sequera i com no, l’acció de l’home. El turisme ha fragmentat les poblacions de Dracaena draco i la ramaderia impedeix que les plàntules esdevinguen exemplars adults. La conservació del drago ex situ i als bancs de germoplasma és una bona ferramenta per a la seua perpetuació, a més d’estar inclòs en la Llista Roja de la UICN.

 

Però Dracaena drago no és l’única espècie que existeix. A l’illa de Socotora, al Iemen, viu Dracaena cinnabari. Aquesta espècie també pateix sèries amenaces. Les branques més altes del exemplars adults usen la boira per captar aigua. No obstant, els núvols baixos semblen no ser tan freqüents en les últimes dècades. El turisme i el desenvolupament tampoc estan ajudant al manteniment de l’espècie, tant és així que a l’illa ja no hi ha dragos joves.

 

Amics dels arbres

Els arbres monumentals, encara que majestuosos, són més fràgils del que pensem. A l’illa de Santa Cruz de Tenerife hi ha el drago més conegut de tots, que rep el nom de la localitat on es troba, Icod de los Vinos. S’estima que aquest exemplar té uns 800 anys i mesura 18 metres d’alçada. Per a preservar-lo va ser necessari desviar una carretera.

 

És important que les autoritats locals gestionen correctament la conservació dels arbres monumentals i es faça una divulgació responsable. Les nombroses visites poden fer malbé les arrels degut a les trepitjades incessants del sòl o als ascensos continuats pel tronc.

 

DRAGO19_sabina_del_Hierrorr

Savina de l'illa de El Hierro retorçuda per l'acció constant del vent

 

El vertader misteri del drago

Aquest arbre ha sigut venerat per diverses cultures, és l’emblema d’allà on viu i se li ha atribuït la capacitat de curar des de la pesta fins la gingivitis però ignorem molt de la seua biologia, la distribució geogràfica, el ritme de floració i fructificació i del seu aspecte dalinià. Sense dubte, el que constitueix el vertader misteri del drago és si romandrà viu o no en un futur pròxim.

 

En definitiva, un arbre parsimoniós a l’ombra del qual és fàcil sentir-se humil. El drago és l’exemple de com la selecció natural actua silenciosament a un ritme imperceptible però irremeiable.

Inés Perales

Col·laboradora del Departament de Cultura i Comunicació del Jardí Botànic
Exagere sempre que puc i m'agrada empapussar els meus amics i família. Admire les coses o animals que volen excepte a E.T, que em fa por.

Mitjà