Imprimir aquesta pàgina

Curiosa creïlla

Els conqueridors espanyols van portar a Europa aquesta planta originària del Nou Continent com una curiositat botànica. Amb el pas dels anys el seu tubercle es va convertir en un dels principals aliments per a l'ésser humà pel seu fàcil cultiu i la seua qualitat nutritiva. Ara els seus usos són d'allò més variat.

 

La creïlla no solament és un dels aliments protagonistes de la gastronomia de mig món, El seu aprofitament va molt més allà, des d'aplicacions en el camp de la tecnologia fins a la realització de cosmètics i alcohol, passant per l'elaboració de paper de premsa o de borses ecològiques fetes amb el seu midó. Malgrat els anys que porta sent part de la nostra dieta, el seu origen, genètica i fisiologia segueix sent un autèntic desafiament per als científics, que la utilitzen com a planta model de les seues investigacions, desenvolupant fins i tot milers de varietats, moltes de les quals s'han anat quedant obsoletes per l'aparició d'altres amb major rendiment i adaptabilitat.


patatas_2

Les varietats de creïlla es poden diferenciar pel color de l'epidermis i de la polpa, la resistència a malalties, la durada del cicle de cultiu o els requeriments nutritius. S'estima que en el món existeixen més de 5.000 varietats de creïlla, 3.000 de les quals segueixen conreant-se en la seua zona originària, la serralada andina. Un cultiu que és el quart més important a nivell mundial, per darrere de la dacsa, el blat i l'arròs, i es calcula que en total hi ha al voltant de 195.000 quilòmetres quadrats destinats a la creïlla, podruïnt-se més de 300 milions de tones. 

 

Una mica d'història

El nom de creïlla (Solanum tuberosum) prové del préstec lingüístic del quítxua "papa". Aquest, combinat amb la paraula batata (lpomoea batatas), paraula originària de la illa "L'Espanyola", va donar com resultat l'aparició de la paraula patata, un nom que per la similitud de formes va ser utilitzat pels conqueridors tant per a denominar a la creïlla com a la batata.


PATATA3

 

La planta de la creïlla va arribar a Espanya procedent de Perú en 1554. En aquells moments es tractava d'un vegetal que causava curiositat pel seu gran tubercle i les seues fulles perennes, però amb poca comercialització. Tot i això, les sequeres i fams que va viure Espanya en els anys setanta del s.XVI van fer que aquestos tubercles de baix preu aplegàren a un centre benèfic sevillà. Prompte la creïlla es va revelar com un aliment nutritiu i la seua acceptació va anar sent cada vegada major, especialment per la gent més humil.

 

A la fi del s.XVI, la creïlla també va ser portada a Roma pel naturalista i botànic Carolus Clusius, que la va descriure com una petita tòfona o "tartuffoli", i poc després aplegà també a Gran Bretanya procedents de Colòmbia. A França va arribar més tard, en el s.XVII, apadrinada pel farmacèutic i gastrònom Antoine Parmentier qui va popularitzar el seu consum, oferint en els seus banquets menús a base únicament de creïlles per a les classes més benestants.

 

PATATA6

 

A Irlanda també va arribar en el s.XVII, curiosament en aquests dos últims països el seu consum es va popularitzar ràpidament fins a convertir-se en la base alimentària de la població. De fet, la seua manca per la destrucció de collites va provocar fortes crisis en tots dos llocs, les conseqüències de les quals es van traduir en revolucions en el poble i en forts canvis socials, polítics i econòmics.

 

No obstant açò, si revisem la història el cas més curiós d'arribada de la creïlla va ser a Prússia, on Federico el Gran va forçar la  seua introducció en la dieta dels seus súbdits, que temien que fóra verinosa, amenaçant amb tallar el nas i les orelles de tot aquell que es negara a menjar-la.

 

Creïlles, fins a l'espai

En investigació la creïlla és una planta model d'estudi per a etnobotànics, arqueòlegs, paleobotànics, genètics i biogeògrafs. Potser el seu component més important és el midó, gràcies al qual aquesta planta té moltes finalitats a més de la estrictament nutricional. Aquest midó és utilitzat en la indústria farmacèutica, tèxtil, de la fusta i del paper com a adhesiu, com a aglutinant, texturizador i farcit. A més, és un substitut biodegradable del plàstic de poliestirè, així que pot utilitzar-se per a fer plats, borses i coberts d'un sol ús.

 

PATATAS5

 

En el plànol dels combustibles, el midó de la creïlla també pot liquar-se per a obtenir etanol, un component apte per a la seua producció. Un estudi realitzat en New Brunswick, província de Canadà productora de papa, va calcular que 44.000 tones de desfetes industrials de la papa podrien produir de 4 a 5 milions de litres d'etanol. Respecte als seus enzims, són molts els que han lloat la capacitat de la creïlla com antitaques natural, de fet les companyies que perforen pous petroliers les utilitzen per a netejar els seus pous.

 

I per a acabar, una curiositat d'alts vols: a l'octubre de 1995 la creïlla va ser el primer vegetal que es va conrear en l'espai. La NASA pretén utilitzar aquestes creïlles espacials per a alimentar als astronautes que participen en missions llargues i, tal vegada, a futures colònies espacials.

Revista Espores. La veu del Botànic

Revista de divulgació científica del Jardí Botànic de la Universitat de València. 



Nota legal: Revista Espores. La veu del Botànic es fa responsable de la selecció de bloguers però no dels continguts i opinions en els articles dels mateixos.

L'últim de Revista Espores. La veu del Botànic

Articles relacionats (per etiqueta)

Mitjà