Carlina angèlica, el Sol de la terra

La seua forma redona, els seus colors i les històries que s'han forjat al seu voltant fan de la Carlina acaulis una planta màgica que simbolitza la llum en la nit i la protecció de l'astre rei enfront dels esperits de la foscor. 

Carlina acaulis és molt popular en les zones assolellades i en els prats d'Europa Central i els Pirineus, per això és coneguda amb múltiples noms, ajonjera, camaleó, carasol, cardina, card de Sant Pellegrí, card daurat, carlina angèlica o sol de terra. En basc, aquesta planta, que sembla dibuixar un Sol en el sòl sec, es coneix com eguzkilore, astalarr o basalar i a Catalunya el seu nom més popular és cardiguera.

 

Independentment del seu nom, aquesta planta té una forma peculiar que s'assembla als rajos del Sol que brollen des de les profunditats del sòl. Potser, parlar de Carlina acaulis és fer referència a la batalla entre el dia i la nit. Per això, en moltes zones del nord d'Espanya es col.loca en les portes i finestres de les cases com a símbol de protecció davant bruixes, dracs i altres éssers que fan perillar la vida i la felicitat.

 

carlina_09

carlina_08

 

Pertany a la família de les Asteraceae, paraula que ve del grec aster, és a dir, estel. Aquest grup de plantes vasculars és dels més grans que es coneixen, amb distribució cosmopolita i amb 1500 gèneres i unes trenta mil espècies. Concretament, de Carlina acaulis es coneixen dues subespècies: Carlina acaulis subsp. Acaulis d'inflorescències sèssils (és a dir, que les seues fulles s'estenen directament en el sòl, sense una tija o òrgan que li servisca de suport) i la Carlina acaulis subsp. Simplex, d'inflorescències amb tija molt curta, pràcticament imperceptible i de pocs centímetres d'altura.

És una planta biennal i perenne les fulles de la qual no es marceixen, es mostra sempre verda, fresca i bella. La seua tija és menuda i rígida, reduïda a un vint centímetres d'altura. Normalment creix pegada al sòl en forma de roseta de fulles espinoses i bràctees molt fortes i carnoses. És molt semblant al card i el seu cap floral es troba en el centre, envoltat per un cèrcol blanquinós que s'obri amb la lluentor del Sol.

 

carlina_05

carlina_02

 

Un regal protector de la Mare Terra
Segons explica la llegenda, quan els éssers humans es van instal·lar en la Terra tot era ombra i foscor. L'home lluitava a les fosques contra els perills que l'aguaitaven. Com cada vegada hi havia més éssers de la foscor i més genis i esperits malignes assetjant els homes, aquests van decidir implorar a la Mare Terra perquè els protegira davant l'adversitat. La Terra va decidir crear un astre lluminós que els donara llum i el va anomenar Lluna. Al principi, l'home va romandre en les seues coves temorós d'aquell element llunyà ple de llum que els mirava des del cel, però finalment, es va acostumar.

Amb el temps, els bruixots i éssers que assetjaven els homes es van acostumar a la Lluna i van deixar de témer-la i els homes van tornar a implorar a la Terra, que va crear un nou ésser lluminós molt més potent que l'anterior, el Sol, i amb ell, el dia i la nit. 

 

carlina_07

carlina_04

Encara que el Sol va ser capaç d'espantar els esperits de l'Avern durant el dia, per la nit, seguien assetjant a l'home, que va tornar a demanar protecció a la Terra. La Terra va decidir fer brollar plantes de gran bellesa, el més semblants possibles al Sol, perquè els genis i bruixots les confongueren amb l'astre i així, els homes van decidir usar-les com a protecció.

En alguns països del mediterrani, com Itàlia o França, el cor del sol de terra s'utilitza com a condiment però l'ús més habitual és en forma d'oli essencial, extret de la seua arrel i usat com agent antibiòtic per la seua composició química rica en insulina, tanins, resines i essència de carlina. 

 

carlina_01

carlina_06


El sol de terra pot usar-se com diürètic, remei estomacal, problemes dèrmics i si usem el seu oli essencial podem tractar grips i dolències renals com la infecció d'orina i la cistitis. Per a preparar la infusió de carlina angèlica es necessiten aproximadament vint grams d'arrel de la planta que hem de bullir en un litre d'aigua durant quinze minuts. Si volem elaborar un vi de cardiguera necessitarem una base de vi blanc (cent grams per cada litre de vi), la mescla ha de macerar durant cinc setmanes. Després, es pren com aperitiu abans del dinar o sopar.

Revista Espores. La veu del Botànic

Revista de divulgació científica del Jardí Botànic de la Universitat de València. 



Nota legal: Revista Espores. La veu del Botànic es fa responsable de la selecció de bloguers però no dels continguts i opinions en els articles dels mateixos.

Mitjà