Paisatge de mosaic contra els incendis

Una nova cita amb la Botànica des del sofà, cicle organitzat pel Jardí Botànic de la Universitat de València, abordava el passat maig els incendis forestals, sota el plantejament: comuns, però, evitables? El diàleg va estar dirigit per l’investigador del CSIC, Patricio García Fayos, també director del Centre d'Investigacions sobre Desertificació, CIDE (CSIC-UV). Hi van intervindre, com a experts en la matèria, la professora del Departament de Biologia de la Universitat de Cadis Susana Gómez i l’investigador del Centre d'Estudis Ambientals del Mediterrani (CEAM) Alejandro Valdecantos.

Què ha canviat perquè els incendis estiguen al centre de la preocupació de la ciutadania? L’investigador Patricio García Fayos, director del Centre de Investigacions sobre Desertificació, CIDE (CSIC-UV) obria amb aquest interrogant la sessió de Botànica des del sofà celebrada el passat 26 de maig en format en línia. “El canvi, tal vegada, vinga per la percepció dels efectes de l’escalfament global, el qual està provocant incendis cada vegada més grans, intensos i freqüents”, va argumentar la professora del Departament de Biologia de la Universitat de Cadis Susana Gómez, experta en l’estudi del foc com a força evolutiva dels éssers vius.

Els incendis no són res nou als ecosistemes mediterranis, tanmateix, “sí s’han produït diversos canvis, entre ells, els usos del sòl, el canvi global, noves demandes en la utilització del bosc, un medi natural més enfocat a l’oci o a activitats recreatives i més sensibilització ambiental”, advertia l’investigador sènior del Centre d’Estudis Ambientals del Mediterrani (CEAM) Alejandro Valdecantos.

La comunitat científica subratlla la rellevància de valorar els serveis ecosistèmics del bosc.

Aleshores, té sentit la tolerància zero als incendis?, plantejava García Fayos. “No es poden evitar, es produiran de forma natural o accidental, tenint en compte l’impacte de les condicions 30/30/30 (baixa humitat, altes temperatures i vent), tot i això, en paraules de l’expert del CEAM, “s’han d’evitar danys a la població i els ecosistemes prevenint els megaincendis i, per a això, cal una redistribució dels recursos econòmics en relació al manteniment del bosc”.

Conseqüències del foc sobre els ecosistemes

Els experts consideren que no hi ha dos incendis iguals, però es troben aspectes comuns, encara que amb matisos: “la coberta vegetal desapareix, el sòl queda desproveït de protecció vegetal, hi ha una pèrdua de nutrients i matèria orgànica –després les cendres n’aporten-, hi ha segellat del sòl, mentre que s’hi donen  components molt particulars a cadascun dels ecosistemes danyats pel foc”, explicava Valdecantos.

Les accions de regeneració han conservar el sòl fèrtil per tal d’evitar l’erosió.

La vegetació està adaptada a aquest tipus de pertorbació, té la seua pròpia història evolutiva al voltant del foc. La professora Susana Gómez apuntava que la flora té més capacitat de regeneració, les llavors resisteixen les flames, hi ha rebrots en adults, amb la qual cosa, “l’efecte dels incendis és menor, de fet, aquests renoven els ecosistemes, com és el cas del mediterrani, i la biodiversitat pot incrementar”. L’efecte és més negatiu quan les espècies no estan adaptades, aleshores, la regeneració és menor i, en conseqüència, “és més propensa a invasions biològiques”, afegia.

Canvis en el règim dels incendis

García Fayos preguntava, a continuació, si el canvi de règim dels incendis, el qual implica que aquests siguen més grans i intensos, pot afectar a la resposta evolutiva de les plantes. Si els focs són més recurrents, amb més freqüència, “augmenta la vulnerabilitat i es redueix la resiliència de la vegetació perquè, per exemple, es perd capacitat de rebrot perquè no s’ha arribat a la maduresa reproductiva”, subratllava l’investigador del CEAM. Els focs antropogènics, és a dir, afavorits per l’activitat humana, “estan alterant el desenvolupament evolutiu d’algunes espècies”, en opinió de Susana Gómez.

Repoblació, restauració, regeneració. El repte de protegir el sòl

Les propostes de repoblació després dels incendis generen un enorme debat ciutadà i polític. Abans de qualsevol actuació en un territori cremat “cal fer una diagnosi dels impactes, també de les activitats de l’entorn, com és el cas de l’efecte de la ramaderia o el risc de les espècies invasores”, segons la professora de la Universitat de Cadis.

Factors com ara la interfície urbana-forestal o el despoblament rural resulten fonamentals per a la prevenció del foc.

“S’han de conèixer els efectes sobre el paisatge i la vegetació a més de tenir clar que l’objectiu primordial és defensar el sòl fèrtil, evitar l’erosió, perquè sense ell, perdem tota la capacitat de regeneració. A més a més, la restauració implica dur a terme diverses avaluacions en diferents temps per fer un monitoreig de l’evolució dels riscos erosius, determinar si hi ha àrees de protecció urgent i un seguiment de la dinàmica natural de recuperació de la vegetació”, detallava Alejandro Valdecantos.

Eines intel·ligents per a la prevenció dels sinistres forestals

A la dita habitual “els incendis s’apaguen a l’hivern”, l’investigador del CEAM agregava: “I molts més anys abans, amb una gestió forestal a llarg termini, adequada per a aconseguir paisatges més resilients i menys vulnerables, alhora que fomentar unes polítiques on administració i ciutadania vagen de la mà, per exemple, amb la posada en marxa de taules de concertació”.

Patricio García Fayos estima que el mosaic té la missió de “millorar la capacitat de resposta davant el foc, no tant d’evitar-lo. És molt preocupant la transmissió de les flames i comprendre processos com ara que amb més temperatura hi ha menys aigua i més plagues, mentre que sovint ens trobem en territoris afectats pel despoblament”. “Els incendis són la manera que té la desertificació d’operar en sistemes tensionats pel canvi climàtic”, asseverava el director del CIDE. I, en aquest punt, Alejandro Valdecantos, recordava la importància de l’adaptació a l’escalfament global, no només a la seua mitigació, com també que les polítiques del medi natural “no poden obviar escenaris futurs com és el cas dels canvis en els cicles hídrics”.

La gestió forestal requereix del diàleg amb tots els grups socials i econòmics implicats al territori.

La investigadora Susana Gómez afirmava que la ciència té les eines “per a dissenyar paisatges intel·ligents a fi de fer front al foc, però aquestes no arriben a les administracions. Estem comprovant com a Portugal, Xile i zones espanyoles –el cas de Galícia- es cremen grans repoblacions d’espècies altament inflamables, fetes sense una estratègia de biodiversitat”. El mosaic és “fonamental perquè diversifica el paisatge i té moltes implicacions en l’economia”, per a la professora de la Universitat de Cadis. Per la seua banda, Valdecantos incorporava la reflexió sobre la sanitat forestal: “Són més efectius paisatges heterogenis tant horizontalment com vertical”.

Implicació ciutadana, comunicació científica i educació ambiental

La sessió de Botànica des del sofà d’aquesta primavera va abordar altres temàtiques d’interès, com ara la responsabilitat dels gestors en les diverses administracions, la importància de la implicació de la comunitat científica –tot transferint resultats de la investigació- com també la comunicació ambiental per a incrementar tant la sensibilització com l’educació en sostenibilitat en matèria de gestió forestal. “Potser patim un desacoblament entre ecologisme i ecologia, hem d’educar-nos en com funcionen els ecosistemes i la biodiversitat”, sostenia Susana Gómez.

Sota la perspectiva d’Alejandro Valdecantos, “s’ha d’escoltar els diversos grups socials i donar oportunitats per potenciar els serveis ecosistèmics”. Efectivament, “com a naturalistes i amants de la natura, ens agraden els boscos interminables i continus, des del punt de vista estètic i espiritual, tanmateix, és necessari que abordem el risc d’incendi que poden ocasionar”, va concloure García Fayos.

En aquest enllaç trobareu el vídeo del diàleg Incendis, comuns, però, evitables?

Etiquetes
Periodista ambiental i científica a Cultura i Comunicació del Jardí Botànic. Universitat de València
Compagine la meua tasca periodística amb la docència al Departament de de Ciències de la Comunicació de la Universitat Jaume I i al Màster de Comunicació Científica de la Universitat Pompeu Fabra. Faig investigació en #sostenibilitat #ODS #canviclimàtic #narrativestransmedia des del grup ITACA-UJI i com associada al BC3. Soc membre del Living Lab Planeta Debug de videojocs, canvi climàtic i art de l'UJI i la Fundación Carasso.
botanic Equip botànic

Send this to a friend