Viure la via!

Les Vies Verdes es presenten com una alternativa al turisme tradicional que aposta per la sostenibilitat. Antics itineraris ferroviaris reutilitzats com a senders ecològics per a gaudir de la natura i practicar l'oci a l'aire lliure

Cada estiu l'ecoturisme guanya més adeptes front l'oferta turística tradicional d'hotel, sol i platja. Una forma alternativa de viatjar que aposta per la sostenibilitat, la preservació i gaudir de la natura. D'entre les diferents propostes que podem trobar en la península destaquen amb força les conegudes "Vies Verdes", antics i abandonats traçats ferroviaris reutilitzats com a itineraris ecològics perquè puguen ser recorreguts per tot tipus viatgers.

 

VIVIR2

 

Suaus pendents que es poden recórrer amb bici, en patins, a peu o cavall i que no tenen límit d'edat o capacitat física, ja que en la seua majoria, són aptes també per a persones amb mobilitat reduïda, xiquets i ancians. Màgiques rutes que discorren entre paisatges de gran valor natural, com parcs o reserves naturals, però també de gran valor cultural per la pròpia història de l'entorn creat entorn de les línies de ferrocarril.

 

VIVIR3

 

Coordinada per la Fundació dels Ferrocarrils Espanyols (FFE), la iniciativa de les Vies Verdes promou hàbits sostenibles de mobilitat per a lluitar contra el canvi climàtic, de fet ens conviden a calcular les emissions de CO2 que estalviem a l'atmosfera quan optem per aquest tipus de desplaçament, a través de la seua campanya "Vies Verdes, Zero CO2", per a augmentar la sensibilització de tots davant aquest problema.

 

El Programa Vies Verdes

Més de 1.900 km d'infraestructures ferroviàries en desús han sigut reconvertides ja en Vies Verdes, en el marc d'aquest programa en el qual participen el Ministeri de Medi ambient, Mitjà Rural i Marí i les empreses ADIF, RENFE i FEVE. Però també destaca la col·laboració activa de diputacions, ajuntaments, associacions i col·lectius de ciutadans sense els quals no haguera sigut executat aquest projecte.

 

Motivada pel fantàstic acolliment de les greenways a EEUU, Espanya va desenvolupar en 1993 aquesta iniciativa com un instrument exemplar per a promoure en la nostra societat una nova cultura de l'oci i de l'esport a l'aire lliure, i de la mobilitat no motoritzada. Una proposta pionera a Europa que ha sigut guardonada amb diferents premis a nivell internacional.

 

VIVIR4

 

VIVIR5

 

Per a rescatar de l'oblit a aquestes antigues línies de tren, que van ser molt importants en el passat per al tràfic de persones i mercaderies, són necessàries diverses remodelacions i obres: es reconstrueixen camins, viaductes i antics ponts, respectant l'estil i la tipologia original, que ens permeten, entre coses, gaudir del paisatge natural malgrat la seua orografia escarpada. Els vells túnels es transformen en galeries il·luminades i condicionades que faciliten el pas als viatgers. I les estacions de tren són rehabilitades per a oferir diferents serveis de restauració, allotjament, activitats divulgatives o lloguer de bicicletes i cavalls.

 

Quina via triar

Actualment hi ha unes 100 Vies Verdes en servei repartides per tota la península, sense comptar les de Portugal on són conegudes com "ecopistas". Les hi ha per a tots els gustos en funció de la longitud del trajecte, la dificultat, l'estat de conservació i el seu valor natural o cultural. Només cal triar província i planificar tranquil·lament el viatge abans de partir, ja siga adquirint una guia sobre les vies verdes o entrant directament a la pàgina web oficial www.viasverdes.com, on trobarem informació actualitzada sobre cadascuna de les rutes i tot tipus material addicional.

 

Algunes de les vies més destacades són les següents:

 

1. Vies Verdes de l'Oli (I i II) (Andalusia)

 

VIVIR6

 

Dues vies consecutives que segueixen el traçat de l'antic Tren de l'Oli, que s'utilitzava per a comercialitzar el producte. Els seus infinits paisatges d'oliveres contrasten amb els roures de fulla petita i les alzines del Parc Natural de la Serra Subbètica amb caràcter més muntanyenc i la Llacuna del Salobral, una reserva natural rica avifauna. Sense oblidar els pintorescs pobles que trobarem pel camí amb altius castells i alguna cova misteriosa.

 

2. Via Verda de la Senda de l'Ós (Astúries)

 

VIVIR7

 

L'antiga plataforma d'un ferrocarril miner que circulava al llarg de les Valls de l'Ós que té una particular forma en"Y" en bifurcar-se en dos camins diferents. Túnels, ponts, impressionants congosts i restes de la infraestructura industrial combinats amb la singularitat rústica dels pobles asturians i el seu exuberant paisatge verd. A més, amb una mica de sort podrem admirar a les amfitriones del lloc, dos exemplars d'ósses anomenades Paca i Tola.

 

3. Via Verda de la Serra de la Demanda (Burgos)

 

VIVIR8

 

Vestigis d'un tren que mai va arribar a funcionar i que pretenia unir les mines de la Serra de la Demanda amb Burgos, convertit ara en una de les vies verdes més boniques de la nostra geografia. Terrens escarpats i agrests de pinedes i fagedes al costat d'espesses zones de rouredes, que caracteritzen a la Reserva Nacional de Caza de la Sierra de la Demanda. I on podem trobar també una antiga abadia, el conjunt històric artístic de Pineda de la Sierra i el conegut "Jaciment d'Atapuerca", declarat Patrimoni de la Humanitat.

 

4. Vies Verdes del Ferro i Carbó, Carrilet I i Carrilet II (Girona)

 

VIVIR9


Des del Pirineu català fins a la costa del mar Mediterrani ens porten aquestes tres rutes consecutives de la província de Girona, que també es poden fer de manera independent. Un recorregut amb paisatges pirinencs d'alta muntanya, Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, la més important de la península, i camins suaus al costat dels rius Ter, Bruguent i Fluvià que ens portaran fins a la ciutat de Girona i després fins a les impressionants platges de la Costa Brava.

 

5. Via Verda de los Ojos Negros (II) (Aragó-València)

 

VIVIR10

 

La via més llarga d'Espanya i una de les millors. La Vall del riu Palància és el marc on es desenvolupa aquesta etapa de l'antic ferrocarril miner de Sierra Menera. Des de l'altiplà de Barraques, al peu de la Serra de Javalambre, la Via Verda de Ojos Negros descendeix per un meravellós paisatge forestal fins a les riques hortes valencianes (Port de Sagunt) a la vora del Mediterrani. Destaquem les obres arquitectòniques de gran interès que podem trobar a les poblacions de Segorbe o Xèrica i l'embassament del Regajo.

 

Només queda planificar la volta a casa, ja siga en la mateixa bici o a través d'un altre tipus de transport, i a gaudir. Sens dubte una important contribució a la recuperació del patrimoni ferroviari i al desenvolupament sostenible de la nostra societat, que a més és positiva per a salut de les persones i per a la del planeta.

Elisa Caballer

Llicenciada en biologia i ciències ambientals Tècnic de Cultura i Comunicació al Jardí Botànic de la Universitat de València

Mitjà